El Quadern de l'Arnau Ramírez

2011

2011-12-30T20:52:00.005+01:00

Per segon any consecutiu i per recomenació d'un bon amic, torno a resumir els darrers 12 mesos en paraules i noms, un exercici que va prou bé per reflexionar sobre el que deixes enrere i pensar el que t'espera durant el nou any. Aqui va:

Eleccions municipals, Vallès Oriental, avenç, Twitter, victòria, Ikea, Consell Comarcal, vodka Red Bull, Participació Ciutadana, deixar de fumar, congrés, tu, tallat, Blackberry, aprovat, web, Sant Feliu de Codines, 10, rècord, escriure, Comerç, reunions, Santa Clara, camises, ex, vida UAB, retallades, accident, 12 kg, escoles de formació, 2.220, Judit, decepció, Fira de la Carbassa, plantes, energia, companys, llibres, terrassa, Aqui no hay quién viva, compromís, blanc, cursos, sensacions, pernil, Treball, torrades amb fuet, #congrésdesdebaix, euros, amor, Victor Manuel, películes, prioritzar, Tinença d'Alcaldia, exàmens, Queralt, música, Parc Usart, destape, botigues, Twingo, nervis, il·luminació, empenta, nou, Mollet del Vallès, bar, reelecció, progressos, riure, sogres, Age of Empires, derrotes, Filipinos, tuna, ulleres, Can Vidal, festa, compaginar, Fira de Nadal, maig, negociacions, Joventut i Esports, blog, estalvi, consporacions, Federació, esforços, comissions, cunyada, portàtil, WhatsApp, cartells, Simpsons, "ascazo", copa, Aída, pressupostos, formatge, Condis, consell, premsa digital, Platja d'Aro, puro, canvis, més, família, èxit.

2011, any de canvis

2011-12-29T20:33:00.006+01:00

I un altre any que va acabant. Un 2011, sense dubte, d'allò més difícil. Crisi econòmica i crisi política per a tot arreu. Governs democràtics que cauen a les urnes a occident per motius econòmics, i règims dictatorials que cauen per la pressió i la força popular sota l'anomenada Primavera Àrab. Aquest 2011 ha estat un any en el que velles doctrines i maneres de fer han quedat obsoletes. La ciutadania ha près la paraula i no té intenció de deixar-la anar. I així ha de ser.

A occident, les polítiques neoliberals ens han dut a la crisi més escandalosa que es recordi, i hem passat de voler "refundar el capitalisme" a caure sota el dictat permanent i exigent dels mercats, que fan negoci amb els països occidentals menys poderosos, com Espanya. L'obsessió per reduir el deute sobirà, com ja van dient molts economistes i algun Premi Nobel d'Economia, està ofegant el consum i per tant la recuperació econòmica. Sense anar més lluny, a Espanya tornarem a entrar en recessió el primer trimestre de 2012, en el que tindrem decreixement. Com el darrer trimestre de 2011 ja ha estat així, dos trimestres consecutius decreixent representa recessió. I ja hi tornem a ser.

Aquesta situació asfixiant és agreujada per les tesis neoliberals d'aquells que creuen que cal menys Estat i més llibertat econòmica, és a dir, menys despesa en serveis socials, en sanitat, ensenyament, justícia... que el que cal és aplicar les tesis més pures i dures del liberalisme econòmic. I això és exageradament injust. O sortim tots junts de la crisi, o si ho fan només uns quants, només una minoria, estarem deixant un ampli sector de la societat sense les garanties necessàries per poder tirar endavant, i a un munt de gent jove sense esperança en assolir un futur millor. Una bona feina, un habitatge decent, un serveis públics de qualitat i universals.

A Esanya, després del 20N, ja es comença a preveure del que serà l'acció de govern, o de desgovern (perquè desfaran més que faran) del nou Executiu extremadament conservador del President Rajoy. Un Govern que té els lobbies dins i no al costat. Amb el Govern central, gairebé totes les Comunitats Autònomes, Diputacions, Consells Comarcals i grans ciutats en mans de la dreta més a la dreta d'Europa, el panorama és dessolador. I aquelles que no estem en la línia de les retallades indiscriminades i linials, de la insolidaritat social, i dels "regals" fiscals a les grans empreses i classes benestants, haurem d'estar ben alerta, haurem de plantejar alternatives i haurem de cabar trinxera per resistir. I resistirem, com sempre hem fet. Perquè aconseguir avenços socials és molt difícil, es triga molt de temps, però fer-los desaparèixer és ben fàcil i ràpid.

Per tant, si el 2011 ha estat difícil el 2012 no es preveu massa millor. Potser pitjor i tot. Però ha d'haver-hi esperança perquè sinó malamet anirem. I al final, després de molts esforços i molta resistència, segur que ens en sortirem.

El nou PSC d'en Pere Navarro

2011-12-22T13:24:00.012+01:00

El darrer cap de setmana va tenir lloc a Barcelona el 12è Congrés Nacional del Partit dels Socialistes de Catalunya, en el què teníem la missió de replantejar les polítiques i posicionaments del PSC i renovar la direcció del partit després de les 3 sonades derrotes de les autonòmiques, municipals i estatals per aquest ordre.

Dels 4 precandidats que hi havia a dirigir el partit, en Miquel Iceta va caure abans d'arribar al Congrés. Es van mantenir fins a últim moment en Pere Navarro, l'Àngel Ros i el Joan Ignasi Elena, caient en Ros just abans de la votació a Primer Secretari. Votació que, per primera vegada a la història del PSC, es va fer per separat de la de la resta de la Comissió Executiva, en un intent per aprofundir en més i millor democràcia interna i també en més i millor transparència.

Navarro, doncs, va ser escollit Primer Secretari amb el 73% dels vots dels delegats i delegades, superant el 25% dels vots obtinguts per Joan Ignasi Elena, un resultat gens menyspreable.
Però noms a part, crec que és molt més important el debat que es va mantenir durant el procés precongressual i després a les respectives comissions del Congrés referent al gir a l'esquerra i el gri democràtic del PSC. Totes les resolucions i documents aprovats van en la direcció de redifinir les propostes socialdemòcrates del partit i adaptar el missatge socialista als temps que corren. Noves polítiques per a nous temps.

En el camp de la millora democràtica i la transparència, també va haver-hi passos importants. Tant a nivell intern al partit com a nivell extern. Per una banda, es van aprovar tot un seguit d'esmenes que han de marcar noves maneres de fer dins el propi partit i noves maneres de relacionar-nos i de treballar internament. La majoria, crec, coincidia en que això era necessari. Un exemple és la decisió d'escollir, en un futur, el candidat socialista a la Presidència de la Generalitat via primàries obertes a tots aquells que se sentin progressistes. Segur que d'aquesta manera, sigui qui sugui el candidat, la decisió tindrà més encert que si només participen en aquesta els membres del Consell Nacional del partit, com passava fins ara.

En el tercer camp important, el del catalanisme social i popular del PSC, crec que hi ha alguns temes que potser no han acabat de quedar prou ben solucionats. Per exemple, el mític grup propi, que es va discutir en la corresponent comissió i que es va rebutjar per una àmplia majoria dels participants. Com sempre. El problema, també com sempre, és que ni uns ni els altres sembla que es donin per satisfets. Els que volien grup propi per motius obvis i els que no el volien perquè temen que els que sí el volen continuin amb la cantarella de sempre. L'esmena que es va aprovar, pactada al llarg del procés precongressual pels alcaldes Ros i Bustos, està prou bé, però potser és un xic superficial i poc concreta. En la concreció s'hauria de trobar un punt d'equilibri raonable entre les diferents sensibilitats d'un partit ampli i divers com ho és el PSC. I que aquelles decisions que es prenguin siguin assumides per una amplíssima majoria i obtinguin el màxim consens possible.

Potser seria bo preguntar als que sí volen grup propi per a què el volen, quina és la finalitat a assolir. I un cop determinats els objectius, analitzar si aquests només són assolibles o no amb un grup propi, o bé si hi ha altres models també vàlids i que generin un acord molt més ampli. Crec que aquesta manera d'enfocar el debat donaria més i millors resultats, i permetria "tancar" un tema que es repeteix més que l'all, magnificat també pel morbo que ofereix als mitjans de comunicació.

No obstant, en general, crec que el 12è Congrés del PSC va anar raonablement bé, i que es va poder produir una renovació d'idees i de persones molt necessària i que servirà com a punt de partida per a consolidar aquest nou PSC i aquesta alternativa que ha de ser real i creible davant dels ciutadans i davant dels Governs de dretes que com una plaga s'han escampat per tot el país, des de moltíssims Ajuntaments fins al Palau de la Generalitat, passant per la majoria de Consells Comarcals i per totes les Diputacions provincials.

D'aquest Congrés crec que també cal remarcar els bons resultats obtinguts per la Joventut Socialista de Catalunya, que va aconseguir que s'aprovés una esmena que reclamava delegació pròpia per a la JSC en els futurs congressos del partit. A més, dins la nova Executiva es manté el Javi López, que és membre nat en tant que Primer Secretari de la JSC, es manté també la Jordina Freixenet, i s'incorpora l'Aroa Arauzo, secretària d'Organització dels i les joves socialistes de Catalunya. Uns resultats excelents que fan jusítica a la tasca feta per l'oganització en els darrers anys.

Primera reunió amb els regidors i regidores de Joventut

2011-10-24T17:51:00.004+02:00

El dimecres de la setmana passada va tenir lloc el primer plenari amb els regidors i les regidores de Joventut dels Ajuntaments del Vallès Oriental amb la Conselleria de Joventut del Consell Comarcal. Una primera trobada per, primer de tot, coneixe'ns els uns als altres. Només 3 dels assistents repetien com a regidors de Joventut, així que vam parlar sobre les competències del Consell Comarcal en matèria de Joventut i el Pla Comarcal que serveix com a eina per vehicular totes aquests polítiques.

Evidentment, el primer que tots vam constatar és l'ambient d'incertesa degut als reajustos que estan patint la majoria de pressupostos, locals i comarcal. Concretament, al Consell Comarcal encara estem negociant els ajustos per 2011 amb la Generalitat, i haurem de treballar pensant en el 2012 sense tenir tancat i ben lligat l'actual exercici. Aquesta anomalia dificulta el dia a dia de les administracions, és cert, però la sensació general del plenari va ser la de posar-se les piles i pensar en noves idees, reinventar-nos, posar-hi ganes, que n'hi ha, i fer front a la situació d'haver de fer més amb menys. O si més no, no tornar enrere.

És per això que els diferents grups sectorials de debat per fan seguiment de l'execució del Pla Comarcal de Joventut, a mesura que ens anem reunint per treballar, haurem d'anar debatent i aplicant aquestes noves accions. Un exemple va sortir va ser el de treballar per zones de proximitat i efectuar actuacions específiques que interessin a diversos municipis com, per exemple, l'experiència realitzada de mancomunar els serveis d'un tècnic per a diversos Ajuntaments i optimitzar així els escassos recursos econòmics.

Un altre exemple és el que trobem a l'Oficina Jove del Vallès Oriental, l'altre gran pilar de l'àrea de Joventut. Ubicada al GRA de Granollers, l'OJ és un espai d'assessorament i orientació per a tots els i les joves de la comarca, que treballa especialment en els àmbits de l'ocupació juvenil, l'habitatge, formació, treball, participació, salut i sexualitat, associacionisme, lleure, Punts d'Informació Juvenil locals... l'OJ també consta d'una tècnica a mitja jornada que gràcies a un conveni amb 7 ajuntaments de la comarca, es desplaça per aquests municipis per treballar en l'assessorament des del territori.

El resum d'aquesta primera trobada és, doncs, la voluntat i l'empenta de totes les administracions implicades en treballar conjuntament, eficientment amb més intensitat que mai perquè els serveis i les polítiques per al jovent, que és el col·lectiu més afectat i amb diferència per l'atur i les dificultats d'accés a un habitatge digne.

Que la decepció no regali governs a la dreta

2011-09-22T20:06:00.014+02:00

El nou curs polític ja és plenament en marxa. I precíssament avui arranca una tardor que serà políticament molt intensa, amb unes eleccions generals el 20 de novembre (deixant tres mesos paralitzades les Corts Generals en plena crisi) i amb un Govern en funcions. Al desembre, tindrà lloc el 12è Congrés del PSC, al mateix temps que el nou president electe del Govern espanyol assumeix el càrrec i va fent els primers nomenaments.

Sembla, segons diuen totes les enquestes i també la sensació general de la ciutadania (més d'un 70%) que el candidat del PP, en Mariano Rajoy, serà qui substitueixi al president Zapatero al capdavant del Govern de l'Estat. Però evidentment encara resten dos mesos per anar a votar, i els candidats encara han d'exposar els respectius programes i presentar les respectives llistes. Malgrat tot, sembla que la incògnita del 20N està en saber si el PP obtindrà majoria simple o absoluta.

Si finalment és Rajoy qui guanya aquests comicis (o més aviat els perd el candidat Rubalcaba), el cap de l'oposició pitjor valorat per la ciutadania durant les darreres tres dècades de democràcia es convertirà en cap de Govern. Paradoxes d'una crisi que està desgastant i fent caure a tots els governs que intenten revalidar la confiança a les urnes.

La cancellera alemana, Angela Merkel, ha perdut ja 6 de les 7 eleccions als landers aquest 2011, i són els socialdemòcrates i els verds els que estan arrassant arreu. Les enquestes tampoc no pinten bé per en Sarkozy a França, i això que el Parti Socialiste tampoc està en unes condicions òptimes per presentar-li una alternativa a la dreta governant. D'altres, com en Gordon Brown i, per què no, en José Montilla, ja han estat enviats a casa per la ciutadania i el totpoderós Obama, ja va patir un cop dur perdent l'anomenada "supermajoria" al Senat i cedint el control de la Càmara de Representants als republicans. I així, podríem anar analitzant un a un els països més afectats per aquest context internacional de caos econòmic i d'especulació amb el deute dels estats occidentals més dèbils, com Espanya.

Són, doncs, moments convulsos pels governs, i també per al Govern socialista d'Espanya. És evident que durant els darrers 4 anys de governs del President Zapatero, especialment durant els dos últims, s'han pres algunes mesures difícils d'explicar, mesures dures que han vingut imposades per la UE, també presionada pels abstractes mercats, però que al cap i a la fi tampoc sembla que hagin servit per a relaxar a aquesta colla d'especuladors, que guanyen quantitats ingents de diners a base d'apostar i enfonsar economies estatals. Reconec que deu ser molt complicat prendre decisions quan et trobes en aquesta situació, amb presions i amenaçes per tot arreu, amb dades cada dia pitjors que l'anterior. Però a vegades un ha de saber-se plantar i, escolta, si tu estàs en política perquè tens unes idees, i no pots dur-les a la pràctica, doncs potser és millor retirar-se abans que aplicar un programa de govern que no és el teu. En tot cas, això ja forma part del passat. Fosc però passat. I ara cal mirar endavant, perquè el que vindrà, tampoc és precíssament fàcil. I menys si, com sembla, el PP es fa amb el control del Govern estatal (que sumaria als governs de gairebé totes les Comunitats Autònomes, Diputacions i grans ciutats espanyoles).

Com ja estem veient des de fa un any a Catalunya, la dreta -parli català o castellà- no té cap tipus de complexe un cop arriba al poder per retallar l'Estat del Benestar amb la primera excusa per a tontos que troben. El Govern de CiU està dilapidant anys i anys de construcció de serveis públics. Serveis que han de garantir, sobretot, l'accés de tots els ciutadans a l'ensenyament de qualitat i gratuït i a la sanitat. A més, també, d'una justícia eficaç i igualitària i uns serveis socials a l'alçada dels moments que vivim. Però la dreta catalana no té cap tipus de compassió -com no la tindrà l'espanyola i espanyolista-, i sota l'excusa gastada de l'herència del tripartit, estan aprofitant per canviar el model de relació entre la societat i l'administració. Consideren que l'administració és massa gran, que dóna massa serveis i que és massa costosa. Però no se n'adonen -o no volen-, que és molt més costós no oferir ensenyament, sanitat, justícia i serveis socials grautïts i universals.

A aquesta política de desmantellament indiscriminat de l'Estat del Benestar, l'acompanyen titulars que ens ajuden a entendre el pla de govern de la dreta. Resulta que algunes de les empreses beneficiàries de les primeres privatitzacions tenen relació amb CiU i amb el PP. I resulta, també, que l'empresa que ha fet l'auditoria -i que ha costat 150 milions de les antigues pessetes- per dir-nos que la Generalitat té massa dèficit, és la d'en David Madí, ex-cap de campanya de Convergència i Unió. Per tant, 900.000 euros a la saca per dir-nos que hem d'estalviar més, que vol dir retallar més.

No estan solucionant problemes heredats dels governs d'esquerres dels presidents Maragall i Montilla. Estan aprofitant per implantar el model neoliberal que, tot seguit, intentarà implantar en Mariano Rajoy a Espanya, probablement de la mà de CiU. Fonts próximes a la direcció estatal del PP ja avançaven a finals de juliol que esperen que el primer any de la nova legislatura després del 20N sigui conflictiu, amb mobilitzacions socials arreu de l'Estat. De fet, ja es comencen a veure algunes a Madrid, on la comptessa Esperanza Aguirre, que presideix la Comunitat en les seves estones lliures, està atacant políticament al professorat de l'escola pública i fins i tot ha arribat a dir que "potser no cal que totes les etapes de l'ensenyament siguin gratuïtes".

I amb tot això no vull dir altra cosa que, malgrat la decepció imperant entre l'esfera de l'esquerra catalana i espanyola amb el PSC i el PSOE -jo diria que amb tots els partits progressistes-, l'alternativa no poden ser governs de dretes que la gent d'esquerres facilitem indirectament quedant-nos a casa el 20N o votant per opcions minoritàries que sorgeixen en temps d'incertesa política, econòmica i social. Opcions que poden fer gràcia i generar simpatia -a mi me'n fan- en les seves intervencions a les cambres de les Corts Generals, però que tenen poca o nula influència sobre les decisions que ens afecten a tots.

Jo, que he estat molt i molt crític amb mesures com la reforma constitucional liberal i express del PSOE, o la manca d'opinió pròpia d'un PSC cada cop més desorientat a Madrid i uns dirigents més engantxats a la cadira a Catalunya, jo mateix, el proper 20N agfagaré la papereta de la Carme Chacón i votaré amb totes les meves forçes per la candidatura socialista d'en Rubalcaba. Amb més força i amb més empenta inclús que fa 4 anys, que escollíem entre un Zapatero molt popular i una dreta casposa (igual que ara però no tan disfressada) i que encara tenia Acebes i Zaplana com a líders visibles.

Partit d'esquerres i obert, congrés d'esquerres i obert

2011-08-01T21:07:00.012+02:00

Aquest divendres anunciava el President Zapatero que les eleccions generals seran el proper 20 de novembre, un xic abans del previst per tal de que el nou Govern que surti de les urnes pugui assumir el control econòmic del país per al nou exercici (sencer) de 2012.

Aquesta decisió afecta al calendari de tardor del socialisme català, que tenia fixat el cap de setmana del 28, 29 i 30 d'octubre per celebrar el 12è Congrés del partit. Amb el debat precongressual que s'està produïnt, i que suposo s'intensificarà a mesura que s'acosti la data del congrés, és complicat organitzar una campanya electoral, i més la del 20N, que es preveu complicada. Per tant, l'Executiva Nacional del PSC ha decidit aquest matí, crec que amb bon criteri, proposar al Consell Nacional del partit ajornar el Congrés fins al mes de desembre, després de les generals i amb un nou Govern central en marxa.

Tot sembla indicar, doncs, que el 12è Congrés socialista serà el 16, 17 i 18 de desembre si el Consell Nacional així ho ratifica, que suposo que si. Crec, també, que hauríem d'aprofitar el fet de posposar el Congrés per modificar el reglament aprovat de manera ràpida i en "pack" al darrer Consell Nacional. La ràtio d'un delegat per cada 35 militants, amb fracció igual o superior a 17, és una broma de mal gust que en José Zaragoza va voler acompanyar d'una cínica ampliació d'observadors, que com a complement està molt bé, però que no pot substituir els delegats de ple dret. Aquest barem, pensat per evitar un "harakiri", ha estat criticat per tancat i poc democràtic per un munt de militants i simpatitzants. Gent de les bases però també càrrecs intermitjos, i no tan intermitjos. L'Àngel Ros, en Joan Ignasi Elena i en Pere Navarro, a la darrera Escola de Formació de la Joventut Socialista de Catalunya en van fer referència, i van ser crítics. I el mateix Miquel Iceta, també a l'escola del jovent socialista, va reconèixer que potser no va ser del tot encertat i que perjudicava clarament a les agrupacions més petites. Menys delegats equival a menys proporcionalitat.

Per tant, seria molt incoherent que si tothom reconeix que aquest barem és un error (jo diria que és una cacicada), no aprofitéssim l'ocasió. Ara és el moment per canviar-lo, per rectificar. Des del meu punt de vista, posposar el Congrés del partit ha de ser una oportunitat per fer que aquest sigui més participatiu i més obert. En definitiva, que sigui un congrés corresponent al que és un partit d'esquerres, i no un "paripé" amb votacions a la búlgara i amb els delegats ben controlats.

Pel que llegeixo de la notícia de la roda de premsa d'en Miquel Iceta, d'aquest matí després de l'Executiva del partit, no tenen cap intenció de modificar el barem (que no han sabut defensar ni els que són més papistes que el Papa) ni cap punt del reglament. Com per exemple per permetre que el tant per cent de delegats necessaris per poder mantenir vives i debatre esmenes a les comissions sigui del 30% (o inferior) dels presents, i no dels que s'inscriuen i van a passar el dia al bar o a la porta a fumar. Iceta al·lega que no es convoca un altre congrés, sinó que aquest s'ajorna. Una obvietat que imagino que sense ell també hauríem estat capaços d'entendre. Però ha considerat que aquesta frase és suficient per tancar el tema i passar al següent. Sincerament, em sembla un raonament una mica cutre, que se suma a d'altres justificacions cutres que cada cop més es donen des dels portaveus del partit, tractant a la gent com si fos tonta i no tinguéssim certa capacitat de raonar les coses. Però com el reglament era un fàstig fa un mes, ho segueix sent també ara. En tot cas, serà el Consell Nacional del setembre qui convoqui de nou el Congrés, i per tant, cada conseller i consellera que en formen part tindran la oportunitat de reclamar una modificació del reglament amb el qual anirem a aquest Congrés.

Jo espero que la gent sigui conseqüent amb el rebuig general que s'ha anat mostrant per totes bandes a la cacicada del barem, i que aquest error fruit dels nervis, vull pensar, es pugui resoldre com a partit d'esquerres i obert que som, o que haurem de ser algun dia. I després que deixin que els 1.500 delegats mínims que farien falta puguin debatre sobre tot. Sobre les polítiques socials i progressistes, sobre la relació PSC-PSOE, sobre medi ambient i sostenibilitat, sobre temes orgànics, sobre el que sigui. Però que es pugui fer un debat digne d'una organització política que es fa dir socialista. Potser sóc una mica ingenu, però encara confio en que així pugui ser.

En agraïment a la JSC del Vallès Oriental

2011-07-22T21:08:00.008+02:00

Aquest matí de 22 de juliol ha tingut lloc la constitució del nou Consell Comarcal del Vallès Oriental per a la legislatura 2011-2015, i s'ha formalitzat el Pacte de Govern que dirigirà l'ens supramunicipal durant aquest nou mandat. Un Govern d'Unitat que el conformen tots els partits polítics amb representació: PSC-PM, CiU, ICV-EUiA, ERC i PP. Un Govern d'Unitat perquè els temps que corren així ho requereixen, i perquè les dificultats, si les afrontem junts, les afrontarem millor.

L'alcalde socialista de Canovelles, Josep Orive, ha esdevingut nou president del Consell Comarcal, substituint així al també socialista Antonio Rísquez, fins ara alcalde de la Llagosta, i que seguirà com a Conseller de Política Territorial, Estudis i Participació. Amb en Pere Rodríguez de Montmeló, en Miquel Estapé de la Roca, i un servidor, som els 4 consellers socialistes que gestionarem una àrea específica. A més a més, la Vicepresidència Primera de l'ens l'ocupa ja l'exalcalde socialista de Montornés, en Dani Cortés.

Pel que fa a mi, em correspon gestionar l'àrea de Joventut i Esports. I em fa especialment il·lusió, sobretot per Joventut, una cartera històricament reclamada per la JSC del Vallès Oriental. Ja fa molt de temps que molts companys i companyes socialistes de la comarca, militants de la JSC concretament, treballàvem en aquesta direcció. Perquè si tenim idees, si penquem com els que més, si proposem coses sensates en l'àmbit de les polítiques juvenils, també hem de poder demostrar que sabem dur la teoria a la pràctica. Que totes aquelles propostes realistes i adaptades al context econòmic i social en què vivim, són factibles i es poden dur a terme, als Ajuntaments i també des de la Conselleria de Joventut del Consell Comarcal.

És, per tant, un honor per a mi assumir aquesta responsabilitat, i ho faig amb tota la il·lusió del món, però també amb tot el meu agraïment. Agraïment al partit, que ha confiat en mi i en els joves de la JSC de la comarca en general, a tots els companys i companyes. Però agraïment molt especialment als militants joves i socialistes. A ells, més que a ningú, cal agraïr haver assolit un objectiu, que no acaba amb la presa de possessió d'un càrrec, sinó que tot just comença aqui. I molt especialment, a dues persones que hi han cregut sempre i que ho han reivindicat. Al Jonatan Martínez i al Carlos Martín, els dos darrers Primers Secretaris de la Federació de la JSC del Vallès Oriental. En Jonatan, de 2005 a 2009, i en Carlos, de 2009 fins el juliol de 2011. Als dos, i a tota la gent que els ha envoltat, els hi estic agraït. I amb ells, i amb la resta de joves, compto d'ara en endavant per treballar en mesura del possible amb un dels col·lectius més afectats i dèbils davant la crisi econòmica: el jovent.

Que ningú en tingui cap dubte, que malgrat la limitació de recursos, que malgrat totes les dificultats existents, ens hi deixarem la pell.

Primer any de carrera, superat

2011-07-05T16:45:00.004+02:00

Ahir va ser el darrer dia d'aquest primer curs de la carrera de Ciència Política i Gestió Pública a la Universitat Autònoma, i ja no em toca tornar al campus fins al setembre, probablement coincidint amb la Festa Major de Sant Feliu de Codines, per tocar una mica els nassos.

Després d'haver començat la carrera amb dos anys de "retard" del que seria habitual per haver estat més centrat en política, crec que he escollit correctament la titulació que estic cursant. Pensava que, potser, seria una carrera poc útil, d'aquelles que quan acabes saps de tot i de res saps, però m'equivocava. De moment, aquest primer curs, que si no em corregeixen els professors aquests dies crec que he passat net i amb tot aprovat cap a segon, ens hem centrat en fonaments i coneixements bàsics, compartits entre la meva titulació i la de Sociologia.

Fonaments de sociologia, Ciència Política, Dret Públic, Política i Món Contemporani, Anglès aplicat a les Ciències Socials, i Economia Política, són les assignatures que corresponen al primer any del grau segons el pla d'estudis, adaptat ja a Bolonya.

Però més enllà del que toca estudiar i examinar-se, la UAB és tot un món. És com una grandíssima extensió on a més a més d'estudiar, la gent fa vida, es generen relacions socials, i també moviments socials. Qualsevol tipus de reivindicació que existeix, segur que és a la UAB. Qualsevol tipus d'entitats, plataformes, moviments...de tot tipus, hi són a la UAB. I segurament, i això és el que més lamento, és que jo no puc viure aquesta "vidilla" universitària amb la intensitat que ho faria si només em dediqués a treure'm la carrera.

Però em toca compaginar els estudis amb la política, institucional i orgànica, i això no és del tot fàcil. Sovint toca triar però malgrat tot, crec que ho he anat fent prou bé, seguint la premisa de que la Facultat pot esperar i l'Ajuntament no. Això no és el que em diu la gent del meu entorn, però és el que jo sento i per tant, com actuo. En tot cas, i enllestit el primer any, en queden 3 més per endavant, per tal de poder tenir acabada la carrera abans que acabi la legislatura.

El nou Govern de Sant Feliu de Codines

2011-06-21T17:55:00.009+02:00

El darrer dijous, 16 de juny, va tenir lloc el primer Ple Municipal després de la Constitució del nou Ajuntament de Sant Feliu de Codines per a la legislatura 2011-2015. Un ple extraordinari per tal d'aprovar la nova estructura político-administrativa de la Corporació local, presidida de nou per l'alcalde Pere Pladevall.

En primer lloc, es va nomenar els tinents d'alcalde (Marta Montañà, Joan Puig i Arnau Ramírez), que seran els membres de la Junta de Govern Local juntament amb l'alcalde, i que es reunirà setmanalment els dimecres, es va constituir la Comissió Informativa, que estarà formada per sis regidors del grup municipal del PSC-PM (Cristina Viñals, M. Antònia Gómez, Antoni Luque, Jordi Hernández, Laia Jordana i Pere Pladevall), dos regidors del grup municipal de CIU (Joan Fontserè i Maria Cristina Buj) i el regidor del grup municipal de SI (Lluís Planas).

Al ple de dijous, l'alcalde Pladevall va donar compte de la delegació de competències del nou cartipàs municipal, que queda així:

Pere Pladevall Vallcorba
Alcaldia, Desenvolupament Urbanístic, Organització Interna, Hisenda, Coordinació de la Llei de Barris i Comunicació.

Marta Montañà Burés
1era Tinent d’Alcalde
Regidora delegada d’Ensenyament, Política Lingüística, Infància, Adolescència i Joventut.

Joan Puig Ruíz
2n Tinent d’Alcalde
Regidor delegat de Seguretat pública, d’Acció Social, Noves tecnologies, Atenció Ciutadana, Administració Electrònica i Gestió i manteniment d’equipaments municipals.

Arnau Ramírez Carner
3r Tinent d’Alcalde
Regidor delegat Formació Laboral, Treball, Comerç, Fires, Plans d’Ocupació i Participació Ciutadana.
Portaveu del Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament.

Àlex Mir Romanos
Regidor delegat d’Esports, Mitjans de Comunicació Públics, Governació (Plans d’Autoprotecció) i Turisme. També va ser nomenat tresorer. Nomenat vocal del Patronat “Ràdio Ona Codinenca”.

Cristina Viñals Miralles
Regidora delegada Cultura, Festes, Gent Gran i Arxius Locals. Nomenada vocal del Patronat “Museu Can Xifreda” i vocal del Patronat “Ràdio Ona Codinenca”.

Maria Antònia Gómez Chana
Regidora delegada de Sanitat, Consum i Actes Protocol·laris.

Antoni Luque Rodríguez
Regidor delegat de Recursos Humans, Llicències d’Obres, Disciplina Urbanística, Llicències d’Activitats Regulades i Indústria. Coordinador del Pla Estratègic Local.

Jordi Hernández Vilanova
Regidor delegat de Manteniment de la Via Pública, Serveis Municipals (aigües, enllumenat, cementiri, mercat setmanal, clavegueram, tanatori) i Medi Natural (ADF i Voluntaris).

Laia Jordana Luna
Regidora delegada de Medi Ambient, Igualtat, Integració, Cooperació i Habitatge.

Al mateix Ple, es van constituir els tres grups municipals amb representació: PSC (10 regidors), CiU (2 regidors) i SI (1 regidor). Cada grup va nomenar al seu Portaveu Municipal, essent Joan Fontserè el de CiU, Lluís Planas el de SI, i jo mateix el del PSC.

Després de les eleccions municipals del 22 de maig, de la constitució del nou Ajuntament el darrer 11 de juny, i de l'aprovació de la nova estructura i el nou Govern de l'Ajuntament, ja està tot apunt, doncs, perquè arrenqui aquesta legislatura 2011-2015.

Com hem fet en els darrers anys, seguirem deixant-nos'hi la pell per fer de Sant Feliu de Codines un poble millor per a tots els que hi hem de viure i conviure, començant, com no podia ser d'altra manera, per dur a terme totes i cadascuna de les propostes del nostre programa electoral. Aquesta serà una legislatura difícil pel context econòmic i social en el que ens trobem, però l'empenta i la il·lusió, com hem demostrat, no hi faltaran. I de la mateixa manera que en els darrers temps de crisi hem plantat cara a les dificultats, ho seguirem fent, amb les energies renovades i amb un Govern que combina experiència i nous aires. Som-hi, doncs!

La il·lusió que ens cal

2011-05-26T19:13:00.005+02:00

Són temps de debat i reflexió. Toca pensar, escoltar, i raonar. Molts blogs tornen a tenir una activitat frenètica i són un munt els companys del PSC i de la JSC que s'han animat a compartir amb la resta els seus articles sobre cap a on ha d'anar el partit.

Personalment, mai m'he caracteritzat per ser excessivament condescendent amb la doctrina oficial del partit. Crec en el lliure pensament i crec que els meus pensaments sempre han estat més propers al PSC que a cap altra opció política. Però ja de sempre, quan quelcom no m'ha acabat de convèncer, ho he dit sense complexos. Perquè el PSC és un partit democràtic, amb mecanismes de participació interns que, sovint, tots plegats no hem explotat com potser calia. Ens autocensurem pensant que potser, si parles més del que toca, hi pot haver conseqüències. Amb raó o no, no ho sé.

En tot cas ara si és moment d'aturar-se, i amb tota la serenor i tranquilitat del món, pensar i parlar, per aquest ordre. Després de les eleccions catalanes i l'irrisori resultat obtingut pel PSC, i després d'haver perdut gran part de la força municipal el darrer diumenge, sinó parlem ara, no ho farem mai. Parlar, però, no equival només a demanar caps de dirigents, perquè el partit està igual d'escapsat amb l'actual direcció que sense ella. Tots plegats estem, probablement, un xic desorientats, a l'expectativa. Esperant que algú, faci quelcom.

És per això que d'un simple tweet, sense cap altra intenció que el tweet en si mateix, s'ha acabat generant un moviment que fomenta el debat sa i la participació constructiva. El #congresdesdebaix, que no és cap corrent interna del PSC (i si algun dia s'hi converteix rapidament m'hi desentendré), que no defensa ni una ni l'altra ni cap ànima, ha generat il·lusió entre moltíssimes companys i companyes.

Són molts els militants i simpatitzants del Partit dels Socialistes de Catalunya que estan utilitzant aquesta etiqueta al Twiiter i l'espai que duu el mateix nom al Facebook per compartir reflexions, idees i propostes de futur. Alhora, és clar, que es reclama un important protagonisme per a les bases del partit, des de les agrupacions, passant per les federacions, i fins a la Comissió Executiva Nacional. En aquest sentit, alguna de les propostes concretes que han anat sorgint, parla de la possibilitat de canviar l'ordre dels processos congressuals, començant per les CEA, després les CEF, i acabat amb la CEN. Per generar un fil de debat des del primer a l'últim militant, des d'abaix, i cap a d'alt. Potser és una bona idea, o potser no, no ho sé. Però el cas és que és una idea sorgida d'un militant, que ha estat escoltada per altres companys, i que es pot elevar a on correspongui per sotmetre-la a debat. I després es podrà aprovar, o no. Tan és. Però aquesta és la grandesa d'un partit progressista com ho és el nostre, i aquest es l'objectiu d'una iniciativa espontània però ja consolidada com el #congresdesdebaix.

Sembla que el moviment a les xarxes socials està agafant molta volada. Això no és ni bo ni negatiu en si mateix. Lo bo és l'ordre, el positivisme i el bon tarannà que està assolint. Als molts militants i simpatitzants, s'hi han sumat ja un munt de càrrecs intermitjos; Primers Secretaris d'agrupacions locals, regidors de diversos indrets del país, membres d'Executives de Federacions,... Fins i tot en Miquel Iceta, aquest matí, ha publicat un decàleg en el que expressa els principals eixos que, des del seu punt de vista, haurien de protagonitzar el debat de renovació a Can PSC.

A mi personalment, aquest decàleg m'ha semblat molt interessant, i comparteixo gairebé al 100% el que hi diu. El problema és que qui ho diu, que és un gran ideòleg i que mereix tots els meus respectes, és un alt dirigent de la cúpula del partit que ha tingut temps de sobre per dur a terme aquestes propostes. Un exemple molt clar, i que no és ni més ni menys important que d'altres punts, és quan l'Iceta proposa que el PSC pugui votar diferent del PSOE al Congrés quan es sotmeti a votacions mocions que afecten els interessos de Catalunya. En plena campanya electoral, el PSC va votar contra una moció per retornar a Catalunya els 1.450 milions del Fons de Competitivitat, i el 25 diputats socialistes i catalans hi van votar en contra. Per tant, primera incoherència al canto. I això que per tenir veu pròpia, crec jo, no cal grup propi. Simplement, com diu un company de la JSC, en Jonatan Màrquez, prémer el botó que toca.

Però ser coherents entre el que es diu a Catalunya i a la resta d'Espanya és insuficient per recuperar la credibilitat de les persones. Hi ha una altra vessant, la del progressisme integrador, que ens ha allunyat de la major part de la ciutadania, que majoritàriament ha decidit donar el seu vot i per tant la seva confiança a d'altres opcions polítiques, o simplement no anar a votar. I ens hem allunyat perquè potser massa sovint, algunes iniciatives i mesures defensades pel PSC han estat massa properes al que es podria considerar liberalisme socioeconòmic, i han estat contràries a la socialdemocràcia que caracteritza a les nostres bases i que per tant hauria de quedar reflexada en el discurs del partit i també en els fets del partit i els seus representants institucionals. I això és culpa de qui té les més altes responsabilitats al PSC, però també d'aquells qui hem defensat, com jo mateix en diverses ocasions, mesures que ens crèiem a mitges o que no vèiem prou clares.

Hem de fer autocrítica, dels d'amunt i dels d'abaix i, com deia a l'inici d'aquest caòtic i desendreçat post, tornar a generar un discurs sòlid i creible. Hem de poder defensar amb fermesa els nostres valors, i poder sentir-nos orgullosos d'aquests. I per tant, no haver d'amagar les sigles quan es fan cartells electorals.

Estic convençut que del debat productiu seguirant sorgint propostes concretes, que es podran recollir en algun tipus de document obert i que d'aqui al Congrés, es puguin revisar i sotmetre a la opinió de tots aquells que vulguin participar de la reconstrucció de les runes socialistes. I per fer tot això, caldrà fer-ho amb il·lusió, amb tota la il·lusió que genera el moviment #congresdesdebaix i els mesos previs a un Congrés. Jo només espero que les maniobres per assolir càrrecs es deixin de banda o, com a mínim, no afectin a aquest debat sa i constructiu que des de la base no té cap altra més intenció que recollir idees per reconstruir el projecte col·lectiu que no ha de ser només dels socialistes, sinó el pal de paller del progressisme català.

Segur que junts, com tants altres reptes hem assumit i assolit, també aquesta vegada estarem a l'alçada de les circumstàncies. Probablement, la nostra gent i el nostre país ja ho estan esperant.

Sobre la iniciativa #congresdesdebaix

2011-05-24T19:16:00.011+02:00

Ahir al vespre, mentre mirava tweets després de sopar, vaig veure un comentari de l'alcaldessa de Campdevànol, la Núria López, en el que deia que al PSC li calia fer un Congrés de baix a dalt, escoltant les bases i totes aquelles reflexions que caldrà anar fent des de ja mateix per tal d'evaluar els motius pels quals el PSC s'ha enfonsat a les eleccions autonòmiques i municipals i posar fil a l'agulla.

Per donar suport a aquesta idea vaig crear el hastag #congresdesdebaix, sense saber el gran seguiment que tindria. Unes hores després, més de 320 tweets en fan referència i ja han intervingut persones com en Raimon Obiols, la Montserrat Tura i la Dolors Colell, entre molts altres.

Alguns mitjans de comunicació digital ja parlen de "revolta" de les bases del PSC. I la veritat és que són un xic exagerats. El que si és cert és que hi ha un munt de companys del partit que consideren que cal canviar moltes coses. A les darreres eleccions autonòmiques el PSC va obtenir els pitjors resultats de la seva història, i en aquestes municipals les candidatures socialistes han perdut gran part de la força municipal que històricament ha estat en mans del PSC. A partir de l'11 de juny, ja no podrem dir, ni de bon tros, que el 75% dels ciutadans de Catalunya té un alcalde o alcaldessa del PSC.

Per tot això, cal obrir un procés de reflexió. Els que vulgui esperar a l'octubre, que ho facin. Però mentre, la resta ja anem pensant sobre allò que no s'ha fet del tot bé i sobre les decisions que s'han pres vulnerant principis bàsics del partit i dels seus electors.

Des del meu punt de vista, el proper Congrés del PSC s'hauria d'haver programat per al juliol i no per l'octubre. Portem mig any sense líder, ni projecte ni discurs, i no hi ha cap motiu lògic per allargar-ho 5 mesos més. En tot cas, i tot i que les cares visibles del PSC són gent apoltronada que porten massa anys al càrrec, o de càrrec en càrrec, el problema és de continguts i de maneres de fer. Les cares són el de menys, mentre no siguin les de sempre.

Ha arribat el moment de recuperar la il·lusió. Cal trencar i superar els vicis de tants anys de governs socialistes arreu. Cal renovar les cares, les idees i les maneres de fer. Cal aparcar els cotxes oficials i tornar a trepitjar carrer. S'ha de tornar arribar als joves, perquè segons quines figures molt institucionals i serioses és obvi que no han estat capaços de fer-ho. Cal, doncs, tornar a sumar, i per això cal superar la feixuga cantarella de les ànimes del PSC. Som un partit gran, i cal obrir-lo encara més. Sense etiquetar. I, això si, essent coherent entre el que es defensa a Catalunya i a Madrid. Cal tornar a les polítiques progressistes, deixar de recolzar mesures conservadores, per molt imposades que ens puguin venir, i saber plantar cara davant de les injustícies i no conviure-hi de forma passiva. Calen, obviament, moltes coses. I per tot plegat, serà necessari disposar dels suficients espais de debat per construir un nou projecte col·lectiu, integrador, i amb el que s'hi puguin sentir còmodes quantes més persones millors, tinguin o no el carnet del PSC.

La iniciativa #congresdesdebaix no és res més que la voluntat d'escoltar i ser escoltats, de recollir propostes de tothom qui en vulgui fer i poder generar espais de debat sans i constructius. De moment, ja estem tenint cert ressó:

Diari Ara: "El PSC també té els seus indignats i reclama un congrés des de baix"

E-Noticies: "Revuelta en las bases del PSC: la alcaldesa de Campdevànol Núria López y el concejal de Sant Feliu de Codines Arnau Ramírez crean el hastag #congresdesdebaix"

"Congresdesdebaix" la renovación del PSC o la catarsis de la espiral del silencio, per José Rodríguez a "CatalunyaPress"

"Las bases del PSC llevan el debate precongresual a la red social", "E l Periódico de Catalunya"

"Militants i simpatitzants del PSC s'organitzen per demanar un Congrés des de baix", Agència Catalana de Notícies - ACN

"Militantes del PSC debaten sobre la renovación del partido en Facebook y Twitter", ABC

"Els indignats del PSC" cronica.cat

"Militantes del PSC reclaman la renovación tras la debacle electoral en las autonómicas y municipales", El Norte de Castilla

Per altra banda, també s'ha pronunciat sobre aquesta iniciativa per fomentar la participació i recollida d'idees de les bases el president del Grup Parlamentari Socialista al Parlament, Joaquim Nadal: "prefereixo els canvis que venen des de baix que no pas des d'alt; m'estimo més que el moviment sorgeixi de la base de la piràmide que de la cúspide"

Recolzament massiu a la candidatura d'en Pere Pladevall

2011-05-24T18:44:00.004+02:00

Aquest diumenge 22 de maig, jornada d'eleccions municipals, els veins i veïnes de Sant Feliu de Codines han tornat a fer confiança a l'equip d'en Pere Pladevall d'un manera massiva. 1.704 persones han donat suport a la candidatura del PSC de Sant Feliu de Codines, obtenint 10 dels 13 regidors del Ple de l'Ajuntament i augmentant-ne 2 respecte la victòria de 2007, que en el seu moment ja va ser històrica i la més alta assolida mai per cap partit a Sant Feliu.

Els altres dos partits que han aconseguit representació al nou Ple de l'Ajuntament són Convergència i Unió, que torna a perdre recolzament i passa de 3 a 2 regidors, i el nou partit SI, que entra amb un escó.

Partit dels Socialistes - PM (PSC-PM): 1.708 vots (10 regidors).
Convergència i Unió (CiU): 408 vots (2 regidors).
Solidaritat per la Independència (SI): 162 vots (1 regidor).
UPSF-Reagrupament-Ind-AM: 89 vots (cap regidor).
Partit Popular (PP): 58 vots (cap regidor).

Aquests resultats situen a la candidatura de l'alcalde Pladevall com a una de les més votades de tot l'estat espanyol i permetrà que Sant Feliu torni a tenir un Govern fort, encara més fort que l'anterior, i poder seguir treballant en allò que més ens apassiona. Aquests increibles resultats són un reconeixement a la feina feta durant els darrers 4 anys, però també una empenta per a les propostes de futur com la reforma de la plaça, el nou aparcament públic i el vial cap a l'Escletxa, o la rebaixa cadastral i el nou polígon de Can Deu.

Per altra banda, aquests resultats trambé haurien de fer pensar a aquells que han apostat per la confrontació i la crispació com a eina principal per fer política. No han estat avalats perquè la gent ha apostat per sumar i no restar, per construir i no destruir. Ni les males praxis, ni la mala manera de fer política sectària i d'aparell de partit han sortit victorioses. De nou, Sant Feliu ha guanyat!

El PSC vota contra si mateix

2011-05-11T13:36:00.006+02:00

Ahir a la tarda va tenir lloc la votació d'una moció de CiU al Congrés espanyol dels diputats per reclamar al Govern de l'estat els 1.450 milions d'euros del fons de competitivitat que es deuen a Catalunya, segons el finançament català acordat i aprovat per l'anterior Govern d'Entesa de la Generalitat de Catalunya, amb un conseller socialista a la cartera d'Economia i Finances. És obvi que aquesta moció convergent, amb el suport del Partido Popular i a 12 dies de les eleccions municipals, té un regust clarament electoralista. Però no deixa de ser una moció que reclama per a Catalunya allò que ens correspon. Que reclama allò que tots junts, també el PSC, van reclamar al Parlament català i fa uns dies al Senat espanyol.

Per tant, és si més no decepcionant que els 25 diputats amb carnet del PSC hagin votat en contra d'aquesta moció mentre que a d'altres cambres hi van votatr a favor. Sembla que la lleialtat al PSOE és tan gran, que ni tan sols per electoralisme han estat capaços de desmarcar-se del Grupo Parlamentario Socialista, com si això fos un crim. I crec que no passaria res. Que no s'enfonsarà el món ni es destruirà l'estat el dia que el socialisme català sigui autònom i, en segons quines votacions importants, calgui desmarcar-se del socialisme espanyol. Perquè és perfectamrent comprensible que uns tinguin una visió estatal i posin per davant de qualsevol cosa els interessos generals de l'Estat, igual que hauria de ser perfectament comprensible que al socialisme català li correspon posar per davant de qualsevol altra cosa els interessos de Catalunya.

Però no ha estat així. El PSC, especialment la seva desfassada direcció, ens ha tornat a fallar a molts. A tots aquells que creiem que hauria de ser un partit català i progressista i que hauria de saber dir no sense complexes al PSOE quan faci falta. Però de nou no han estat valents, i han intentat tapar aquest seguidisme al PSOE amb arguments tan fluixos i paupèrrims com que era un front de dretes encapçalat per CiU i PP... obviant els grups d'esquerra del Congrés que també han donat suport a la moció.

A mi em resulta extremadament difícil defensar això que s'ha fet al Congrés, i encara més creure que és el que tocava fer. El PSC ha votat contra el compliment d'un sistema de finançament que ell mateix va negociar i aprovar quan era al Govern de la Generalitat, i al PSC, crec, li tocava estar al costat dels partits catalans en aquesta votació, encara que fos una moció electoralista.

I sinó tenien pensat votar-hi a favor des de fa temps, com a mínim el cap de l'oposició Joaquim Nadal es podria haver estalviat, farà ara un mes, encoratjar al president català a dur aquesta moció al Congrés, tot dient que comptaria amb el suport dels socialistes.

No m'amago de dir que sento vergonya aliena per aquesta decisió, només igualable al moment en que el PSC va decidir facilitar la investidura d'en Mas per "garantir la sanitat i l'ensenyament públic a Catalunya".

De nou, el socialisme català ha perdut crèdit, encara més, com si el 28 de novembre no hagués passat res.

Arrenca la carrera cap al 22M

2011-05-10T18:23:00.008+02:00

Aquest divendres 6 de maig vam presentar, al Centre Cívic "La Fonteta", les principals propostes de la candidatura de l'alcalde Pere Pladevall.

A l'acte hi van assistir, segons la premsa, més de 450 persones, que van omplir de gom a gom el teatre del Cívic per escoltar les 24 grans propostes i veure els dos principals vídeos de campanya: un sobre la feina feta i un amb les propostes a realitzar durant els propers anys.

L'encarregada de presentar l'acte va ser la regidora Marta Verdaguer, que segueix formant part de la llista com a número 13, i que va mostrar la seva satisfacció per l'equip d'homes i dones que acompanyen Pere Pladevall cap al 22 de maig.

La Cristina Viñals, la Marta Montañà, l'Àlex Mir i un servidor vam ser els encarregats d'exposar els principals eixos del programa electoral, des de la revisió cadastral a la baixa, passant per la inversió de més de 3 milions d'euros per arreglar carrers, el nou aparcament públic de 120 places, o el nou pavelló, per exemple.

L'alcalde i alcaldable, Pere Pladevall, va cloure l'acte amb un emotiu discurs, interromput per molts aplaudiments, en el que va destacar la feina feta però sobretot la seva il·lusió, i la de tot l'equip, per seguir deixant-nos la pell per "fer de la convivència un bé indestructible, per ara, pel futur, i per sempre".

El de divendres, va ser un acte que crec que reflecteix molt bé com som i què volem. Gent normal, senzilla, i plural, amb ganes de seguir fent, amb tota la força del món, allò que més ens apassiona, i és seguir treballant per un Sant Feliu de Codines millor per gaudir-lo entre tots i totes. Tenim equip, tenim idees, i tenim moltes, moltes ganes de pencar. I aquests són ingredients cabdals per anar assolint objectius, per anar complint somnis col·lectius amb Passió, Força i Treball.

Per anar seguint tota la informació de campanya, així com veure els vídeos electorals i les imatges que anem fent i penjant, hem posat al servei de tothom un web de la candidatura.

I malgrat tot, surten els comptes

2011-04-01T15:08:00.004+02:00

Ja fa més de 3 anys que Sant Feliu de Codines, Catalunya, l'Estat i tots els països de l’anomenat primer món pateixen molt severament les conseqüències d’una crisi econòmica internacional sobre la qual se n’ha parlat molt, des de molts àmbits i des de molts punts de vista.

Una crisi de cavall que, a casa nostra, a Sant Feliu de Codines, ha afectat a moltes empreses i a moltes famílies. I també a l’administració pública, a l’ajuntament, que ha vist com en els darrers temps els seus ingressos han minvat d’una manera escandalosa mentre la demanda d’ajuts socials augmentava notablement. I des de l’ajuntament codinenc hem afrontat aquesta situació amb la decisió de no apujar els impostos i taxes més enllà de l'IPC. És més, en alguns casos com pel que fa a l’ocupació de la via pública els hem abaixat.

Aquesta situació va fer que en darrers exercicis el dèficit públic augmentés considerablement, tot i que dins d’uns límits força moderats. L’any 2009 l’ajuntament va arribar a un romanent negatiu de -740.690€. Res similar als 23 milions d’euros de dèficit de l’ajuntament de Moià, però una xifra a tenir en compte per tal de fer els màxims esforços d’austeritat. Perquè és obvi que quan es parla de diners públics s’ha d’actuar amb cautela, administrant molt bé fins l’últim cèntim d’euro i mirant de ser austers en mesura del possible. Però també és veritat que ens els temps que corren, des de l’equip de Govern no podíem deixar d’invertir calés en obra pública, no només per millorar les instal·lacions municipals i construir-ne de noves, com hem fet, sinó també per fer córrer diner i donar feina a la majoria d’empreses del municipi, que en molts casos han contractat gent aturada i que ho necessitava.

No hem deixat d’invertir en el municipi. I tampoc hem deixar d’apujar les ajudes socials. El 2010, per exemple, varem augmentar fins a un 22% les despeses socials, aplicant els criteris d’austeritat en d’altres àmbits menys prioritaris.

Aquesta ha estat una legislatura que, pel fet de coincidir plenament amb la crisi econòmica, no ha estat gens fàcil a nivell pressupostari. Però suposo que quan tens uns objectius clars, quan saps que passi el que passi no deixaràs d’incrementar els ajuts socials, que passi el que passi no deixaràs d’estar al costat de moltes empreses i de moltes famílies tan com sigui possible, aleshores no ho veus tot tan negr i tens l'esperança de tirar del carro per, plegats, treballar per sortir d'aquesta etapa extremadament difícil. Sense defallir. Amb optimisme.

I malgrat la complicada situació, crec que hem fet els deures. En tan sols un any, hem aconseguit passar d’un romanent en negatiu de -740.690€ el 2009 a -93.665€ el 2010. És a dir, en un any, hem reduït el dèficit de l’ajuntament en 647.025€.

Tal i com afirma l’alcalde Pere Pladevall, “aquest és el camí per ajudar a mantenir viva al màxim possible l’activitat econòmica local i amb austeritat administrar els diners públics que són de tots i cadascú de nosaltres”. I afegeix: “Decidim, treballem i ara estalviem”.

El 10 d'abril, "Tot Moda" a Sant Feliu de Codines

2011-03-31T11:59:00.003+02:00

El proper 10 d'abril tindrà lloc una nova activitat comercial anomenada "Tot Moda" al Centre Cívic "La Fonteta" i exteriors des de les 10 del matí fins les 20h.

Aquesta és una iniciativa del Grup de Comerciants Codinencs, que compta amb el suport i col·laboració de l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines.

Al llarg de la jornada, hi haurà montats estands de complements de moda, animació per als més petits i, cap a les 13h., una exhibició "vintage" de trial a càrrec de l'establiment Moto - Cicles Josep Figueras.

Com a punt fort del diumenge, cap a les 18h. tindrà lloc la desfilada de moda unisex, amb un munt de nois i noies del municipi que exposaran les últimes novetats de les botigues de roba de Sant Feliu de Codines.

A més a més, durant tot el dia hi haurà també degustació i venda de cava i serveis de perruqueria i de maquillatge en directe.

La gent d'en Pere Pladevall

2011-03-18T19:25:00.006+01:00

Ahir al vespre es fer pública íntegrament la llista d'homes i dones que acompanyarem a l'alcalde Pere Pladevall cap a les Eleccions Municipals de Sant Feliu de Codines del proper 22 de maig. Gent amb empenta, amb ganes i amb il·lusió. Candidats que repetim i candidats nous. Tots junts, i oberts a tothom, per deixar-nos'hi la pell per tal de seguir fent de Sant Feliu de Codines un poble millor. Aquests són els noms de la Gent Pladevall...

1. Pere Pladevall

2. Alex Mir

3. Marta Montañà

4. Arnau Ramírez

5. Cristina Viñals

6. Maria Antònia Gómez

7. Antoni Luque

8. Jordi Hernàndez

9. Laia Jordana

10. Joan Puig

11. Joan Pérez

12. Mercè Serratacó

13. Marta Verdaguer

Escudella de Carnestoltes a Sant Feliu de Codines

2011-03-07T13:19:00.003+01:00

La història diu que l’olla dels pobres era un ritual vinculat a les activitats de carnaval i consistia originàriament, en un ranxo que la població oferia als indigents.

A Sant Feliu de Codines, l’escudella pels pobres ja es feia a finals del segle XVIII, i es creu que va continuar ininterropudament com a mínim més d’un segle. La tradició es va estroncar a causa de la Guerra Civil i no es va recuperar fins l’any 1979, gràcies a la iniciativa d’un grup de veïns i comerciants del Pla de l’Os, que van rescatar-la amb un marcat caràcter festiu, de manera que el dimarts de carnaval és un dia en què s’apleguen molts veïns i forasters al voltant de l‘espectacle que formen les olles bullint, mentre esperen amb la cassola o carmanyola a la mà.

Ara, el dimarts de carnaval, és un dia en que s'apleguen molts veins i forasters al voltant de l'espectacle que formen les olles bullint mentre esperen amb la caçola o la carmanyola a la mà.

Les activitats el dimarts de carnaval comencen molt d'hora, a la plaça Josep Umbert Ventura. A les 7 del matí s'encèn el foc i al costat de les brases tothom està convidat a fer-se torrades i sardines fresques de la costa, regades amb un bon vi.

Imatge del post: fotografia de l'Escudella a la Plaça, l'any 1891

Seguim sumant

2011-02-28T21:17:00.006+01:00

Aquest matí ha començat el Curs de conducció segura de carretons elevadors i tècniques d’emmagatzematge que hem organitzat conjuntament els Ajuntaments de Caldes de Montbui i de Sant Feliu de Codines. Aquesta és la tercera acció formativa que ambdós Ajuntaments fem de forma conjunta per tal de seguir optimitzant els recursos econòmics i humans dels quals es disposen per, amb menys, fer més.

La primera acció conjunta va ser un curs de Monitors/es de menjador a l’any 2009 i la primera edició del de Tècniques d’emmagatzematge l’any 2010. Després d'aquestes dues exitoses experiències i de la bona sintonia entre les àrees de Treball i Formació de les dues Corporacions, es va decidir seguir treballant plegats en aquesta línia.

L'objectiu de tot plegat: sumar esforços per tal d'estirar al màxim possible els recursos que, al cap i a la fi, són els recursos de tots i de totes. Ja no és cap sorpresa per a ningú que corren temps molt complicats per a moltes famílies i moltes empreses. Les taxes de desocupació són molt elevades i, davant d'aquest panorama, des del Servei d'Ocupació Local de l'Ajuntament codinenc hem apostat fort per ampliar al màxim possible l'oferta formativa per contribuir a la reinserció laboral dels ciutadans i ciutadanes inscrits a la Borsa de Treball. En aquesta direcció hem treballat durant aquests 4 anys, i aquest curs n'és un exemple més.

No és l'únic. La setmana passada vam enllestir un altre curs de Manipulació d'Aliments amb 30 persones, i ja estem treballant en l'organització d'un altre de la mateixa temàtica perquè la demanda és elevada. I de cara a les properes setmanes tindran lloc d'altres cursos com el d'Administració Bàsica i Atenció al Client, Comptabilitat Avançada, i Neteja General, entre altres que es puguin anar planificant en funció de la demanda dels usuaris i usuàries del Servei d'Ocupació Local.

35 anys de la proclamació de la RASD

2011-02-27T21:50:00.004+01:00

Pere Pladevall, candidat a l'alcaldia de Sant Feliu de Codines

2011-02-24T15:24:00.003+01:00

El dimarts de la setmana passada, 15 de febrer de 2011, l'assemblea de la nostra agrupació local va escollir per unanimitat a Pere Pladevall i Vallcorba com a candidat a la reelecció com alcalde de Sant Feliu de Codines. El propi alcalde ho va anunciar en un tweet la mateixa nit del 15 de febrer.

Des d'aleshores ja és oficial, doncs, que en Pere Pladevall es presentarà per segona vegada a les Eleccions Municipals que tindran lloc el proper 22 de maig, d'aqui a tres mesos. I ho farà amb amb un munt de feina feta a les espatlles, i amb un munt de noves propostes per seguir millorant Sant Feliu de Codines des de tots els àmbits d'actuació de l'Ajuntament. Perquè si bé és cert que durant aquests primers 4 anys d'en Pere Pladevall com alcalde s'ha fet moltíssima feina i s'ha avançat molt en la millora de la qualitat de vida dels codinencs i les codinenques, també ho és que tot això ja és passat, i que ara toca parlar de futur.

Per aquest motiu, a la mateixa assemblea del 15 de febrer, es va crear un Grup de Coordinació de la Campanya Electoral que, entre altres tasques, dirigirà la redacció del programa electoral per al període 2011-2015.

Pel que fa al grup d'homes i dones que acompanyaran a l'alcalde i candidat Pere Pladevall en aquesta nova aventura, conformant la llista electoral, serà durant el mes de març quan l'assemblea l'aprovi definitivament.

Inauguració del nou Camí de Vianants al Parc Usart

2011-02-05T13:52:00.005+01:00

El proper dimecres 9 de febrer, a les 16:30h., l'alcalde de Sant Feliu de Codines, Pere Pladevall, i el president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, inauguraran el nou Camí de Vianants al Parc Usart.

L’actuació ha consistit a eixamplar la carretera entre el centre urbà de Sant Feliu de Codines i el Parc Usart per crear un espai per a l’ús específic dels vianants. Aquest camí va, doncs, des de la zona on s'ubica el nou Tanatori Municipal inaugurat ja farà uns mesos, fins al parc públic, també millorat i adaptat per fer-lo més bonic i millorar-ne el manteniment.

Aquest nou camí és una obra històrica reclamada des de fa molts anys pels codinencs i les codinenques, i que ha finançat la Diputació de Barcelona perquè des de l'Ajuntament s'ha apostat fort per aquest projecte i s'ha estat constant per fer-lo realitat.

El nou camí té gairebé un quilòmetre de longitud i un metre i mig d'amplada. Aquest espai permet fer el recorregut entre la zona urbana i el Parc Usart en condicions de seguretat per als vianants. I és que són moltes les persones, grans i petits, avis i àvies, mares i pares, nens i nenes, que van a passejar per aquella zona. L'única mitjanament plana i propera al centre urbà del poble. Amb l'acondicionament del parc, també han incrementat el nombre de persones que hi van per airejar-se, desconnectar, anar a brenar, o a fer el que sigui. Per tant, l'obra, a part de ser molt bonica i tenir unes vistes esplèndides, millora les condicions de seguretat, deixant als cotxes el que és dels cotxes i a les persones el que és de les persones.

Com la zona del camí té un valor paisatgístic molt elevat, la revegetació i recuperació ambiental de les àrees sobre les quals s’ha actuat ha estat una prioritat, que ha quedat garantida. Sense semblar massa exagerat, crec que aquesta és una obra fantàstica, que farà molt de bé i que ja era hora que algun Ajuntament la fes.

És, doncs, una obra més duta a terme pel Govern Pladevall.

Un equip que, a més, és una pinya

2011-01-31T15:58:00.008+01:00

Suposo que és normal que, quan una legislatura es va acabant, et passin pel cap un munt de moments. Alguns de bons i d'altres de més difícils. Aquesta no és una actualització per fer valoració de la legislatura, ni per "vendre" gestió del Govern Pladevall. És, sobretot, un buidatge mental, d'emocions, il·lusions, alegries, i també alguna que altra pena. Ni tan sols sé si deixaré aquest text com a un esborrany privat o em decantaré per publicar-lo com un post més al blog.

27 de maig de 2007, Pere Pladevall guanya les Eleccions Municipals
Amb el vídeo que encapçala aquesta entrada començava un canvi polític a l'Ajuntament. La candidatura d'en Pere Pladevall va arrassar l'any 2007, després de 12 anys d'en Francesc Pineda com a alcalde de Sant Feliu de Codines. Vam passar de 2 a 8 regidors. Del 19 al 56% dels vots. Un canvi rotund, incontestable.

Recordo aquella nit com si fos ahir. Molts, molts nervis. Amb la sensació que els nostres resultats millorarien perquè l'estat d'ànim general era de canvi, de noves maneres de fer a la Casa de la Vila. Però no esperàvem, ni de bon tros, passar d'una majoria absoluta d'en Pineda a una majoria absoluta d'en Pladevall. I així va ser. Quan els resultats s'anaven confirmant, l'alegria i l'eufòria envaïa a la gent que havia apostat pel canvi necessari. Alguns del PSC, però la majoria homes i dones que, més enllà dels partits polítics, van votar a les persones, a la persona que encapçalava una alternativa creible i real. Aquest vídeo, amb en Pere Pladevall baixant les escales del Centre Cívic -convertit en col·legi electoral-, mentre un munt de codinencs i codinenques l'aplaudien, encara avui dia em posa els pèls de punta. Al final de les escales, l'esperava el fins aleshores alcalde, Francesc Pineda. I els dos es van fondre amb una abraçada digne de recordar. Abraçada que simbolitza el reconeixement de la derrota per part d'en Pineda i un saber guanyar sense revengisme per part d'en Pladevall.

Després de la celebració al Centre Cívic, ens vam dirigir un munt de persones junt amb els que formàvem part de la candidatura cap al bar "El Celler del Tiet", per brindar amb cava per la nova legislatura que encetàvem. Recordo que jo estava tan nerviós i empanat que del toldo del bar queia un rajolí d'aigua de la pluja directament sobre el meu cap, i va haver de ser una bona dona la que m'apartés d'allà sota, perquè jo ni me n'adonava.

Arranca la nova legislatura
Al dia següent, Sant Feliu es va llevar amb una pila de cartells que deien "Gràcies a tothom". I a partir d'aqui, vam tornar a tocar de peus a terra i començar a preparar el cartipàs de delegació de competències per prendre possessió i nombrar el nou equip de Govern. Val a dir, que en Francesc Pineda va fer un traspàs de l'alcaldia al Pere Pladevall molt digne. Això el Pere sempre m'ho ha recordat, i crec que és de justícia dir-ho. I més encara tenint en compte la situació de tensió i de bronques constants que hi va haver entre el 2003 i el 2007, una legislatura molt difícil tan per al Govern que aleshores hi havia com per la pírrica oposició que èrem.

Amb la nova legislatura ja en marxa, i gairebé tots els regidors del nou Govern novells -excepte en Pere i en Joan Puig, que havien estat regidors a l'oposició en l'anterior mandat- i en Jaume Vilardell en d'altres etapes, un dels primers problemes amb que es va topar el nou Govern va ser la caiguda de part de l'edifici de l'entrada del parc de Can Xifreda. Només assebentar-me'n, recordo que vaig anar a veure-ho in situ. I allà em vaig trobar al que aleshores era el Primer Tinent d'Alcalde, en Joan Puig, amb la camisa arremangada i intentant posar ordre. Podria haver estat un accident terrible, però per sort no hi va haver ferits i només va provocar unes hores de llargues cues a la C59, mentre es retiraven les runes. Aquells fets van generar una tempesta política. L'oposició va intentar polititzar el tema, aprofitant també que s'havien enderrocat les arcades, però van obviar que van ser ells mentre eren al Govern els qui havien aprovat aquella obra i l'enderrocament de les arcades, i nosaltres ho vam ratificar a l'entrar a l'Ajuntament perquè no hi havia més remei, com aquell qui diu.

Els primers mesos de legislatura del Govern Pladevall també van estar molt marcats pel procés de preparació de la candidatura de Sant Feliu de Codines a la convocatòria de la Llei de Barris de la Generalitat. Tot l'Ajuntament, tant a nivell polític com a nivell tècnic, es va volcar en aquest gran projecte. Els nervis eren molts. I recordo que, quan jo vaig entrar al Govern l'abril de 2008, ja estàvem a la fase final i apunt de conèixer la resolució de la Generalitat. I ens la van concedir. Amb un pressupost de 5'7 milions d'euros, la Llei de Barris es convertia en la subvenció més gran de la història democràtica del poble. La meitat l'aportava l'Ajuntament i l'altra meitat, la Generalitat.

L'equip
El nou equip de l'Ajuntament, novell en el camp de la gestió política, va necessitar lògicament un temps per adaptar-se i situar-se. Alguns van arribar a dir que era una estratègia per desorientar al personal i que tot ho acabés controlant l'alcalde. Però el cert és que es va aconseguir consolidar un equip molt maco, amb gent molt diversa pel que fa a edats, a sensibilitats polítiques i, per primer cop, un equip de Govern amb més dones que homes. Això no és bo ni dolent, és simplement una dada més.

Un equip amb un programa d'actuació molt clar, i amb tres eixos prioritaris a desenvolupar; canvi radical en el manteniment i neteja de la via pública, canvi total en l'atenció i tracte al ciutadà, i un ambiciós calendari d'obres i reformes dels equipaments municipals.

Però em vull centrar en les persones, en cadascua d'elles. En cada un dels companys i de les companyes amb les quals hem compartit aquest viatge apassionant.

En Joan Puig, una persona acostumada a pencar molt però bastant tímid a l'hora de parlar en públic. Durant l'etapa d'en Joan com a Primer Tinent d'Alcalde i regidor de Via Pública, Serveis Municipals i Seguretat Ciutadana, es van fer avenços gegants en molts àmbits de la seva acció. Moltes iniciatives que duien al darrera una feinada increible i que són d'aquests tipus de tasques que no es veuen massa a primer cop d'ull, però que han estat capdals.

La Marta Verdaguera, companya incansable que ha dedicat moltíssimes hores. Tantes que semblaria exagerat explicar-ho més detalladament. Crec que la seva gestió es pot resumir amb paraules com el tacte, el carinyo, la proximitat, l'empenta i, sobretot, l'allunyament radical de les picabaralles polítiques que aborreixen cada dia a més gent. Una dona tossuda que ha plantat cara a les dificultats, per exemple, en el procés burocràtic i administratiu de la planificació i construcció de la nova Llar d'Infants i de les reformes del Casal Municipal de la Gent Gran i també del Centre Cívic i jardins annexos. La Marta equival a somriure i bon rotllo, sens dubte.

En Jaume Vilardell, home experimentat en l'àmbit municipal, ja que va ser regidor en la primera legislatura després de la dictadura, i de nou anys més tard. Un històric apassionat per la feina que fa, i que ha donat valor a molts àmbits oblidats, com per exemple la recuperació i manteniment dels encantadors entorns del municipi: boscos, camins i montanyes que, per la seva feina personal, coneix a la perfecció. Un home de poble, apassionat pel poble, i amb conviccions admirables.

La Maria Antònia Gòmez, que per primer cop el 2007 entrava a formar part d'unes llistes electorals i d'un equip de govern. Que ha tingut el coratge de liderar el procés de construcció dels nous vestuaris del Pavelló -que han durat 3 anys!!-, apfrontant les deixadeses i els pals a les rodes que s'ha trobat de temps anteriors. Una incanssable currante, sens dubte.

La Laia Jordana, també regidora novell, i una de les apostes joves, que ha estat la mà executora de dur a terme polítiques participatives perquè els vilatants formin part de moltes decisions del Govern. Una de les branques importants del programa electoral, sens dubte, la d'apostar fort per una Comissió de Participació Ciutadana, i fer reunions sectorials amb veïns , per donar veu a tothom que ho vulgui.

L'Anna Miralda, una altra aposta jove que ha suposat un revulsiu, sobretot, en les polítiques per al jovent codinenc. Una regidora autèntica, allunyada del politiqueig barat i dels partits polítics, que no ha dubtat en arremangar-se, en ser una jove més en totes les activitats organitzades. En generar complicitats. En involucrar als joves en la presa de decisions,i en l'organització de tot allò que els afectava d'alguna manera. Sens dubte, un canvi molt gran respecte a l'anterior titular d'aquesta regidoria.

L'Enric Blancafort, un altre exemple de la pluralitat política de l'equip de Govern, i que ha impulsat iniciatives que han tingut molt ressò a nivell comarcal i provincial, com el Cicle de Jornades Empresarials per fomentar l'emprenedoria al municipi.

I com no, l'alcalde Pere Pladevall. El cap visible de l'equip, la persona que va ser capaç de fer un grup, i ja no parlo només del Govern, amb objectius i il·lusions compartides. Un grup d'homes i dones, grans i petits, amb ganes de canviar les coses. Gent de diverses ideologies, però amb la voluntat compartida de solucionar tantes i tantes mancances que té el poble. De canviar la mentalitat de l'Ajuntament per obrir la Casa de la Vila, la casa de tots els codinencs i les codinenques, i tremcar amb aquell vell mite del "poble dormitori". Un home tossut, amb empenta, amb una dedicació increible, inimaginable, que s'està deixant la pell per Sant Feliu. Un home que lluita per aconseguir el que es proposa. Un alcalde que ha estat a l'alçada de les circumstàncies en cada moment, que ha trencat els sectarismes que paralitzaven el progrés del municipi, que ha sabut trencar amb les barreres dels partits polítics essent conscient que, en un municipi com el nostre, allò que importa són les persones i les propostes i objectius d'aquestes. I a la vista, crec, estan els resultats.

Tots ells, un bon equip amb un bon líder. Homes i dones amb els que hem compartit infinitat de moments. Hem estat i estem molt units, tot i que val a dir que si ens posem a parlar d'ideologia pura i dura se'ns fan les tantes. Però per gestionar Sant Feliu, com deia, no ens ha calgut compartir estrictament una ideologia, sinó un projecte de poble i un ambiciós programa de Govern, obert a tothom i obert al futur.

Tant als que seguirem anant en llistes, com els que no seguirem anant en llistes, a tots ells els volia dedicar, com a mínim, una entrada al blog. Perquè veure'ns cada dia durant 4 anys, i compartir tots aquests i molts més moments, fan que acabis essent com una família. Que l'apreci sigui quelcom compartit. I que, passi el que passi a les properes Eleccions Municipals, i siguin quines siguin les llistes, els vincles creats durant aquesta etapa ja mai es podran trencar.

Article publicat al núm.129 de "La Pinya"

2011-01-25T17:58:00.002+01:00

Sembla que fos ahir quan un grup de persones amb ganes de canviar les coses varem plantejar una alternativa a un govern municipal desil·lusionat i poc motivat. I ja nomes queden 7 mesos per a les properes eleccions municipals. Aquesta primera legislatura de la gent del Canvi Necessari està essent apassionant.

Per fi s’han pogut desencallar molts projectes aturats, molt necessaris per al desenvolupament econòmic i social del municipi, com per exemple el que ha permès l’ampliació del Polígon Industrial Pla de la Costa. S’ha millorat el tracte i l’atenció als ciutadans i ciutadanes, fent mes àgil la resolució de sol·licituds, dubtes, tràmits, suggeriments... sense oblidar l’ambiciós programa de govern en matèria d’obres públiques i reformes, millores i ampliacions dels equipaments municipals com el centre social “Maria Roca Umbert”, el Centre Cívic “La Fonteta”, els nous patis de l’Institut i el CEIP, amb les rampes en condicions; la millora i ampliació del local social del “Racó del Bosc”, la millora del Camp de Futbol, els entorns i la coberta de la tribuna així com l’acabament dels nous vestuaris del Pavelló Poliesportiu.

La nova i molt necessària Escola Bressol municipal “Mestre Jané”, ja en funcionament, i el nou Tanatori Municipal, els nous vestuaris i magatzem per la Brigada, i ben aviat el nou camí per passejar fins el Parc Usart, una obra reclamada històricament i que ja és una realitat. També han començat ja les obres per la nova plaça del Serrat de Vic, de la que el nom i el projecte han estat escollits pels veïns de la zona. I ben aviat tindrem enllestida la reforma del Casal Municipal de la Gent Gran, precedida per la nova rampa que n’ha millorat l’accés a peu.

Tot això, acompanyat d’un nou sistema de recollida selectiva que ens ha permès retirar tots els contenidors dels carrers excepte el de vidre, eliminant els punts de brutícia i escombraries permanents als carrers, i als que estàvem tan acostumats, que semblava gairebé impossible eliminar-los. Però s’ha fet, i avui dia els carrers i les voreres estan més nets, tot i que cal seguir treballant per seguir millorant via publica, i tenir-la cada dia mes practicable i bonica.

Aquesta legislatura està essent, des del meu punt de vista, una etapa de millores al poble, combatent la crua realitat d’ una crisi de cavall, que si no es te molt de coratge et deixa paralitzat. Estem al costat de moltes famílies (encara que mai són prous), i de moltes empreses i comerços que ho estan passant malament; repartint la feina entre les diferents empreses de serveis del municipi i incrementant com ha passat enguany fins a un 22% les ajudes socials per als més desafavorits. A través de la Generalitat i del Govern de l’Estat s’han creat Plans d’Ocupació i inversions públiques, que ens han anat concedint i que han donat feina a molts aturats (fins a 70 persones en diferents períodes i torns) del municipi.

Han estat 3 anys i mig d’avenços importants, però el nostre projecte obert a tothom segueix amb moltes ganes i amb molta il·lusió. Obert al futur. Disposats a treballar de valent per seguir plantant cara a la crisi i fent tots junts de Sant Feliu de Codines una vila oberta i prospera, amb una vida social i cultural ben activa. I d’aquí molts anys, com va dir l’alcalde Pere Pladevall el dia de la seva investidura, poder dir tots plegats i orgullosos “jo també hi vaig participar”.

El futur està a les mans de tots els codinencs i totes les codinenques, i per nosaltres, i pels que vindran: estem disposats a guanyar-lo.

Arnau Ramírez Carner

Regidor de Comunicació, Comerç, Treball, Integració, Ciutadania i Cooperació

Un altre Pla d'Ocupació en marxa

2011-01-21T00:57:00.005+01:00

A finals de 2010, el Servei d'Ocupació de Catalunya va concedir a l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines un altre subvenció de 22.767 euros per contractar a 4 persones desocupades del Servei d'Ocupació Local per fer tasques d'Informador Cívic durant sis mesos.

Aquest pla d'ocupació s'enmarca en el projecte "Treball als Barris", dins el programa laboral de la Llei de Barris vigent al municipi i que compta amb actuacions, sobretot, en els camps de la millora urbanística, l'accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda i fer més amable els carrers de l'eix comercial, actuacions sobre el parc d'habitatges i la xarxa de clavegueram, i el foment de polítiques socials i d'integració dels nous catalans al municipi.

Aquest nou pla ocupacional se suma als molts altres que ja s'han executat durant aquesta legislatura i que han donat feina a un munt de persones del poble que es trobaven en situació d'atur, a més de contribuir amb la seva feina a realitzar tasques informatives, per exemple, sobre el sistema de recollida selectiva o la pacificació del trànsit en hores punta a les zones escolars.

L'Ajuntament renova la senyalització de la "Ronda" i instal·la nous plafons

2011-01-21T00:48:00.003+01:00

La Ronda Codinenca és un projecte de l’àrea de Turisme de la Diputació de Barcelona, que es va crear l’any 2001, i que va consistir en senyalitzar tot el perímetre del municipi. Enguany, s’ha renovat tota la senyalització i els plafons, amb un pressupost de 20.000 euros.

Des d’aquest mes, la Ronda Codinenca està completament senyalitzada i s’ha ampliat en un tram cap a la zona de Solanes i a ponent del poble, que l’any 2001 va quedar sense senyalitzar.

Aquesta iniciativa s’ha completat gràcies a la col·laboració del Centre Excursionista de Sant Feliu de Codines, que han revisat tots els punts senyalitzats i totes les rutes que van a confluir a la ronda principal.

Aquesta Ronda es pot trobar senyalitzada al web de Turisme de l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines, amb la descripció de tots els tracks i punts d’interès.

Font: santfeliudecodines.cat

Gràcies, companys i companyes!

2011-01-16T21:54:00.009+01:00

Ahir vam celebrar Consell de Federació de la JSC del Vallès Oriental, que és el màxim organ entre Congressos de l'organització a nivell comarcal. Entre altres punts de l'Odre del Dia, ahir vam aprovar el reglament amb el qual funcionarà el Fòrum Institucional Jove, que constituïrem la setmana vinent a Granollers. El FIJ agruparà als regidors i regidores joves i socialistes de la comarca per tal de mancomunar experiències i aprendre'n els uns dels altres principalment.

Al Consell d'ahir, celebrat a Canovelles, també vam aprovar el Pla de Treball que determina les línies d'actuació per aquest 2011, any marcat sobretot per les Eleccions Municipals del proper 22 de maig, i vam aprovar algunes modificacions a la Comissió Executiva de Federació.

La companya Patrícia Roman, de l'agrupació de la JSC de Sant Celoni, entra a la CEF com a nova Secretària de Coordinació Electoral, competències que anteriorment havia dut el company de la Llagosta, Raúl López. L'altre canvi realitzat a l'Executiva Comarcal és el nomenament d'un servidor com a adjunt a Organització, per tal de donar suport a les tasques que realitza el company Albert del Amor.

Per mi és un honor que, un cop més, els joves socialistes de la comarca -encapçalats per en Carlos, l'Albert, en Rubén, l'Edu, la Sílvia, i ara la Patri- confiïn en mi per sumar les competències d'adjunt a Organització a la secretaria de Comunicació, que ja porto des del Congrés del 23 de maig de 2009. Sempre és agradable que els companys et reconeixin la feina feta i t'emplacin a fer-ne encara més. I com sempre que assumeixo algun nou repte, sigui de l'àmbit que sigui, jo em comprometo a donar-ho tot per assolir els objectius que ens anem marcant.

Així, doncs, a seguir pencant, en aquest i en tots els àmbits on cadascú de nosaltres tenim obligacions a dur a terme, perquè només de la feina forta s'obtenen resultats. Demostrat queda.

Dades d'atur del mes de desembre a Sant Feliu de Codines

2011-01-13T14:56:00.002+01:00

Aquest mes de desembre ha baixat l'atur a Sant Feliu de Codines, situant-se en 415 codinencs desocupats sobre una població activa de 3.001 persones al municipi. Això reprsenta índex d'atur del 13'83% a Sant Feliu, mentre que la taxa d'atur al Vallès Orientaol és del 15'03%.

A la gràfica realitzada per l'Observatori del Consell Comarcal del Vallès Oriental mitjançant les dades que ofereix mensualment el Deprtament de Treball (ara d'Empresa i Ocupació) de la Generalitat, observem l'evolució comparativa de la comarca (vermell) i de la nostra vila (blau).

L'evolució durant el 2010 ha estat descendent tan al Vallès Oriental com a Sant Feliu de Codines, mantenint el nostre municipi en tot moment un índex inferior al de la comarca. Això serveix com a dada i cal tenir-ho present, però no ha de servir a ningú per presumir, ja que 415 persones desocupades són moltes famílies amb un sou menys i passant moments realment complicats, i molts d'ell, requerint el suport dels Serveis Socials de l'Ajuntament.

Contra la crisi, formació, formació i formació!

2011-01-13T14:05:00.007+01:00

Aquests dies hem estat treballant en el programa formatiu que oferirà el Servei d'Ocupació Local de l'Ajuntament per al primer semestre de 2011. L'elecció dels tipus de cursos a oferir des de l'Ajuntament es decideix sempre en funció de la demanda dels usuaris del SOL-SFC i tenint en compte les valoracions que els participants van fent dels cursos ja realitzats.

Durant aquesta legislatura hem volgut apostar fort per la formació com a una de les vies de lluita contra l'atur al municipi, i els usuaris del Servei d'Ocupació de l'Ajuntament han respost molt positivament sempre que hem realitzat cursos. És per aquest motiu que els esforços de la regidoria s'han centrat i es centren en l'oferta formativa, a més de seguir mantenint i millorant el servei d'assessorament a treballadors i a empreses, com no podia ser d'altra manera.

De cara al primer semestre de 2011 tenim previst fer els següents cursos:

- Curs de Tècniques de Magatzem (20 hores)
- Curs de Manipulació d'Aliments (8 hores)
- Curs de Comptabilitat Bàsica (25 hores)
- Curs d'Administració Bàsica i Atenció al Client (30 hores)
- Curs de Tècniques de Neteja (40 hores)

El curs de Tècniques de Magatzem el farem conjuntament amb l'Ajuntament de Caldes de Montbui, i serà el primer de l'any. Tindrà lloc a Sant Feliu de Codines i serà la tercera acció formativa conjunta dels dos Ajuntaments. La col·laboració entre Sant Feliu i Caldes en matèria d'Ocupació ha estat una constant durant aquesta legislatura, i ha estat així perquè els dos Ajuntaments hem tingut la voluntat d'optimitzar recursos per tal de poder incrementar els serveis i, en aquest cas, l'oferta de cursos a oferir als ciutadans.l

El segon curs de l'any serà sobre Manipulació d'Aliments. Si seguim a aquest ritme, que tindrem un dels municipis amb índex més alt de persones amb el certificat de manipulador. És curiós que sigui el curs que més se'ns ha demanat, i només en l'any 2010 n'hem organitzat 3 edicions amb una mitjana de 25-30 participants en cadascuna.

El tercer curs de 2011 serà sore Comptabilitat Bàsica. El darrer mes de desembre el vam organitzar per primer cop i va ser tot un èxit, fins el punt que els participants, i d'altres usuaris del SOL-SFC que per motius diversos no el van poder cursar ens han demanat una segona edició, que tindrà lloc, probablement, al mes de març.

Els altres dos cursos previstos són nous: Administració Bàsica i Atenció al Client per una banda, i Tècniques de Neteja per l'altra.

A aquests 5 cursos previstos, s'hi podrien sumar d'altres en funció de la demanda dels usuaris i usuàries del Servei d'Ocupació Local.

Millorant el clavegueram del poble

2011-01-13T13:07:00.004+01:00

A vegades als Ajuntaments els costa executar obres que fan falta però que no es veuen. Obres necessàries que després no poden exhibir massa. Però quan quelcom és imprescindible, s'ha de fer i punt. I així ha estat a Sant Feliu de Codines en molts àmbits durant aquests 4 anys. Quan la gent de l'alcalde Pladevall vam entrar a l'Ajuntament, per no haver-hi, no hi havia ni un plànol de fanals del poble amb el qual poguer betllar pel seu manteniment, ni un plànol de jardineres per poder regar totes les plantes, ni un plànol de papereres per poder recollir-ne la borssa i possar bosses noves. Coses tan bàsiques i quotidianes com aquestes no existien i el seu manteniment, quan es feia, es feia a simple vista, més o menys. Un altre exemple, aquest ja més rellevant, és el nefast sistema de clavegueram, que és imprescindible per a qualsevol ciutat o poble d'occident. I per això ens hi vam posar ben ràpid i són 4 les clavegueres capdals per al municipi que entren en funcionament aquest mes de gener i que se sumen a les obres ja executades al llarg d'aquesta legislatura.

Les obres van començar l'any 2008 amb els col·lectors de la part de llevant de Sant Feliu, a la zona de Lloveras, amb la cobertura de la claveguera de la Soleia, just per sota el carrer Cirerers.

Les clavegueres del carrer Agustí Santacruz, Figueretes, Camí de Lloveras i del carrer Sant Joan, que s'han posat en marxa aquest mes de gener, completen la cobertura de totes les clavegueres de la part de llevant del poble que van a donar al col·lector en alta de la depuradora.

El cost aproximat de les obres ha estat d'uns 400.000 euros.

Cinquena treva d'ETA

2011-01-11T18:07:00.005+01:00

Ahir al migdia, la banda terrorista ETA va emetre un comunicat a través del diari basc Gara en el que emprant les mateixes paraules i escenografia de 2006, anunciava una treva "general, verificable i permanent". Feia setmanes que hi havia rumors que aquest comunicat es produiria, però tot i així crida l'atenció el poc cas que s'ha fet per part dels partits i dels mitjans. Relativament poc cas, perquè obviament va sortir a totes les portades digitals i tots els partits s'han pronunciat, però no amb la intensitat que jo esperava.

Tots els partits polítics han considerat que aquest comunicat és més del mateix i clarament insuficient, i hi estic d'acord. Que els terroristes diguin que no assassinaran, per cinquena vegada en democràcia i després de gairebé 1.000 morts, està bé, però és molt menys del que s'espera. No han dit que deixaran les armes definitivament, ni on les deixaran perquè siguin destruïdes. No queda clar si seguiran robant als empresaris, ni si seguiran robant armes a l'estat espanyol i també a la República francesa.

Segons diu el portaveu de Batasuna, Txelui Moreno, hi haurà més comunicats d'ETA i en alguns d'ells anunciaran que aquesta treva és definitiva i que no hi ha volta enrere. Aviam si és veritat. En Moreno ha dit també que ETA ha pres aquesta decisió de manera unilateral per donar un impuls al "procés democràtic". No sé a que es refereixen amb això de "procés democràtic", doncs l'estat espanyol ja viu en democràcia, el País Basc ja viu en democràcia, i els partits polítics que no defensen l'assassinat i l'extorció com a vies per aconseguir objectius polítics ja viuen en democràcia. En tot cas, són ells qui han de deixar de fer l'animal i unir-se al joc democràtic, a través del qual s'aconsegueixen més i millors objectius que matant i fent el panoli.

Després de més de 50 anys assassinant, robant i extorcionant, quins objectius són els que ETA ha assolit? Des del meu punt de vista, només ha aconseguit tergiversar la visió que els no nacionalistes tenen dels nacionalistes, inclús col·locant injustament en un mateix sac -en moltes ocasions- a gent que defensa la independència d'Euskal Herria a través de vies democràtiques dels que no.

Tinc per costum creure que els conflictes sempre es resolen millor amb el diàl·leg, però també em toca reconèixer que totes les treves i negociacions de l'estat amb ETA han estat un fracàs i, en algunes ocasions, només han servit per prendre el pèl al Govern espanyol de torn mentre la banda terrorista es rearmava. La pressió policial, les detencions d'assassins, han donat bons resultats. I actualment ETA està totalment acorralada. En els darrers temps i sota la direcció del ministre Alfredo Pérez Rubalcaba, les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat han fet caure diverses cúpules d'ETA. Detenien un líder etarra i ja estaven buscant al següent. D'aquesta manera, la banda ha tingut cada vegada més difícil refer-se, fins el punt en que alguns sectors abertzales van començar a plantejar la possibilitat d'acabar amb aquest etern i inútil mal son. Segurament per això, i no perquè ara els assassins siguin demòcrates i bones persones, s'ha produït aquest comunicat.

Veurem com va evolucionant el tema, però el que està clar és que el Govern espanyol no pot baixar la guàrdia. Cal seguir detenint delinqüents i cal exigir que abandonin les armes abans de fer qualsevol altre pas. No seria just que els independentistes assassins tinguin més pes que els independentistes que no assassinen. Aralar ha estat, des del meu punt de vista, un exemple a seguir per molts abertzales, i els seus 4 diputats van ser el segon resultat que més em va alegrar a les darreres eleccions autonòmiques basques, que junt amb uns col·legues vam viure en directe des de Bilbao.

Ara bé, si el Govern espanyol no mou fitxa, correm el risc de perdre una altra oportunitat. Crec que cal escoltar la branca d'ETA que està decidida a no matar mai més, ni a donar suport a la violència, i intentar que es separi dels que no ho veuen del tot clar i han assumit l'assassinat, l'extorció i la drogodependència com una manera de viure de la que no sabran sortir. Diferenciant els arrepentits, que n'hi ha, dels que no ho estan, que també n'hi ha, es podria, potser, obrir un procés cap a la normalització al País Basc i de retruc, a la resta de l'Estat.

Els participants volen una segona edició del Curs de Comptabilitat

2011-01-04T15:11:00.004+01:00

El darrer 29 de desembre va tenir lloc la darrera sessio del Curs de Comptabilitat Bàsica organitzat des del Servei d'Ocupació Local de l'Ajuntament.

La durada del curs -destinat als usuaris de la Borsa de Treball- ha estat de 25 hores, i s'ha fet amb l'objectiu permetre als participants conèixer el funcionament de la comptabilitat i dels assentaments comptables aplicats en casos pràctics.

Però de les característiques d'aquest curs ja en vaig parlar al blog l'altre dia. Avui el torno a citar per exposar la valoració que van fer els participants -tot dones excepte un noi- a la darrera sessió (foto).

Com la majoria dels apuntats al curs van coincidir al llarg del mateix que el nivell era força alt i que s'havien d'esforçar per tal de seguir el ritme, vam considerar oportú dedicar una estona abans d'enllestir-lo a fer-ne una valoració per veure si hi havia ganes d'organitzar una segona edició més extensa. I efectivament aixi va ser. Els participants van coincidir en que el curs els havia agradat molt, que havia estat molt útil, però que un cop acabat havien assolit unes bases sobre comptabilitat que volien seguir desenvolupant.

Per aquest motiu, des del Servei d'Ocupació Local ho tindrem en compte per fer una segona edició del curs amb més hores lectives per tal de seguir aprofundit els coneixements que ja han adquirit. Això serà en els propers mesos, i estarà englobat en el programa de cursos formatius del primer semestre de 2011 que s'oferirà als usuaris del SOL-SFC (estiguin o no a l'atur) i que també comptarà amb el ja clàssic i molt reclamant curs de manipulació d'aliments, entre d'altres que aquests dies estem treballant en funció de les sol·licituds rebudes a Can Buixó.

Nou any amb gran repte: Eleccions Municipals

2011-01-03T13:46:00.012+01:00

És habitual acabar els anys fent-ne valoració, sigui de manera personal i íntima o bé a través de les xarxes socials, blogs i d'altres canals de comunicació. I també acostumem a parlar dels nous reptes que ens fixem per l'any que encetem. Tots hem escoltat a alguna persona propera o a nosaltres mateixos dir "aquest any deixo de fumar", "aquest any sí, aniré al gimnàs a més a més de pagar-ne les quotes", o "després de vacances m'haig d'aprimar uns quilets". Després veiem que el percentatge de fumadors baixa però molt poc o que el gimnàs -els que hi van- està buit a partir de febrer.

A nivell personal jo no em proposo altra cosa que seguir aprovant els examens i mantenint les bones notes actuals a poder ser. Continuar treballant en els àmbits polítics en els que hi tinc responsabilitats orgàniques com a la JSC del Vallès Oriental i el PSC de Sant Feliu de Codines.

Però sens dubte, el gran repte d'aquest 2011 tindrà lloc el proper 22 de maig, dia d'eleccions municipals. El 22M es celebren, també, eleccions a totes les Comunitats Autònomes menys a les històriques Galícia, Andalusia, Euskadi i Catalunya. Però jo em vull centrar en el que a nosaltres ens ocupa i ens preocupa, que és Sant Feliu de Codines.

Sembla mentida com passa el temps, però ja només queden 5 mesos per sotmetre l'acció de Govern de l'Ajuntament a la valoració dels ciutadans a les urnes. I encararem aquest repte explicant tot allò que hem fet i tot allò que proposem seguir fent. Amb una campanya on els verbs escoltar i explicar siguin els protagonistes, i intentant deixar de banda tant com sigui possible les típiques picabaralles de politiqueig barat que cansen al personal i que a mi també em cansen molt.

A l'any 2007 el nostre lema de campanya va ser "El Canvi Necessari", en referència a la nova manera d'entendre la política municipal al marge de partidismes i bronques constants que proposàvem, i centrant-nos sobretot en tres propostes molt clares que crec que hem complert:

1. Un nou Govern Municipal més proper i respectuós amb els vilatans, per antendre totes i cadascuna de les sol·licituts, queixes, instàncies, suggerències i propostes que arribessin a l'Ajuntament. Trencar amb aquella antiga manera d'entendre el Govern Municipal, que considerava als regidors com a Ministres als quals s'havia de reverenciar. Fent un equip de gent normal que es situés al capdavant de l'Ajuntament liderats per l'Alcalde Pere Pladevall que no mirés a la resta de ciutadans per sobre l'espatlla, sinó de tu a tu, d'igual a igual.

2. Un nou Govern Municipal que mantingués en condicions dignes i ben nets els carrers i zones públiques del poble. Implantat el nou sistema de recollida selectiva "Porta a Porta Total" per poder retirar els contenidors dels carrers exceptuant els del vidre per motius de seguretat. Intentant adequar tant com ho permetessin els castigats pressupostos de l'Ajuntament molts accessos públics, per millorar la mobilitat i per fer més amable els carrers i voreres. Eliminant barreres arquitectòniques allà on fos possible. Restaurant el mobiliari urbà i instal·lant-ne de nou allà on calgués (bancs, papereres, jardineria, il·luminació, fonts,...). Incrementant els serveis de neteja dels carrers, voreres i parcs més hores i més sovint. I posant a ratlla a l'empresa encarregada de recollir els residus, que ja era hora.

3. Un nou Govern Municipal per Reformar, millorar i ampliar tots els equipaments municipals i construir-ne de nous. Perquè consideràvem que els equipaments públics estaven degradats, amb un manteniment escàs i gens optimitzats. I abans de pensar en nova obra per inaugurar i fer la foto, calia posar al dia els edificis municipals en els que, al cap i a la fi, s'ofereixen serveis de diferents àmbits als ciutadans. I a això ens varem posar. Primer, buscant l'elevat finançament necessari a base de ser pesats i anar a plorar a totes les administracions possibles (Pla Zapatero, subvencions de la Generalitat, subvencions de la Diputació i també finançament propi, quin remei). Gràcies a això, es va poder impulsar la reforma del Centre Cívic i jardins annexos, que bona falta li feia, així com la reforma del Centre Social de Can Buixó, que tenia sales en les que no es podia entrar perquè es podien venir avall, i que ara es poden utilitzar per part de moltes més entitats. I la reforma del Cementiri Municipal, que feia pena tot i ser un lloc sagrat. L'hem pintat, hem tapat forats i esquerdes que representaven una falta de respecte que no cal especificar més, s'han adequat els accessos, i hem construit nous níxols i columbaris (per difunts incinerats). Hem enllestit els vestuaris del Pavelló, a més d'adequar l'edifici en sí tant com ha estat possible. Val a dir que aquests vestuaris els va iniciar l'anterior equip de Govern, però no van fer ni estudi geotècnic i per tant ha generat molts problemes que han incrementat el període de construcció i, el que és més important, els diners que ha calgut invertir. Tot això ho hem gestionat tan bé com hem sabut i crec que el resultat ha estat positiu. I també s'ha millorat el Camp Municipal d'Esports amb els accessos, gespa, grades i vestuaris. I, per fi, l'eliminació d'aquelles reixes metàl·liquès que s'empraven com a pati dels nanos de l'Institut i que rebien el nom popular de "Guantànamo". S'ha construit un nou i digne pati per l'Institut que, a més, també utilitzen els alumnes de l'escola de primària pública. I s'ha construit la necessària Llar d'Infants. La primera que té el poble que és municipal, amb el que això representa en la disminució dels elevats preus que aquests serveis tenen per als papes i mames, i encara més si són privats o concertats. Sense oblidar el nou Tanatori que, malhauradament, ja ha estat massa utilitzat. I una altra reivindicació històrica és el nou passeig fins el Parc Usart, que ja gairebé està enllestit i ha quedat realment bé. Però a més a més de ser bonic i tenir unes genials vistes, millora la seguretat de les moltes persones que cada vegada més van a passejar fins el parc, que també s'ha millorat i del que se'n fa un manteniment mai vist anteriorment. El reformat i ampliat local social del Racó del Bosc serà ben aviat una realitat. Les obres van avançant a bon ritme, igual que ho fan les del Casal Municipal de la Gent Gran. La rampa que en millora l'accés a peu ja fa mesos que funciona, i ara s'està treballant en l'edifici en si per tal de tenir-lo enllestit per primavera. I l'ampliació del Polígon Industrial "Pla de la Costa". I l'ampliació de la Deixalleria Municipal.

Probablement em deixo temes destacables als tres eixos principals que he citat. Però és difícil resumir tota una legislatura en un text sense aborrir massa ni sense semblar que ho hem fet tot bé o que està tot fet, ja que no seria ni cert ni humil. Però en general, i essent evident que no puc ser del tot objectiu, crec que el balanç d'aquests gairebé 4 anys ha estat positiu. El compliment del programa electoral molt elevat i, fins i tot, s'han dut a terme iniciatives i projectes que ni tan sols ens havíem plantejant abans de guanyar les eleccions.

Però com deia, ni tot està fet ni tot és de color de rosa. I són moltes les coses que hem deixo, però també les que queden per fer. Amb tota la humiltat que es pot dir, crec que avui Sant Feliu de Codines és un poble millor que fa 4 anys. Millor en els tres grans eixos citats, però també en d'altres molt i molt importants, més difícils i complexos d'explicar però que també s'han dut a terme perque hi ha hagut voluntat política per fer-ho. Explicar-los requeriria, requerirà de fet, un altre post i un altre dia. Però per citar-ne alguns; l'increment constant de les partides pressupostàries per dur a terme les polítiques socials en les que creiem i que els temps que corren fan més necessàries que mai. Intentar donar feina a tots els professionals i empreses del poble de manera equitativa i sense amiguismes. Generar un clima de participació ciutadana, no tan sols a través de la Comissió específica d'aquesta regidoria i que s'ha anat reunint períodicament al llarg del mandat. També amb comissions sectorials com la de Cultura. I la d'Esports. I com no, la Comissió de Festes, que està composada per un grup de persones molt diverses i pencaires que s'hi està deixant la pell de manera totalment desinteressada. I amb reunions veïnals cada vegada que ha calgut renovar un carrer o dur a terme un nou projecte per tal de rebre opinions i tenir-les en compte. Fins el punt que la nova Plaça del Serrat de Vic té un disseny i el propi nom escollit pels veins i veïnes de la zona. I els nous aires a la Policia Municipal per situar-la al servei del ciutadà i no per perserguir-lo constantment. I el fet de desencallar projectes històrics perquè ha existit una voluntat molt forta per fer-ho, sobretot urbanístics. I l'empenta a la cultura i l'associacionisme local per tenir cada cap de setmana una oferta que ens faci romandre el poble i no haver de marxar tan sovint fora, intentant generar un cicle de vida interna, per exemple, per comprar aqui i no a fora. Això no es pot fer en 4 anys però algú ho havia d'iniciar algun dia. Però com deia, tot això ho deixo per un altre dia.

Adéu Montilla

2010-12-27T16:09:00.006+01:00

José Montilla és des d'avui expresident de la Generalitat. Aquest matí ha pres possessió el seu successor, Artur Mas, en un solemne acte al Palau de la Generalitat. Des de la derrota amb la que CiU va humiliar al PSC el darrer 28 de novembre, tothom coincideix en valorar l'actitut d'en Montilla com a elegat i molt digne. Des de la mateixa nit electoral, les poques ocasions en les que hem vist en Montilla ha estat per realitzar fets que l'honoren. Renunciar a seguir liderant el PSC i assumir injustament la derrota com a únicament seva. Intentar accelerar els tràmits per fer el canvi de President i de Govern quan abans millor. Coordinar-se constantment amb el President Mas per realitzar un relleu tranquil i natural. Conduir un traspàs de poders net, exahaustiu, detallat i transparent. Facilitar totes les dades sobre la situació econòmica de la Generalitat al nou President, així com desitjar-li molts encerts. I, avui al matí, col·locar ell mateix al nou President la medalla amb la que es simbolitzava el traspàs de poders. Aquest gest no va ser capaç de fer-lo l'expresident Pujol el dia de la presa de possessió d'en Pasqual Maragall, l'any 2003. Aleshores, tampoc es va fer cap procés de traspàs. Ni net, ni clar, ni transparent. No es va fer, i els nous consellers de 2003 es van haver d'espavilar amb el que es van trobar, incloses sorpreses vàries que van anar sortint sobre la marxa.

En José Montilla ha estat, sens dubte, un bon gestor. I paradoxalment, aquesta és una afirmació que comparteixen la majoria dels electors segons les enquestes i estudis realitzats. Tot i la clara derrota del Govern Tripartit, la nota mitja que treuen les seves polítiques són d'un clar aprovat al voltant del 6. Això, en plena crisi econòmica, és una nota molt alta que cap govern de cap color d'Europa és capaç d'assolir. No obstant, és obvi que no va ser suficient. Però aquest post no vol ser una valoració dels resultats, cosa que ja he fet i que ja tothom ha pogut fer a aquestes alçades.

Estic convençut que la història farà justícia a l'etapa d'en José Montilla com a President de la Generalitat. I parlo més de la seva Presidència i no tan del seu Govern, ja que segurament un govern en solitari del PSC hagués donat molt més de si, hagués estat més lliure i no hagués tingut tants condicionats. Perquè imagino que per un President ha de ser un conyàs no poder fer, per exemple, una remodelació de Consellers a mig mandat, cosa que hagués anat bé al Govern sortint en algun moment. Qualsevol canvi, per petit que fos, estava directament condicionat pel repartiment de poder en funció dels resultats de 2006 entre els tres socis de tripartit.

Independentment de que els 37 escons obtinguts pel PSC a les autonòmiques de 2006 tinguéssim quelcom a veure amb la memòria encara recent dels 23 anys del pujolisme encarcarat i carrincló, i amb l'herència del President Maragall, crec que en Montilla ha estat un bon President sempre que li han permés. Suposo que no deu ser fàcil presidir el teu país tenint una forta oposició amb molts escons i que sempre ha pensat que Catalunya és i serà seva, tan si manen a la Generalitat com sinó, i a més a més haver d'aguantar les manies dels "salvemos a los patos" i del victimisme de porró i barretina. Victimisme que ja cansa, per cert.

També és cert que en moltes ocasions ha mancat un lideratge més fort al capdavant del Govern, i no cedir a segons quines manies dels socis. I si això havia de suposar que algú se'n desmarqués a mitja legislatura, s'havia de còrrer el risc. De tot plegat, segurament tots n'hem après molt, especialment aquells qui han tingut la responsabilitat de governar el país durant els darrers 7 anys.

D'altra banda, crec que no seria just carregar tota la culpa de la debacle del tripartit al President Montilla. Ni tampoc als socis de Govern. Ni a la crisi. Tots són factors que han sumat, però només hem parlat dels que més es veuen, de tot allò que surt a la premsa. Però... i els assessors i col·laboradors més directes de l'expresident? Un d'ells, abans de les eleccions, va tenir la barra de baixar del tren i acceptar un càrrec a Madrid. I el tio es va quedar tan ample. A l'altre extrem, un que no deixa el tren ni amb aigua calenta, l'home que ha controlat a nivell intern el partit durant els darrers anys. Durant massa anys. L'home al qual molts temen, perquè tot ho controla. L'home que ha vist caure dos Presidents socialistes de la Generalitat. Una persona que, certament, ha estat durant una bona temporada un estratega útil per al partit, sobretot amb les campanyes de la por a la dreta que amb un context concret han donat bons resultats. Però aquesta ja és un estratègia desfasada, que ja no funciona. Com tampoc funcionen segons quins mètodes. I aquesta és una opinió força compratida a nivell intern però que pocs tenen nassos de dir per motius obvis. Però crec que cap renovació ni d'estratègia, ni de persones, funcionarà a Can PSC si el primer que es fa no és agraïr els serveis prestats i acomiadar al Secretari d'Organització. No només del càrrec que ostenta amb puny de ferro, sinó de qualsevol àmbit de decisió del nou PSC que ha de sorgir a través del debat i d'una necessària renovació al partit.

En tot cas, aquest Adéu Montilla vol ser un reconeixement a la tasca del President, que amb els seus encerts i els seus errors, com qualsevol càrrec públic té, crec que ens deixa una Catalunya millor, una Catalunya més social, una Catalunya amb més i millor finançament, i una Catalunya amb més autogovern.

2010!

2010-12-26T23:12:00.009+01:00

Aquest és un curiós exercici que consisteix en resumir l'any en paraules, tal com venen al cap i directes al teclat. És un consell d'un amic, que fa 4 anys que ho fa, i que sens dubte és un dels noms propis del 2010. Per ell va.

Botiguers, carrera, web, UAB, facebook, Els Teus Somnis, tu, Comunicació, expansió, article, crèixer, Sàhara, empenta, missatge, llibertat, consolidar, Platja d'Aro, relació, camí, pensar, twitter, campanya, il·lusió, crisi, escriure, Integració i Ciutadania, derrota, gent, nació, territori, JSC, pragmatisme, sense temps, escoltar, Pallars Sobirà, endavant, Aída, plantar cara, difusió, cafè, Escoles de Formació, festa, cursos, blog, parlar en públic, idees, debats, Blackberry, foc, continuar, vodka red bull, Sant Feliu de Codines, caverna, pel·lícules, sectorial, fires, molt, consells, sol radiant, records, inauguracions, reunions, Sant Antoni de Calonge, GdCC, 2046, premsa, Sort, ajuntament, vida, Empordà, discurs, diari, ducados, Euskadi, farres, assemblees, lambrusco, ducados, llit, atur, examens, candidatures, participació, pressupostos, tensió, èxit.

Bon Nadal i Feliç 2011!

2010-12-24T18:03:00.008+01:00

Comencen les festes de Nadal. Si, si, de Nadal. Ni festes d'hivern ni d'altres eufemismes d'ateus obsessionats. La cultura i la tradició són les que són, i respectar-les no és incompatible amb les creences religioses de cadascú o amb no tenir-ne cap, que és el meu cas.

Aquests són dies de paraules recorrents i de felicitacions reiterades. Però també de màgia, tiberis i retrobament amb família i amics. Avui, Nit de Nadal, aniré a sopar a casa de l'àvia materna, a Can Janet, amb la meva mare i germana, tiets, tietes i cosins. Suposo que com tothom, repartint-se com es pot per poder veure a tots els familiars propers. Sense oblidar els amics, amb qui de ben segur ens farem bon homenatge els uns als altres amb bones farres.

He volgut, per una vegada, escriure al blog deixant de banda la política per felicitar aquestes festes a tothom qui ho pugui llegir. Perquè aquestes festes m'encanten, generen bon rotllo i t'ajuden a oblidar l'estrés i els problemes del dia a dia que hi pugui haver al llarg de l'any. Les fires, la il·luminació i l'arbre de la plaça, les botigues omplint de vida els carrers, els nanos de les escoles venent polvorons per guanyar diners pel viatge de fi de curs, el tió a la plaça, el patge dels Reis Mags d'Orient, que vindrà a recollir les cartes de tots els nens i nenes del poble que de ben segur ja estan nerviosos esperant que el dia 6 tinguin tot allò que desitgen.

Per tot plegat, aquests són uns dies d'alegria i màgia. I no cal ser petit per viure-ho amb tota la il·lusió del món. I malgrat la crisi, hem d'intentar tan com sigui possible passar-ho bé, envoltat de qui més t'estimes que, al cap i a la fi, són la gran fortuna que hom pot tenir.

Jo espero romandre envoltat de tots aquells a qui estimo, a qui aprecio. Els qui valoren les coses bones que tinc i els qui amb paciència soporten les no tan bones. D'aquells dels qui aprenc dia a dia. Dels que em fan confiança. Dels qui m'ajuden amb tot el possible. Tots ells, familiars, amics, companys de classe, gent diversa de Sant Feliu de Codines, frikis obsessionats per la política com jo, companys del Govern Municipal, i com no podria ser d'altra manera, de tu.

Tingueu tots unes genials festes, estimeu i deixeu-vos estimar i, la resta, ja vindrà.

Bon Nadal!

Acord sociovergent per investir Mas President

2010-12-22T20:01:00.004+01:00

Fa uns minuts que s'ha conegut que hi ha hagut acord entre Convergència i Unió i el Partit dels Socialistes de Catalunya per investir al candidat Artur Mas com a nou President de la Generalitat al debat parlamentari de demà.

L'acord entre la primera i la segona formació política del Parlament consta de 5 grans eixos, dividits en objectius més específics, tot i que de moment no se sap de quina manera s'han de dur a terme en alguns casos. Aquests eixos són:

1.- Concertació social i lluita contra la crisi
2.- Polítiques socials i de família
3.- Representació Institucional
4.- Concertació social, política i institucional
5.- Transparència i qualitat de la democràcia

Paraules boniques a part, els punts forts d'aquest acord sembla que són la presència del PSC en els mecanismes bilaterals de negociació Estat-Generalitat, impulsar un acord sobre una nova llei electoral, que hi hagi consens en les reformes del marc estatutari i constitucional, i preservar els actuals models sanitari i d'educació, entre altres.

De moment és massa aviat per forjar-me una opinió pròpia, però mentre d'una banda sembla ser que el PSC ha adoptat una actitut de responsabilitat institucional per no allargar més una investidura justa i que s'ha de produir si o si, per l'altra em genera un cert escepticisme pensar que hi pugui haver consens per fer una nova llei electoral quan ja fa anys que es ve intentant o que CiU i PSC es posin d'acord per demanar plegats possibles reformes estatutàries o constitucionals. Si això vol dir que el PSC es suma a la sol·licitud a Madrid del concert econòmic que la pròpia CiU ja dóna per inviable, benvingut sigui l'acord. També sembla curiós que CiU hagi acceptat mantenir els actuals sistemes sanitaris i eduactius públics, ja que tots sabem i els convergents no se n'amaguen que volen apostar fort per les vesants privades d'aquests dos àmbits.

Si realment aquest acord, del qual coneixem de moment només titulars bonics, tira endavant i es compleix al llarg de la legislatura, benvinguda sigui la sociovergència. No obstant, caldrà esperar a demà a partir de les 10h., per veure que ens expliquen els líders d'ambdós partits polítics.

El que si està clar, de moment, és que gràcies a aquest acord el PSC evitarà, també de moment, una "peperovergència" que ja es va començar a visualitzar amb l'acord entre CiU i PP per constituir la Mesa del Parlament i marginar a la socialdemòcrata Montserrat Tura, que havia de ser Secretària Primera i ho va acabar essent un senyor del Partido Popular.

Donem, doncs, temps de marge perquè a qui li correspòn s'expliqui. I només així podrem valorar amb coneixement de causa els punts d'aquest acord.

Nou programa polític a Ona Codinenca

2010-12-21T09:06:00.005+01:00

Una de les moltes novetats de la nova temporada de la ràdio municipal de Sant Feliu de Codines, Ona Codinenca, és el naixement del programa "De tots Colors", que té per objectiu generar debat al voltant de la política municipal des d'un punt de vista plural i donant veu a tots els representants dels diferents grups polítics amb representació al Ple de l'Ajuntament.

El "De Tots Colors", conduït per Jesús Carner, Gemma Permanyer i Marc Capa, neix amb la intenció de fer debats, però també de fer arribar a totes les cases del poble la informació sobre l'actualitat local, sobre el dia a dia més quotidià de l'Ajuntament però també sobre els grans projectes de municipi.

Des del meu punt de vista, un programa d'aquest tipus i amb aquests objectius era ben necessari, ja que incrementar tots els canals d'informació i difusió de l'actualitat municipal mai està de més i sempre és bo. I si a més es fa amb la pluralitat i l'empenta amb la que s'ha engegat, doncs millor que millor.

De moment ja han tingut lloc dos debats. El primer es va celebrar el divendres 22 d'octubre, i l'eix sobre el qual va pilotar el debat va ser per fer valoració dels 3 anys i mig de legislatura que portem els membres de l'equip de Govern de l'alcalde Pere Pladevall a l'Ajuntament. Els portaveus polítics varem ser: Montserrat Anento (aleshores encara per ERC), Joan Comellas (ISF), Ramon Serra (CiU), i jo mateix (PSC).

Fer valoració de gairebé tota una legislatura en una hora i mitja de programa i amb 4 portaveus polítics alhora no és massa fàcil, i queden molts temes per parlar. Però l'experiència va estar molt bé, i qui vulgui pot escoltar aquest primer debat des del web d'Ona Codinenca.

El segon debat (foto) va tenir lloc el diumenge 20 de novebre, una setmana abans de les Eleccions al Parlament de Catalunya. I lògicament aquest va ser el tema a tractar. En aquest cas, tots els partits menys el PSC van canviar l'interlocutor. Jordi Rovira va representar ERC, Lluis Planas va representar SI, Roc Fernàndez a CdC i un servidor va tenir la complicada tasca de representar al PSC, en mesura del possible i marcant les evidents distàncies entre el partit a nivell nacional i la tasca que estem fent al Govern Municipal, ben allunyada de partidismes, sigles i directrius de partit.

D'aquests dos primers programes "De Tots Colors" en faig una valoració ben positiva. Tant pel que fa a la direcció del programa com pel que fa als portaveus polítics. No és cap secret que el meu fort no és l'oratòria, i essent el primer cop que anava a la ràdio municipal des que des que vaig prendre possessió com a regidor a l'abril de 2008, vaig quedar-ne prou satisfet. No obstant, alguns m'han aconsellat que per millorar cal que sigui una mica més "agressiu" i alçar més la veu. Ja veurem si segueixo o no aquest consell en futurs debats, ja que no m'agraden gens ni mica les tertúlies tipus "Sálvame" en la que es banalitzen tots els temes i es talla constantment als companys de micro.

Debatre amb dos ex candidats a l'alcaldia com la Montse i el Joan, amb un exprimer Tinent d'Alcalde com el Ramon, i amb un suposat futur alcaldable com el Roc és una experiència divertida, però que també em serveix per aprendre'n.

Així doncs, només em queda felicitar a la direcció d'Ona Codinenca i als locutors d'aquest nou programa per l'aposta que han fet per contribuir a fer difusió de l'actualitat de Sant Feliu i generar debats sans i saludables. Estic convençut que si es manté aquesta línia i aquesta energia amb la que s'ha començat, el "De Tots Colors" serà un programa que s'anirà consolidant i que anirà guanyant oients, bé sigui en directe o a través del web de la ràdio un cop es van penjant.

Darrer curs de 2010: Comptabilitat Bàsica

2010-12-20T20:38:00.003+01:00

Avui hem presentat el darrer curs que hem organitazat enguany des del Servei d'Ocupació Local de l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines. Aquest curs de Comptabilitat Bàsica té per objectiu permetre als participants conèixer el funcionament de la comptabilitat i dels assentaments comptables aplicats en casos pràctics.

El curs ha començat avui, dia 20, i tindrà continuitat els dies 21, 22, 27, 28 i 29 de desembre de 16 a 20h a la Sala d'Actes de la Biblioteca Municipal. Al curs, destinat als usuaris del Servei Local d'Ocupació de la regidoria de Treball de l'Ajuntament, s'hi han apuntat majoritàriament dones.

Aquesta és una més de les accions formatives previstes per aquest 2010, que es suma als 3 cursos de Manipulació d'Aliments, als tallers per a la recerca activa de feina, al curs de gestió de magatzems, la Setmana Jove d'Orientació Laboral, al de Monitors de Menjador, etc...

La temàtica dels cursos s'escull en funció de la demanda dels i les usuàries de la Borsa de Treball, assegurant així que l'oferta s'adeqüa a les necessitats reals dels aturats que ho sol·liciten i tenen utilitat per al reciclatge i per a complementar els currículums dels participants.

La Formació és, en temps de crisi i d'elevades taxes d'atur, l'aposta que venim fent des de l'Ajuntamant en matèria d'ocupació, i un dels exios d'acutació més importants del Pla d'Acció del SOL-SFC, al que s'hi sumen l'Orientació i Assessorament Empresarial, la gestió d'ofertes, el Club de la Feina, i els programas d'insersió laboral.

Tres anys, tres escons i tres dimissions

2010-12-18T14:45:00.005+01:00

Avui hem celebrat el darrer Ple Municipal de l'Ajuntament d'aquest 2010. Hem aprovat definitivament les ordenances fiscals per a l'exercici de 2011, un dictamen de concessió de bonificació de liquidació d'expedient d'ICIO de la parròquia de Sant Feliu, el dictamen de desestimació de les al·legacions presentades per l'Ajuntament de Sant Quirze de Safaja contra el preu de l'aigua subministrada, un dictamen de modificació de les normes subsidiràries que afecta a la zona del Polígon Industrial del Pla de la Costa, un dictamen de millora de les relacions entre les administracions en el marc del projecte "Xarxa Oberta", i un dictamen de l'afectació de la finca de l'antiga Caserna, on hi farem habitatge social d'aqui a uns anys.

A més, al Ple d'avui hi ha hagut tres novetats de caràcter més polític, més de partits. La regidora d'ERC, Montserrat Anento, passa a ser regidora no adscrita a cap grup municipal, ja que ha abandonat la militància republicana i ara és afiliada de Solidaritat Catalana per la Independència. Tot i que deixarà de ser la 4a Tinent d'Alcalde, seguirà com a regidora fins que l'Assemblea Local d'ERC prengui una decissió sobre si la relleva i, en aquest cas, qui ho fa.

També el regidor d'Independents per Sant Feliu (ISF), Joan Comellas, ha deixat caure que té "un peu fora de l'Ajuntament", deixant a entendre que en principi no es tornarà a presentar.

I hem tingut, malhauradament, una tercera notícia política. La regidora de Convergència i Unió, Anna Vilarrasa, ha presentat la seva dimissió a l'inici de la sessió plenària. Mai he amagat que amb l'Anna sempre hem tingut bon rotllo personal i polític, i tampoc he ocultat la meva admiració per la seva manera d'entendre l'Ajuntament i la gestió municipal. Ha fet oposició d'una manera molt elegant, proposant i no insultant, suggerint i no mentint. I crec que la política en general aniria molt millor amb més Anna Vilarrasa's. Segurament va estar al lloc equivocat en el moment equivocat. Però estic més que convençut que l'Anna hagués estat una bona regidora de govern, com ho ha estat a l'oposició. No és només CiU ni l'Ajuntament qui avui ha perdut una persona treballadora, digne i amb empenta. El poble en surt perjudicat. Perquè un bon clima polític entre el Govern i l'oposició és sempre desitjable, evidentment cadascú des de la seva posició i fent la tasca que en un moment donat el poble li ha encomanat. L'Anna ha estat a l'altura de les circumstàncies. I comparteixo fil per randa les paraules d'agraïment de l'alcalde Pere Pladevall.

L'Anna Vilarrasa tenia la tasca de fer seguiment, des de l'oposició, de l'acció del Govern en matèria de Treball i Acció Social. Per la part que em toca, la regidoria de Treball, vull agrair-li personalment el seu tarannà amable i constructiu, la seva educació en tot moment i la seva col·laboració constant. Col·laboració que, de ben segur, seguirà existint.

D'altra banda, vull deixar palés la diferència d'actitut entre dues dimissions. La dimissió d'avui de l'Anna i la dimissió de l'any 2006 del company Enric Blancafort, quan va tenir la bessonada i a més a més canvis en la seva vida professional. L'aleshores regidor d'Ensenyament, Roc Fernàndez, que és avui el "líder" de CdC a Sant Feliu, va escriure un article al seu blog molt en la seva línia amarga, d'home eternament enfadat i empipat, sota el títol "Governant mentre Saturn devora el seu fill". En aquest post, el senyor Fernàndez parla d'en Blancafort com "una dimissió a menys d'un any de les eleccions i quan per tot el poble corria el rumor de les discrepàncies creixents entre el cap de llista socialista i en Pere Pladevall". L'article segueix: "Com el personatge mitològic de Sarturn que va devorar el seu fill, Pladevall ha devorat Blancafort".

S'ha de vigilar amb el que es diu, tots hem de vigilar. Doncs les hemeroteques a vegades ens poden jugar males passades. Avui, en Pere Pladevall i l'Enric Blancafort formen part del mateix govern, i treballen junts per Sant Feliu de Codines. Avui, perfectament podríem canviar els noms Pere i Enric per Roc i Anna, però seria posar-se al mateix nivell, seria assumir la mateixa actitut destructiva basada en la rumorologia i la política de safreig. I sincerament, això em fa una mandra impresionant. Com diuen els espanyols, a "palabras necias..." Això si, ara veurem si CiU segueix enfoten-se sense escrúpols de les dues dimissions que hem tingut al nostre grup municipal, una per motius laborals i l'altre per una malaltia. A nosaltres ens han dimitit 2 de 8 regidors. A CiU, 3 de 3 regidors.

En tot cas, reiterar a l'Anna la feina feta, les hores dedicades, i les seves bones formes. Ha rebut un tracte que no mereixia, però estic segur que ha aprofitat molt aquests tres anys i mig com a regidora, per treballar pel poble però també per veure que no tothom té el seu tarannà dial·logant i agradable. Espero, Anna, que el temps faci justícia i que en un futur, ens poguem retrobar per seguir treballant plegats per Sant Feliu de Codines. Aquest és el teu objectiu. Aquest és el nostre objectiu. I al cap i a la fi, les ideologies partidistes i les sigles queden, en un Ajuntament com el nostre i com venim demostrant, en un segon terme.

3a Fira de Nadal i Marató de TV3

2010-12-17T23:50:00.006+01:00

Aquest diumenge 19 de desembre tindrà lloc a la Plaça Josep Umbert i Ventura la tercera edició de la Fira de Nadal, una iniciativa patrocinada per Codines Centre Comercial i que vam estrenar el 2008 per tal d'incrementar les activitats nadalenques al municipi i generar nous espais per al foment i difusió del producte del comerç local.

Des de les 10 del matí i fins les 7 de la tarda, més de 40 parades exposaran els seus productes a la plaça, amb tallers per a la canalla inclosos a partir de les 17h. Aquesta és una xifra rècord de parades, que any rere any hem anat superant i de les quals, més de la meitat, seran de codinencs i codinenques.

A més, per segon any consecutiu farem coïncidir la fira amb diverses activitats per col·laborar amb la Marató de TV3. Enguany, la jornada solidària organitzada per la televisió pública del país anirà destinada a obtenir recursos per a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides.

Són moltes les entitats i individuals que enguany es sumen o repeteixen la seva col·laboració amb la Marató, que si ve fins la darrera legislatura es limitava a penjar una pancarta a l'entrada del poble, ara l'esforç per recaudar diners és molt major.

Els membres adherits al Grup de Comerciants Codinencs disposen des de fa dies de guardioles als seus establiments, amb el lema "Cada cèntim compta", amb la idea de poder deixar-hi els canvis o les aportacions que cadascú pugui. El Club de Futbol, per exemple, organitza un partit solidari. La Comissió de Festes ha montat una cursa amb els mateixos fins. I a aquestes, se li sumen d'altres entitats i veïns del municipi amb ganes de participar d'aquesta jornada solidària.

Durant tot el diumenge hi haurà una carpa a la plaça del poble, sota el bonic arbre de Nadal que hi hem posat, on els es vendran caganers catalans per recollir recursos, i on es concentraran al llarg del dia les guardioles dels botiguers. Al migdia, es farà un primer recompte i, a l'hora de recollir la 3a Fira de Nadal, es penjarà a la porta de la Casa de la Vila el resultat total obtingut i que donarem a la Fundació Marató de TV3.

L'any passat, tot i les dificultats econòmiques dels moments que corren, Sant Feliu va demostrar ser un poble solidari, i enguany estic segur tornarà a ser així. Perquè qualsevol aportació, per petita que sigui, suma. I la suma de tots, serà una gran xifra que servirà per seguir investigant i lluitar contra les malalties medul·lars i cerebrals adquirides que tantes vides han complicat.

Aixequem-nos (II)

2010-12-15T20:45:00.014+01:00

Demà tindrà lloc el Ple de Constitució del nou Parlament després de les eleccions del 28 de novembre. Fa uns minuts es confirmava que definitivament Núria de Gispert serà la primera Presidenta del Parlament de Catalunya, i que a més CiU ocuparà també una Vicepresidència de la Mesa i dues secretaries. Els socialistes Higini Clotas i Montserrat Tura també estaran a la Mesa com a Vicepresident i Secretària respectivament. La secretaria restant serà per al Partido Popular. Així, doncs, sembla ser que ni ERC ni ICV tindran representació a l'òrgan de govern de la cambra catalana.

Segons el timming establert, durant les dues properes setmanes se celebrarà la investidura d'Artur Mas com a nou President de la Generalitat i a posteriori la presa de possessió dels nous Consellers i Conselleres del Govern Bipartit d'UDC i CDC. Tot indica que hi haurà com a màxim 12 conselleries, de les que 6 serien per CDC, 2 per UDC i 4 per a independents mediàtics. Sobre la composició del Govern, però, l'única cosa que ja s'ha confirmat és que el líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, romandrà exiliat a Madrid i no serà Conseller en Cap ni Vicepresident. El futur president Mas, que no deu voler que el polític més ben valorat de tota Catalunya i també de tot l'estat estigui al seu Govern fent-li hombra, li encomana la tasca de negociar amb el Congrés espanyol el Concert Econòmic. Això és com dir que li encomana la missió de païr i fer païr la frustració de no poder aconseguir la proposta estrella dels convergents durant la campanya i que, dos dies després d'haver guanyat les eleccions, el Secretari General de CDC, Felip Puig, reconeixia que era una proposta totalment inviable. I quedant-se tan ample. De totes maneres, és curiós que CiU renegui d'un retallat finançament català que l'Artur Mas i en Zapatero van acordar el 2006 d'esquenes al Govern del President Pasqual Maragall.

Partint d'aquesta base, sembla que aquesta nova legislatura serà del tot interessant, doncs abans de començar a governar ja es desdiuen de la principal promesa electoral. No obstant, s'haurà de donar un temps prudencial de confiança a l'Artur Mas i al seu nou Bipartit de dretes, aviam quines són les línies mestres que es marquen per aquests quatre anys.

Mentre, els alts càrrecs del PSC i els alcaldes socialistes de les ciutats de més de 50.000 habitants, que no arriben a la trentena, segueixen demanant a les federacions, agrupacions territorials i als afiliats deixar el debat de reflexió i renovació per després de les properes Eleccions Municipals. I té la seva lògica, doncs no es tracta només de renovar la Comissió Executiva Nacional del partit, sinó de reflexionar profundament sobre què és el que el PSC vol ser de gran. Si una cosa és ben clara, però, és que l'actual estratègia del partit ha estat enterrada pels electors d'una forma molt i molt clara, obtenint els socialistes els pitjors resultats de la història del PSC. I ben lluny dels que va obtenir el mai prou ben valorat President Pasqual Maragall, al que van convidar a marxar des de Madrid amb el vist-i-plau de l'Artur Mas per tenir el valor d'intentar dur a la pràctica la retòrica recorrent federalista, disfrassada amb eufemismes com el de l'Espanya Plural, que ja pocs es creuen. Maragall va ser valent i ho va pagar molt car.

Tot i que comparteixo que no és moment d'obrir el debat dels noms, i que per parlar en profunditat de la nova estratègia que hauria d'assumir el partit cal esperar a després del 22M, em costa creure que realment els milers i milers d'afiliats que conformem el nostre partit siguem capaços de fer tal cosa. De fet, només cal fer seguiment dels mitjans de comunicació per veure que, aquells que tenen l'oportunitat d'accedir-hi, no desaprofiten cap ocasió per dir la seva. I no em sembla malament. Però o tots moros, o tots cristians. Mentre, a la resta ens demanen lleialtat i silenci. Entenent la lleialtat com quelcom diferent al que podríem llegir a qualsevol diccionari. Sense anar més lluny, aquesta frase ja la consideraran alguns com a deslleial. Doncs ves quina llàstima!

Però autoreprimir les opinions durant un any, que en política és molt de temps, no pot ser bo. Per tant, crec que no passa res que a nivell intern, aprofitant els òrgans i fòrums dels que disposa el partit, es pugui parlar sense problemes, sense la pressió del "ara no toca", que en política és vigent sempre. De fet, sembla que mai no toca res. I com mai no toca res, la batacada electoral ha estat més que important. Per molts motius, però probablement per una campanya que ha tingut de tot menys il·lusió, en la que ens hem esforçat per dir que no som ni independentistes ni de dretes però sense dir el que som. Això és com si l'alcalde Pere Pladevall es presenta a les properes eleccions municipals dient que no construirà un gratacels al mig de la plaça ni una altra biblioteca, i no diu que és el que sí farà. Els socis de Govern tampoc han ajudat gens, però éren els únics socis possibles des del meu punt de vista. Els mitjans de comunicació no ens han estat favorables. La crisi econòmica ha generat un clima general de càstig cap als governs, una onada de vot cap a la dreta, que té un missatge més simple i, per tant, més fàcil de difondre i de coallar entre els electors. Sense oblidar els pals a les rodes constants del Govern de Madrid, que obviament no té els mateixos interessos ni el mateix full de ruta del PSC. Entenc que parlar de federalisme i de l'Espanya plurar a segons quins racons de l'Estat és realment complicat. Inclús dins el propi PSOE hi ha un munt de jacobins que tenen una visió de l'Estat molt diferent i uniformadora de la que alguns socialdemòcrates catalans tenim.

Estar tant temps sense líderatge exposa i exposarà el Partit dels Socialistes de Catalunya a l'especulació constant als mitjans de comunicació. Però, segons com es miri, el lideratge ja ha estat prou minso durant els darrers anys, com ha reconegut en més d'una ocasió el propi José Montilla. Els mitjans de comunicació no parlen tant de l'estratègia del PSC, que és quelcom que no ven diaris, i sí de la guerra dels noms i de la possibilitat de tenir un grup parlamentari propi al Congrés. Entenc que això és més mediàtic i té més morbo polític. Però abans de parlar de noms, cal saber cap a on ha de caminar el PSC i de quina manera ha de superar la travessia pel desert que encetem.

La premsa parla ja de noms, com la Carme Chacón que podria ser l'enviada del PSOE cap a Catalunya de forma similar a la fracassada "Operación Trini". Però es parla també de la Montserrat Tura, l'Antoni Castells o l'Àngel Ros, alcalde de Lleida, entre d'altres. Diria que els deixem fer, que ja se'n cansaran. Però no m'ho creuria ni jo. Les incerteses, doncs, són més que les certeses en aquests moments, i som uns quants els que estem bastant desorientats.

Des del meu punt de vista, el PSC ha de treballar per esdevenir el pal de paller de la socialdemocràcia catalana. I evidentment que el PSC ha de donar suport al Congrés al PSOE en tot allò que hi estiguem d'acord. I mai votar un president central del PP. Però també hem de tenir la sobirania suficient, com a partit que som i no com a delegació del PSOE a Catalunya, per poder desmarcar-se'n quan calgui. No és la fi del món, no cal exagerar. No passa absolutament res per votar a favor dels interessos de Catalunya, que no sempre coincideixen amb els interessos de la resta d'Espanya que el PSOE defensa i que així ha de seguir fent. No pot ser que l'única veu catalana a Madrid sigui la de CiU, i que en cap debat important al Congrés veiem al líder dels diputats del PSC defensant els postulats del PSC. I si és que els postulats del PSC són sempre els del PSOE i és només per això que no cal ni veu ni grup propi, aleshores tenim un problema. I vull diferenciar la veu pròpia del grup propi. Tenir o no tenir grup és el de menys, doncs el que importa és que se'ns senti a Madrid, i que si algun dia es decideix votar de forma diferenciada del PSOE, no s'ensorri el món.

A sobre, hem d'aguantar les dures crítiques de personatges com el President socialista d'Andalusia, que considera igual que d'altres jacobins que el PSC és massa catalanista i cedeix a les pressions nacionalistes. Suposo que les declaracions que hem sentit en aquesta direcció es fan més per contentar a la parròquia que per altres motius, però no deixen de tocar els nassos haver-les d'escoltar de manera gratuïta. Inclús els Estats Units d'Amèrica consideren que el PSC s'ha radicalitzat i que té importants sectors separatistes, segons les filtracions de wikileaks publicades avui mateix a El Pais. Poca feina deuen tenir per dedicar-se a analitzar el PSC.

En tot cas, espero que les incerteses es vagin convertint en certeses sense haver d'esperar un any, doncs no quedarà PSC si estem un any sense fer res, sense renovar res, sense parlar de res. I més tenint en compte les perspectives electorals que les enquestes pronostiquen per 3 de les 4 capitals de província, totes elles amb alcaldes del PSC. Sobretot a Barcelona, on sembla que l'alcalde Jordi Hereu no té cap intenció de cedir la candidatura a l'alcaldia a ningú que no sigui ell tot i les previsions nefastes que des de fa temps anem veient enquesta rere enquesta i que podrien fer perdre al PSC, per primer cop en trenta anys, l'alcaldia de la capital de Catalunya. No vull ni imaginar-me una Catalunya governada pel bipartit de dretes de CDC i UDC amb el suport d'alcaldies que podrien ser convergents en breu si no es treballa de valent per evitar-ho.

El projecte municipalista del PSC sempre ha estat molt fort. El 75% dels catalans i les catalanes tenen alcaldes i alcaldesses socialistes, i tot i no tenir projecte clar de país (de moment), sí el tenim a molts municipis i ciutats de tota Catalunya. I hem de pencar fort per explicar a tothom el que hem fet als Ajuntaments i el que proposem seguir fent. Tenim experiència, però també una nova fornada de joves no viciats, amb ganes, amb empenta, i sobretot, amb il·lusió per fer país des dels Ajuntaments, per transformar pobles i ciutats i garantir a la ciutadania molt treball i molt d'esforç per aconseguir les fites que cada candidatura municipal es marqui durant els propers mesos. Està a les nostres mans mantenir la força municipal.

Nou espai web de la regidoria de Turisme i Fires

2010-12-03T09:59:00.006+01:00

La regidora de Turisme i Fires, Laia Jordana, porta uns mesos treballant els continguts del nou espai web de la regidoria, que ha entrat en marxa aquesta mateixa setmana. L'objectiu d'aquest web, d'estructura i disseny molt similar al de la regidoria de Comerç, és el de difondre i posar a l'abast de tothom informació de tipus turístic i de lleure per tal de donar a conèixer l'oferta codinenca en aquest camp.

El nou espai web compta amb diferents apartats com Història i Símbols, Punts d'Interès, Parcs i Zones Verdes, Excur sions i Rutes, Activitats Esportives, Fires i Festes, Gastronomia i Allotjament (aquest darrer, malhauradament, sense massa local de moment).

A més, també hi ha un apartat per a notícies, agenda, accés al municipi amb mapa de carrers i serveis inclòs, i enllaços d'interès.

Nous plafons d'informació comercial i turística

2010-12-01T16:39:00.004+01:00

Durant aquests dies estem instal·lant els nous plafons previstos al Pla de Dinamització Comercial i coofinançats amb el projecte d'intervenció integral de la Llei de Barris.

Es tracta de 6 plafons de 2x2 metres, ubicats a diferents zones del poble, amb informació sobre els comerços codinencs i els punts d'interès general. 3 estan dedicats a ubicar sobre el plànol local els establiments comercials, marcant quins d'ells formen part de l'assossiació Grup de Comerciants Codinencs. Els altres 3, a informació general.

En el cas dels plafons comercials, que poden quedar obsolets amb molta més facilitat que els d'informació general (Ajuntament, Església, Museu, centres educatius, i tots els equipaments municipals), està previst poder actualitzar-los periòdicament, substituint el plànol actual amb una nova capa, i mantenint l'estructura de suport.

Aquesta és una més de les iniciatives destinades a la difusió del comerç local, per tal de donar a conèixer els nostres establiments com ja venim fent des de fa més d'un any i mig amb l'espai web de la regidoria de Comerç. Compta amb un Cercador d'Establiments que, per cert, és dels apartats de tot el web municipal més visitats i utilitzats.

El plànol carrerer que hem emprat per ubicar-hi els comerços i els equipaments municipals és fruit del treball que fa uns mesos es va realitzar des de l'Ajuntament, per tal d'actualitzar-lo respecte el que hi havia anteriorment. Aquest nou plànol carrerer es va editar també en format paper per poder oferir-lo des de l'Oificina d'Atenció al Ciutadà de l'Ajuntament.

Aixequem-nos

2010-11-30T14:03:00.003+01:00

Han passat ja dos dies de les Eleccions al Parlament de Catalunya. Crec que més o menys ja he digerit l'àmplia victòria de Convergència i Unió i la major derrota del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Mai hi havia hagut una distància tan gran entre el primer i el segon partit del Parlament, i sembla ser que l'Artur Mas podrà ser President de la Generalitat i governar amb certa facilitat en l'àmbit parlamentari. A 6 escons de la majoria absoluta, el futur President Mas podrà anar pactant puntualment i en funció del tema amb les diferents forces polítiques. D'haver-n'hi, n'hi ha.

Aquest 28N ens deixa també el Parlament més fraccionat de la història de la democràcia a Catalunya. Set partits polítics han aconseguit representació parlamentària, ja que l'experiment independentista d'en Laporta ha aconseguit poc mes de 100.000 vots, que segons el règim electoral vigent els dóna 4 escons. Tot i tenir menys vots que Ciutadans-Ciudadanos, han obtingut un diputat mes.

Però l'enfonsament més contundent és el d'ERC, que perd més de la meitat dels seus parlamentaris i passa de ser la tercera força del Parlament a ser-ne la cinquena, inclús per darrera del PP i ICV.

Altres forces polítiques com Reagrupament, Plataforma per Catalunya o UPyD no han aconseguit prous vots com per tenir representació parlamentària. Tot i així, cal tenir en compte els més de 75.000 ciutadans que han decidit votar al partit xenòfob de l'Anglada, i que podrien convertir-se en força regidors sobretot a Osona i al Baix Llobregat a les properes municipals.

D'aquests resultats, en general, s'ha de destacar la important victòria d'Artur Mas, que abans de Nadal podria ser investit President. Núria de Gispert serà la nova Presidenta del Parlament.

El gran perjudicat, José Montilla, no prendrà possessió de la seva acta de diputat i no es presentarà de nou com a candidat a Primer Secretari del PSC al proper Congrés Nacional del partit, previst per la propera tardor. Abans d'obrir aquest procés de reflexió i renovació interna a Can PSC, cal concentrar-se, però, en les eleccions municipals que hi ha convocades en sis mesos. La bofetada electoral ha estat dura. Ha estat un cop tant contundent com s'esperava. I això ens ha de dur a pensar en el què hem fet bé i en el què hem fet malament. I amb el cap ben alt, per haver contribuit com mai abans s'havia fet al progrés social de tots els catalans i les catalanes. Les escoles, els hospitals, les infraestructures, les llars d'infants, ... quedaran per sempre. Ja veurem si mestres, mossos i metges corren la mateixa sort.

Ara toca explicar com mai la gestió als pobles i ciutats. El proper mes de maig, els ciutadans i ciutadanes valoraran a les urnes als seus Ajuntaments, i tornaran a decidir. Comença la pre-campanya!

I brindarem per la llibertat de Catalunya...

2010-09-10T17:26:00.008+02:00

Enguany, les Mencions d'Honor Vila de Sant Feliu de Codines 2010 aniran dedicades a diferents establiments centenaris en actiu del municipi.

Com cada any, abans de l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya, l'Ajuntament lliurarà als homenatjats les Mencions d'Honor. Les empreses familiars a les que enguany es destina les Mencions són: Can Talet, Can Perenegre, Ca la Rossa, Can Garriga, Can Valentí, la pastisseria Josep Bosch, Can Turret, Construccions Pineda, L'Estanc i Can Vidal.

Mentre que en darreres edicions les Mencions d'Honor s'han dedicat al metge de família, al jutge de pau, a la coral la Poncella, a la Fundació Agustí Santa Cruz, al músic i director sr. Corderes, etc... enguany el reconeixement va per aquelles empreses familiars que han aguantat en actiu durant més d'un segle, passant per bons i mals moments, per crisis i per èpoques de bonança econòmica.

L'objectiu de les Mencions d'Honor, que es lliuren anualment des de l'any 2007, és reconèixer trajectòries i tasques personals o col·lectives que tenen algun benefici per al municipi, ja sigui cultural, social, econòmic o des de qualsevol altre àmbit del municipi.

Demà, 11 de setembre, es lliuraran les Mencions a les 18:30h. al Parc de Can Xifreda i a les 19h. es donarà inici a l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya. En acabar, hi haurà piscolabis per a tothom i brindarem per la llibertat de Catalunya.

28N: Eleccions al Parlament de Catalunya

2010-09-08T19:04:00.003+02:00

Ahir vam conèixer la data en la que es celebraran les eleccions al Parlament de Catalunya. Haurem d'anar a votar el proper diumenge 28 de novembre. Al marge de si és millor o pitjor que les eleccions coincideixin amb un partit de futbol, el Barça-Madrid, que això és el de menys, el que sí està clar és que seran unes eleccions ben complicades per al PSC.

Després de quatre anys governant, i venint ja d'un govern tripartit que va durar 3 anys i amb bastants alts i baixos, es suma també la comprensible preocupació de molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya pel context de crisi econòmica en que vivim. Si bé és cert que comencem a veure dades que van millorant, encara queden mesos complicats, sobretot pel que fa a les taxes d'atur, últim element en millorar després d'una crisi com aquesta.

M'agradaria que aquesta fos una campanya en la que cada partit polític expliqui el seu programa, les seves idees. Tinc els meus dubtes que realment sigui així. Abans d'estiu, el nou director de campanya del PSC, en Jaume Collboni, va proposar a la resta de partits catalans i també al PP encarar aquestes eleccions amb un esperit constructiu, com una batalla de les idees i sense joc brut. Aleshores tothom hi va estar d'acord, però avui mateix ens hem topat ja amb una sortida de to digne d'anàlisi.

L'únic representant de CiU a Parlament Europeu, Ramon Tremosa, s'ha envalentonat i ha dit que en Montilla és el president amb el que Franco hauria somniat per Catalunya. Realment aquestes declaracions són una gran burrada. En Montilla va lluitar contra el franquisme des de la clandestinitat, mentre que molts membres de CiU van ser públicament franquistes fins que la dictadura va acabar. Aleshores es "fer" demòcrates per poder seguir mamant de la mamella pública i mantenir-se a l'esfera pública. M'ha agradat especialment la reacció del portaveu del PSC, Miquel Iceta, que ha dit "que aquests nens de papà que no van fer res s'atreveixin a dir que el President de la Generalitat seria un dels preferits de Franco, quan ells es van incorporar a la vida democràtica quan no només no hi havia risc, sinó només perspectiva de càrrec public, ens sembla vergonyós i impresentable".

Tant vergonyós i tant impresentable com el munt de hooligans que han rigut la gracieta d'en Tremosa, l'eurodiputat que va entrar al Parlament europeu amb calçador perquè al Mas se li va posar entre cella i cella. Per aconseguir-ho, van haver de tallar el cap a l'Ignasi Guardans, que ara treballa pel Ministerio de Cultura del Govern estatal del PSOE.

Serà, com deia, una campanya electoral molt complicada. A més, hi haurà nous actors en joc. L'independentisme que ja no creu en ERC s'està començant a ariticular. I abans d'articular-se ja s'està dividint. Sembla ser que, de moment, el Reagrupament de l'exconseller del tripartit Carretero i la Solidaritat Catalana del multimilionari Laporta aniran per separat a les eleccions. No són capaços de repartir-se el poc poder que representa ser cap de llista d'aquesta candidatura. Un cop més, l'abarícia no permetrà a l'independentisme anar unit a unes eleccions. Els resultats que puguin obtenir aquestes candidatures és, ara per ara, tota una incògnita, però suposo que si un partit sense cap ideologia com Ciutadans-Ciudadanos va treure 3 diputats, Reagrupament i/o Solidaritat Catalana potser fan quelcom digne. En tot cas, si aconsegueixen algun diputat, encara no tinc clar que és el que aquest/s farà/n al Parlament i a les comissions sectorials que treballen assumptes específics. Què faria un diputat d'aquestes candidatures sense programa a la Comissió, per exemple, de Medi Ambient? Quin programa sanitari presenten? Com creuen que ha d'avançar l'ensenyament? No en tenim ni idea, ni ells tampoc. Perquè si entren a debatre aquestes temes, enlloc de presentar-se amb dues candidatures acabarn fent-ho amb 6 o 7. Veurem com avança aquest tema.

Per altra banda, els neofranquistes sembla que explotaran la inseguretat ciutadana exagerant-la. I aprofitaran es dubtes sobre la integració dels nouvinguts per guanyar vots amb frases i lemes populistes que aposten per la exclusió social i per agreujar el problema. I aquesta colla de l'Alícia Sanchez Camacho sembla ser que, de ben segur, faran President l'Artur Mas de CiU, que els caps de setmana convoca consultes independentistes i entre setmana vota de la mà del Partido Popular al Congreso. S'ha de reconèixer aquesta capacitat i doble moral convergent. Ha de ser molt difícil mantenir un doble discurs i que tanta gent s'ho cregui. Perquè, exactament, què vol dir ser sobiranista? Jo crec que res. És una expressió subjectiva que els està anant prou bé per poder aglotinar diferents sentiments. És una bomba de rellotgeria perquè, si arriben al Govern de la Generalitat, tornaran a pactar amb el PP, a vetar les millores en l'autogovern de Catalunya i a investir president d'Espanya a algun il·luminat d'extrema dreta, com ja van fer el 1996.

2a Fira Tast amb Botigues al Carrer

2010-09-08T18:47:00.003+02:00

Aquest diumenge 5 de setembre ha tingut lloc la segona edició de la Fira Tast, organitzada pel Grup de Comerciants Codinencs i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines. A més, l'entitat comercial va fer coincidir per segon any consecutiu la Fira Tast amb la quarta edició de les Botigues al Carrer.

És de justícia reconèixer la feina ben feta. I cal dir que la fira del GdCC va ser tot un èxit. Durant tot el diumenge van anar passant un munt de codinencs i codinenques per les parades que portaven els propis comerciants, i paral·lelament hi va haver actuacions i un concurs de ball i cant.

El concurs de ball i cant, que duia el nom de "Demostra el que vals", estava obert a tots els voluntaris que hi volguessin participar, i consistia en demostrar les habilitats indivudalment o en grups per tal que després un jurat ho pogués valorar. La guanyadora va ser una noia, la Mònica, de fora del poble. La segona posició va ser per en Xavier, el fill de dos anys de la Rosa Maria Santacreu i en Xavier Garcia Guinot que ens va deleitar amb l'havanera "El meu avi". El tercer lloc, per un nano de 10 anys que va cantar en directe una cançó del Bruce Springsteeng.

Durant les dues hores que va durar el concurs la plaça de Josep Umbert i Ventura, on va tenir lloc la fira, es va anar omplint de gom a gom, mentre molts gaudíem d'uns excelents "mojitos" que feien a una de les parades.

Per acabar la jornada, es va celebrar un sopar popular al mig de la plaça amb una gran paella.

Aquesta és una de les iniciatives que el Grup de Comerciants Codinencs organitza al llarg de l'any de la mà de l'Ajuntament, per tal de donar a conèixer el comerç local i dinamitzar així el teixit econòmic local.

Per tots els esforços, reunions i preparatius previs al dia 5, cal felicitar a la Junta del GdCC, així com a tots els col·laboradors i participants per l'èxit de la seva iniciativa.

Aquest mes de juny han tingut lloc 2 cursos per a comerciants codinencs

2010-06-22T15:58:00.004+02:00

Durant el mes de juny, des de la regidoria de Comerç de l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines hem organitzat dos cursos formatius destinats als estabilments codinencs.

El primer, sobre higiene alimentària i per tal de que tots els establiments del municipi que treballen amb aliments puguin disposar de manera gratuïta del certificat necessari per llei. Al curs hi van assistir bars, restaurants i establiments de menjar preparat, va tenir una durada de 3 hores i va ser molt últil, no només per tenir el certificat, sinó per adquiri en alguns casos, i per refrescar en d'altres, els coneixements pertinents en l'àmbit de la higiene alimentària per oferir el millor servei als clients.

El segon curs d'aquest mes de juny, destinat als botiguers i botigueres del Grup de Comerciants Codinencs, es titulava "Què em passa? Àrees de millora a potenciar". Aquest curs forma part del programa "Modernitza't" de la Diputació de Barcelona, que consta de 10 tipus de cursos sobre temàtiques diverses, sempre dins l'àmbit del comerç. D'aquest programa, la Junta del GdCC va escollir dos cursos per tal de que des de l'Ajuntament els organitzem i els tirem endavant. Aquest n'era el primer. El segon, serà passat l'agost.

Jornada de portes obertes al nou Tanatori Municipal

2010-06-22T15:46:00.006+02:00

Aquest diumenge 20 de juny ha tingut lloc la jornada de portes obertes a tots els codinencs i codinenques per poder visitar les noves instal·lacions municipals del Tanatori. Aquest nou equipament, ubicat a l'antic edific de la carretera que va al Parc Usart i Sant Miquel del Fai, és ja una realitat gràcies al Fons Estatal d'Inversió Local de 2009, que a més a més va servir per donar feina a professionals de la construcció que estaven a l'atur.

És la primera vegada que Sant Feliu de Codines disposarà d'un tanatori, ubicat a la planta principal de l'edific. Consta d'una entrada, amb dues sales de vetlla, lavabos i una gran sala per a cerimònies. També hi ha una sala amb vestuaris i dutxes per als treballadors.

Als baixos de l'edifici remodelat, s'hi ha ubicat el magatzem de la Brigada Municipal d'Obres, a més d'una gran sala polivalent.

Durant tota la tarda del diumenge, l'alcalde Pere Pladevall, el Primer Tinent d'Alcalde Jaume Vilardell, la regidora Laia Jornada i jo, vam romandre a la jornada de portes obertes ensenyant el nou equipament i explicant quin serà el seu funcionament a un munt de vilatans que hi van anar passant.

Tornem-hi

2010-06-01T19:05:00.005+02:00

Han passat 3 mesos des de la darrera actualització del blog. Crec que feia més de dos anys que no estava tant de temps sense escriure-hi. Suposo que la xarxa social "Facebook", molt més dinàmica i participativa que els blogs, ha menjat en general molt espais a aquests últims.

Però després de gairebé 4 anys amb el blog en marxa, crec que seria una pena deixar-lo morir ara. I en segons quins moments, segons quines coses, cal explicar-les d'una manera més extensa, amb més dades i sense pensar que als possibles lectors els farà mandra llegir tanta lletra.

En tot cas, en aquests 3 mesos han passat, a nivell estatal, nacional i municipal un munt de coses, que no podria barrejar en un mateix escrit, i que aniré racionalitzant de manera ordenada. Em ve de gust, però, fer un resum passant de puntetes per alguns temes municipals, dels que més endavant ja n'aniré parlant amb més profunditat.

El President de CdC-SFC la lia amb els pressupostos
La darrera entrada al bloc, doncs, era del 3 de març. Publicava aleshores un comunicat de l'agrupació local del a Joventut Socialista de Catalunya a Sant Feliu de Codines, sota el nom de "Els comptes clars".

Aquest comunicat, que vaig publicar sense cap explicació afegida, es va produir com a reacció a un article que el president de CdC a Sant Feliu de Codines va escriure i fer enviar a alguns botigers del poble, marginant-ne d'altres, i que un parell de setmanes més tard va reutilitzar amb lleugers retocs que no modificaven el contingut com a portada del butlletí d'aquest grup polític. En aquest text, el president convergent justificava el rebuig als pressupostos municipals que va imposar al seu grup al Ple de l'Ajuntament amb un argument que, com s'ha vist sobradament, era erroni. Deia que el l'equip de Govern, en temps de crisi, augmentàvem la despesa en festes populars i minvàvem la despesa en polítiques socials. Res més allunyat de la realitat.

Qualsevol que vulgui, pot comprovar que del 2009 al 2010, el Govern de Sant Feliu de Codines ha reduït de 79.635€ a 68.771€ la partida anomeada "Altres Festes", que agrupa totes les festes populars menys la Festa Major, que té partida pròpia. Aquesta partida destinada a la Festa Major compta amb 111.109 euros amb 92 cèntims, xifra que es manté exactament igual als pressupostos de 2008, als de 2009 i als de 2010. Per tant, cap de les dues úniques partides ha vist augmentar els recursos destinats, com diu el president de CdC-SFC. Ans al contrari. La d'Altres Festes ha baixat en més de 10.000 euros de 2009 a 2010. Xifra que, a més, ja ve baixant des del 2008.

Però aquesta no és la única cagada. Anem, ara, als recursos destinats a les partides socials. Segons el president de CdC-SFC, des de l'equip de Govern les hem rebaixat. Tampoc és cert. És més, les hem augmentat d'una manera brutal. Si bé al 2009 el conjunt de partides destinades a ajuts socials suposava un total de 54.300 euros, la xifra s'ha vist augmentada fins als 82.300 euros l'any 2010. Són, exactament, 28.000 euros més. Aquests recursos, gestionats des dels Serveis Socials que dirigeix la companya i regidora Anna Miralda, es destinen a ajuts de menjadors escolars, al pagament de lloguers, de facturació de llum, a aliments, al servei de teleassistència per als avis i àvies amb problemes de mobilitat, entre d'altres...

Per tant, i simplificant, el president de CdC-SFC la va liar amb les xifres, argumentant la seva negativa a uns bons pressupostos municipals amb xifres alterades, errònies i que ara, per orgull, no és capaç de corregir. No vol reconèixer un obvi error, tot i que el Grup Municipal de CiU a l'Ajuntament, desmarcant-se'n, sí ho ha fet.

Inauguració del centre social de Can Buixó
Una de les coses destacable que en aquests 3 mesos de nula activitat al meu blog han passat és, sens dubte, la inauguració del remodelat centre social de Can Buixó. Aquest equipament municipal, en el que s'hi ubiquen el Servei d'Ocupació Local, el Centre Obert, els Serveis Socials i la Ràdio Municipal, entre d'altres espais per entitats del municipi, feia anys que necessitava una bona rentada de cara. Hi havia espais de l'edifici en els quals no s'hi podia ni entrar per la degradació que patien, i d'altres que estaven desaprofitats per una mala distribució.

Gràcies al Fons Estatal d'Inversió Local del Pla Zapatero, des de l'equip de Govern Municipal vam poder impulsar aquesta necessària reforma. Perquè abans de pensar en nous equipaments, més val deixar en condicions i mantenir els que ja tenim. Can Buixó, doncs, ja torna a funcionar a ple rendiment amb totes les intal·lacions renovades, incloses les zones ajardinades dels voltants. A la inauguració, celebrada el dissabte 24 d'abril, hi van intervenir un representant de la família que en temps de l'exalcalde Fernàndez la va cedir a l'Ajuntament, així com el diputat Román Ruíz, que és també membre de la Comissió de Foment del Congrés dels Diputats.

Com deia a l'inici, són força les novetats d'aquests darrers tres mesos, i que miraré d'anar-ne deixant constància en properes actualitzacions del blog.

Comunicat de la JSC - Sant Feliu de Codines

2010-03-03T15:57:00.003+01:00

Els comptes, clars

En els darrers dies, els dirigents de l’oposició municipal han repartit una carta, que també utilitzen com a portada del seu darrer butlletí, argumentant el seu rebuig als pressupostos municipals de 2010.

Diuen que el Govern Municipal manté la despesa social i que incrementa la despesa en festes populars, al•legant a més a més que “aquesta situació [de crisi] deixa indiferent a un ajuntament socialista que viu d’esquenes a la crua realitat”.

Aquesta banal afirmació cau pel seu propi pes, no només pels esforços que el govern municipal intenta fer en l’àmbit de l’ocupació, la formació, l’assessorament a empreses i emprenedors, els ajuts socials, les moltes obres públiques en curs... sinó perquè està basada en xifres irreals.
Xifres inventades, ja que la partida de festes populars no només no puja un 7,11% com diu l’oposició, sinó que disminueix en un 13,64% degut a la crisi i suposem que molt a pesar de la regidora de Cultura, passant de 79.635€ el 2009 a 68.771€ al 2010.

Sigui amb mala intenció o bé perquè ni s’han mirat els pressupostos, aquesta és una mostra més de la típica deixadesa dels dirigents de l’oposició, que basen el seu discurs en escampar falsedats, com si aquestes no fossin verificables.

En definitiva, no deixa de ser alarmant que aquells que pretenen governar-nos basin la seva política en desinformar i alterar xifres de diferents regidories com si fos la primera vegada que es “miren” un pressupost municipal. Mentrestant, els homes i les dones de l’equip de govern -amb els seus encerts i els seus errors- segueixen esforçant-se de valent per solucionar les mancances històriques de Sant Feliu i dia a dia planten cara a les greus dificultats econòmiques per les que estan passant molts vilatans i moltes empreses del nostre poble. Esperem però, que almenys aquests vailets es dignin a rectificar les xifres alterades amb les mateixes energies que les han escampat.

Vegem-ne la diferència. Comparem, doncs, el pressupost aprovat pel Ple de l'Ajuntament amb les xifres errònies que l'oposició ha escampat:

PARTIDES SOCIALS (Pressupost Real)
Ajuts Socials General: de 54.300€(2009) a 69.500€(2010)
Ajuts Socials per joves: de 0€(2009) a 12.800€(2010)

PARTIDA DE FESTES POPULARS
Pressupost Real: de 79.635€(2009) a 68.771€(2010)
Pressupost inventat per l’oposició: de 64.203,46€(2009) a 68.771€(2010)

Joventut Socialista de Catalunya
Agrupació de Sant Feliu de Codines
santfeliu@jscvo.com

Acomiadar gratis il·lusiona

2010-02-23T01:05:00.000+01:00

Seguim sumant

2010-02-18T16:15:00.006+01:00

Aquest dimarts 18 de febrer vam rebre a l'Ajuntament de Sant Feliu a la regidora de Treball de Caldes de Montbui, Montserrat Hernàndez, per tal de parlar sobre la col·laboració entre ambdós ajuntaments en matèria de formació per a persones que estan a l'atur.

La col·laboració entre l'Ajuntament de Caldes i l'Ajuntament de Sant Feliu en aquest àmbit va començar per primer cop l'any passat, amb l'objectiu de sumar esforços i optimitzar recursos a l'hora de montar cursos de formació destinats a aquelles persones que volen recliclar-se i/o augmentar la seva formació per facilitar-ne la reinserció al mercat laboral. M'he fet molt pesat en els darrers mesos dient que en els temps que corren, les administracions a tots els nivells hem de destinar gran part de les nostres energies en aquest sentit. Per això, la regidoria de Treball de Sant Feliu va multiplicar per sis els cursos o tallers formatius del 2008 al 2009. Per al 2010, mantindrem el ritme de cursos. La temàtica d'aquests es va escollint en funció de la voluntat de les usuàries i usuaris del Servei d'Ocupació Local, essent el de Manipuladors d'Aliments i el de Monitors de Lleure els que més alumnes agrupen.

De la darrera reunió amb l'Ajuntament de Caldes en vaig sortir satisfet, ja que seguim compartint la voluntat de treballar conjuntament com vam fer ja l'any passat, que vam montar plegats un curs per obtenir el títol de monitor/a de menjador escolar. Aquell curs conjunt va tenir lloc a dependències municipals de Caldes i, el curs que organitzarem plegats aquest any tindrà lloc a territori codinenc. El més important, sumar esforços i optimitzar recursos per garantir més cursos i més oferta en el ventall temàtic que des dels respectius Serveis d'Ocupació Local dels Ajuntaments oferim als usuaris i usuàries.

Deixant de banda, doncs, les diferències ideològiques entre governs de diferents colors polítics, aquesta és una mostra més de la voluntat per amdues parts per treballar plegats, per seguir treballant plegats, per tal de oferir més i millors serveis als ciutadans.

El Partido Popular sí té propostes

2010-02-18T15:21:00.004+01:00

I ja són molts els dies que feia que no actualitzava el bloc. Entre una cosa i l'altra ho he anat deixant, tot i que sovint em passen pel cap molts temes dels quals voldria parlar-ne un xic més extensament del que em permet fer-ho el facebook o el twiter.

Des del darrer post, a principis de gener, hi ha força novetats, a nivell estatal, nacional i també municipal, que no voldria mesclar en un mateix article que de tan llarg que seria ningú es llegiria. Per això em centraré en quelcom més general, i és que últimament sembla que el món s'enfonsa al nostre voltant, el pessimisme absorbeix tot i tothom i el catastrofisme ven més que mai.

Cert és que la crisi econòmica predomina, com ha de ser, en tots els debats. És el principal problema d'occident i els trets característics de l'economia espanyola fan que la llum al final del túnel estigui lleugerament més lluny que en d'altres economies com la d'EEUU, Alemanya o França, per exemple. Però també és cert, i molt important, que el Govern espanyol s'ha fixat des del primer moment un objectiu bàsic: sortirem més tard però sortirem tots. Ningú es pot quedar pel camí i per tan, això suposa un esforç important. Mantenir i ampliar les prestacions socials mentre els ingressos de totes les administracions han caigut en picat no és fàcil, cal tirar del deute tot i que això generi incertesa als mercats internacionals. També amb polítiques d'austeritat, com el pla per reduir la despesa en 50.000 milions d'euros en tres anys, que serà impossible d'aplicar sense la col·laboració de les comunitats autònomes i els escanyats ajuntaments. El govern de l'estat gestiona un 20% dels recursos públics i, per tan, les CCAA jugaran un paper clau en aquest sentit.

També és cert que el sensacionalisme dels mitjans de comunicació, estatals i internacionals, no ajuda massa a l'estat d'ànim col·lectiu. I és que sense il·lusió, sense empenta, sense positivisme, serà encara més difícil tornar a on èrem, si és que hi hem de tornar. Tenir una oposició com el Partido Popular, que basa el seu discurs en "cuanto peor mejor", tampoc ajuda gens. I aquí és on volia anar a parar. Al Partido Popular. Una formació política que hauira de dur una ventatge de 15 punts a les enquestes. Però no. No és el cas. Si el president Zapatero ha perdut popularitat, el líder pepero encara genera més desconfiança. Ja no només per les corrupteles que tenen per tot el pais, especialment amb el cas Gürtel. També per la falta d'alternativa visible.

I dic visible perquè el PP sí té idees, el problema és que si les explica no els votarà ni el tito. La dreta espanyola, d'estar al govern, ja hagués retallat drets socials i s'hagués carregat grans mèrits que la societat, més que els polítics, ha aconseguit a base de lluites, esforços, i inclús sang en moltes ocasions. Retallar els drets dels treballadors, per exemple, que conformen el segment més important de població del país, no sembla una bona idea per generar confiança i per sortir de la crisi. Facilitar a les empreses l'acomiadament per enviar a l'atur als treballadors que els vingui en gana i sense massa explicacions ni miraments no és altra cosa que una crim contra els drets d'aquest ampli col·lectiu. Les receptes del PP són poques però n'hi ha. A més a més de retirar drets laborals, també es carregaria els drets socials assolits fins al moment. I és que per al PP no és important augmentar les prestacions econòmiques als aturats que no tenen ni un euro d'ingrés perquè la crisi els ha vetat les possibilitats d'incorporar-se o reincorporar-se al món laboral. I clar, això no ho poden dir, perquè no queda bé i perquè ells pensen, només, en tornar al poder. En guanyar les properes eleccions a base de desgastar al president Zapatero, més que al propi PSOE. I per assolir aquest objectiu, lícit, usen mètodes de dubtosa responsabilitat. Si al PP li fa fa falta anar pel món dient que Espanya és un país repugnant en el que no es pot invertir perquè la cosa anirà malament, comparant la quarta economia europea, que és l'espanyola, amb la de Grècia, que està extremadament malament i que inclús han mentit a la UE pel que fa al seu nivell de dèficit, doncs home, no sembla molt patriòtic per començar, tenint en compte que aquesta gent del Partido Popular van pel territori espanyol amb calces i calçotets de la bandera estatal i quan surten del país, el deixen verd de mala manera.

Sense anar més lluny, ahir al matí va tenir lloc al Congrés dels Diputats un debat monogràfic per parlar de la crisi. El President Zapatero va exposar les seves receptes, les que ja fa dos anys que s'apliquen i les més recents, que formen part d'un pla econòmic que s'ha d'anar actualtizant en funció dels resultats i en funció de l'evolució de les dificultats econòmiques del moment, que no depenen només de l'estat en un món extremadament globalitzat. En Zapatero va ser molt clar, tot i que els mitjans de comunicació venguéssin les dos frases tontes del moment de la picabaralla política perquè clar, venen molt més que la part seriosa però feixuga en que es debatien les receptes concretes que s'han aplicat, s'apliquen i s'aplicaran. Va parlar de les mesures que duran a terme per tal de continurar reconduint la situació i consolidar els brots verds. Reforma del mercat laboral per tal de millorar-ne la productivitat sense retallar drets dels treballadors, mesures i incentius per tornar a crear ocupació neta a finals d'any,... tot plegat detallat, explicat i ben argumentat. L'exposició del president es pot trobar íntegre a internet. Mesures que el govern podria estudiar i aplicar en solitari però que, degut a la dimensió de les mateixes, sempre és millor comptar amb el màxim consens possible. Així ho van entendre també els partits minoritaris d'esquerres i els partits minoritaris nacionalistes. El PP, no.

I quina va ser la resposta d'en Marianito? Sortir a demanar als diputats socialistes que retirin la confiança en Rodríguez Zapatero per tal de forçar un relleu a la Presidència o bé eleccions generals anticipades. És a dir, el tio té sobre la taula una proposta de pacte d'estat per abordar tot un seguit de reformes que fan falta, que són necessàries, i prefereix tornar a arraconar al PP al Congrés i tornar-se a quedar sol perquè clar, no s'emmerdarà amb un govern que passa per moments difícil a les enquestes. Doncs home, Marianito, així, poca cosa farem o, en tot cas, poca cosa faràs tu. Tot i així, amb o sense el PP, el Govern socialista de l'estat seguirà governant, que és la missió que li ha otorgat el poble a les urnes, i si pot ser amb la complicitat dels partits minoritaris, doncs millor que millor. Encara que sigui per motius electoralistes i interessats, com és el cas de Convergència i Unió, que té possibilitats de tornar-se a dir "Convergencia y Unión" si el matrimoni Aruto Más - Camacho suma majoria al Parlament català. Però aquest és un altra tema, que mereix un altre post.

El Casal de Joves Codinencs organitza una esquiada a la Molina

2010-01-11T16:40:00.000+01:00

"Matar a un niño indefenso... le da a los varones la licencia absoluta, sin límites, de abusar del cuerpo de la mujer"

2010-01-08T20:59:00.009+01:00

La burrada que he posat com a títol d'aquesta entrada del bloc és un fragment del discurs de la darrera misa de l'arquebisbe de Granada, Javier Martínez. Tot i que hi ha més "perles", aquesta sembla que és de les més gruixudes i de les que més polèmica ha generat. Fins el punt que en menys de 48 hores, més de 13.000 internautes ens hem adherit al grup del Facebook "Que la justicia actúe contra el arzobispo de Granada". Entre els adherits, hi ha un munt d'alcaldes, regidors i, des d'aquest vespre, el cantant català Gerard Quintana.

Les sortides de to de la jerarquia eclesiàstica no són cap novetat. Mai ho han estat. El millor negoci de la història ha estat possible gràcies a moltes morts, sang i menjades de tarro. Però en ple segle XXI, sembla mentida que un dirigent de qualsevol tipus d'entitat, partit o empresa pugui dir una barbaritat com aquesta i, aqui, no pasa absolutament res. Precíssament el grup sorgit al facebook pretén recollir tantes adhesions com sigui possible per tal de portar als tribunals aquest ésser per fer apologia de la violència masclista i animar a abusar sexualment d'aquelles noies i dones que abortin. A la mateixa misa, Javier Martínez va comparar la nova llei de l'abortament amb les barbaritats del genocidi nazi. Incoherència. No reconeixen el genocidi però si l'utilitzen com a fenòmen horrible per entrar al món de la política i intentar desligitimar una llei aprovada pel Congrés, escollit democràticament pels ciutadans i ciutadanes de l'Estat espanyol.

Fins i tot entitats i associacions catòliques de base, com "Redes Cristianas", s'han manifestat públicament contra l'aberració que ha dit l'arquebisbe de Granada, de la maneta de l'extrema dreta espanyola i amb el suport de l'extremista Rouco Varela, que si fos musulmà, l'haguéssin titllat ja de terrorista i talibà. D'això se'n diu racisme.

Però aquesta no és la primera perla d'en Javier Martínez. Aquest monstre que anima al personal a violar a les noies i dones que abortin sota l'empara de la nova llei impulsada pels grups d'esquerres i progressistes del Congrés, ja va ser condemnat a pagar gairebé 3.000 euros per acosar psicològicament a un capellà. De fet, és el primer prelat de l'Estat condemat per quelcom així. Mesos enrere, també es va atrevir a titllar de dictadura a aquelles democràcies sense valors. Es referia, obviament, als seus valors. Als valors imposats per la dictadura feixista que va governar Espanya a base de pals, sang i repressió amb l'empara de l'Església catòlica. O els mateixos valors que, amb el suport de la jerarquia eclesiàsitca, van governar, també a amb pals i sang, l'Alemanya nazi. Dictadura amb la que, per cert, simpatitzava l'actual màxim dirigent de l'Església Católica, com a membre de les Joventuts Hitlerianes.

Un pot estar a favor o en contra de l'abortament, de la mateixa manera que es pot ser de dretes, d'esquerres, o de res. Però el que no es pot fer en un Estat de Dret és riure's de la gent d'aquesta manera. I es mofa de la gent perquè té clar que no li pasarà res. Seguirà impune, fent apologia de les violacions i de la violència masclista. Tan masclista i tan retrògrada com ell, i com un munt de bisbes, cardenals i d'altres vividors hipòcrites que s'aprofiten de la fe i de les més profundes creences de les persones per enriquir-se, per viure del no res i sense fer ni brot.

De comptes, parlem-ne

2010-01-04T18:32:00.004+01:00

Al darrer Ple Municipal de 2009 a l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines, el dimarts 29 de desembre, vam aprovar -amb els 8 vots del PSC i el de la regidora d'ERC- els pressupostos municipals per a l'exercici 2010. Uns pressupostos que mantenen una manera de fer molt pròpia d'aquest Govern municipal i que manté la despesa en polítiques socials i promoció econòmica i laboral.

L'equip de govern preveia rebaixar un 8% de mitjana totes les partides pressupostàries per tal d'adaptar la despesa prevista a la reducció d'ingressos de l'Ajuntament com a conseqüència de la crisi econòmica. Degut a la devallada del sector de la construcció i a la reducció dels ingressos provinents de les arques estatals, els capital del que disposen els Ajuntaments és molt menor i cal prendre decisions. I això hem fet.

No rebaixarem les presetacions socials que són competència de la Corporació municipal precissament quan més codinencs i codinenques hi ha que ho passen malament. No rebaixarem el pressupost previst per a polítiques de promoció econòmica i per l'ocupació laboral precissament quan hi ha més aturats. No deixarem al calaix els nostres compromisos de la mateixa manera que tampoc ho farem amb els projectes previstos per a aquesta legislatura.

Per mantenir el ritme d'inversions i prestacions hi ha, doncs, dues vies. O es pugen els impostos per tal de finançar-ho, o bé s'incrementa temporalment l'endeutament de l'Ajuntament. El que feia l'anterior Govern de Dretes de SFC, de vendre terrenys públics per fer blocs de pisos, ara ja no serveix. El govern codinenc ha decidit, un any més, no incrementar els impostos per sobre de l'increment del cost de la vida, entenent que en temps de crisi econòmica generalitzada un augment de la presió fiscal no és el més adient. Aquesta decisió va ser, a més a més, recolzada per tots els regidors i regidores de la Corporació, inclosos els de l'oposició. I es mantenen els serveis i prestacions socials, perquè un deute moderat no és la fi del món. Sembla, però, que a alguns no els ha agradat aquesta manera de fer, i potser haguessin preferit tallar ajuts i deixar projectes necessaris per al desenvolupament del municipi al calaix.

Per això el darrer butlletí de CiU fa bandera dels "números vermells" amb una imatge del periòdic comarcal El 9 Nou tallada per on ha interessat tallar. Inclús dóna la sensació de que, qui ho ha escrit, ho ha fet amb cert plaer (i sense el corrector ortogràfic del word). Això recorda a com es freguen les mans al carrer Gènova de Madrid cada vegada que surt una mala notícia econòmica i s'actualitza a l'alça l'índex d'atur de l'Estat. Escampar l'alarma i espantar al personal sembla ser l'objectiu d'aquest butlletí, en el que s'afirmen coses de les que caldrà que es retracti d'aqui uns mesos. Diu, l'autor, que el pitjor està per venir. Desconec al que es refereix amb "el pitjor". Potser a les mesures municipals que evitaran el gran desastre econòmic que preveu algú a CiU. Potser al nou tanatori i a la inminent reobertura dels equipaments socials i culturals reformats i dignificats de Can Buixó, que a més han donat feina a 21 codinencs. O el nou passeig que anirà del nou tanatori al dignificat Parc Usart. O a la nova Escola Bressol pública, tota a un nivell (evitant els tres pisos previstos al faraònic i inviable intent de projecte que va deixar semi fet l'anterior govern) que s'està contruint en aquests moments sobre el nou pati de l'Institut públic. O potser el pitjor és la construcció, aquest 2010, de la segona fase de la plaça de la Font dels Àlbers que elimina un cul de sac i rates entre l'escola Immaculat Cor de Maria, la llar d'Infants privada i el supermercat Condis. O mantenir les iniciatives i programes destinadats a combatre la crisi des de l'acció social, l'ensenyament, i la promoció econòmica, etc...

És molt fàcil fer demagògia i generar confusió en assumptes com els pressupostos municipals d'un ajuntament, on tot és força enrebessat i és difícil d'explicar. Però és de molt mal gust generar alarmisme i assegurar que a l'Ajuntament li caldrà un Pla de Sanejament sense ni saber les solucions del Govern pel que fa a l'endeutament. Solucions que existeixen i que fa temps que es treballen sense fer soroll i sense cap necessitat de treure la bilis. Perquè mentre alguns incrementen l'agresivitat del seu discurs sense altra carta de presentació que una péssima i caciquil gestió durant anys i panys, els altres seguirem fent el que toca. I el que toca és deixar-se de resentiments i aires de grandesa i dedicar tots els esforços a ajudar a aquells qui ho passen malament. I cal seguir invertint recursos públics per reformar els equipaments i espais públics que alguns van deixar degradar sense moure un dit i construir els que al municipi li manquen, que no són pocs. Tot això en mesura del possible i amb una política d'endeutament moderada i controlada, i amb el suport de les institucions supramunicipals.

Afirmar que aquest govern viu de la bona gestió dels anteriors governs de dretes s'aproxima més a un acudit que a cap altra cosa. I es clar que els governs de CiU tenien romanents importants. També aquest govern tindria força guardiola si aturés els projectes previstos i deixés de mantenir en condicions els espais i equipament públics. Però un Ajuntament no és ni ha de ser el cortijo de ningú, i el govern i els regidors de torn s'han de mullar. Cal arriscar i ser valents. I per fer el contrari ja teníem l'anterior govern. Això si. Escassos projectes nous. Escassos equipaments reformats. Escassos serveis i prestacions per a la ciutadania. I moltes, moltes, deixalles i forats per tots els carrers, parcs i places.

El Parlament accepta a tràmit la ILP contra les curses de braus

2009-12-19T12:46:00.009+01:00

Gràcies a 67 diputats i diputades del Parlament de Catalunya la Iniciativa Legislativa Popular presentada per la Plataforma Prou conta les curses de braus seguirà el seu tràmit parlamentari. Tot i que aquesta primera votació va ser secreta, no sé ben bé per què, els grups d'ERC i ICV van anunciar el seu recolzament a la ILG. Els grups del Partido Popular i Ciutadans-Partit de la Ciutadania-Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía hi van votar en contra. CiU i PSC van donar llibertat de vot als seus parlamentaris, tot i que el PSC va presentar una esmena a la totalitat, com PP i C's.

De tot plegat, el més important és que el Parlament català ha obert les portes a la prohibició de les tortures de toros, dos dècades després de que ho fes Canàries. Perquè no tots els costums són bons o tolerables pel simple fet de ser costums. Tractar un animal com un objecte i posar-lo a disposició d'un senyor que cobrarà molta pasta per torturar a l'animal fins a la mort no pot ser cultura. Més aviat, anticultura. I el més preocupant no és que un senyor es guanyi la vida torturant toros, sinó que milers de persones gaudeixin veient com es desangra un animal fins a la mort a base de clavar-li ferros. A mi, sincerament, em preocuparia, i molt, ser capaç de gaudir observant tal brutalitat. Brutalitat més pròpia de societats carrinclones i d'èpoques passades.

Hem sentit i sentirem arguments que defensen els toros i arguments que defensen seguir destrossant toros en vida i com a espectacle públic. De fet, avui El Periódico publica una entrevista a un torturador de toros que s'atrevia a dir que aquesta ILG únicament havia sorgit de la voluntat dels catalanes i les catalanes de marginar tot allò que fes olor a Espanya. Personalment, a mi no em preocupa si les curses són més o menys espanyoles. El que em preocupa és la salvatjada que representen, que lluny queda d'enriquir cap cultura.

El debat no és sobre la llibertat de les persones a decidir si volen o no volen anar a veure curses de braus, tal i com va dir el diputat socialista que va defensar el "posicionament" del PSC, en David Pérez. Bé, això del posicionament del partit és un dir, ja que en el seu discurs va obviar a molts militants que no pensem com ell. Qui representava el grup del PSC al Parlament es va declarar taurí i va utilitzar una demagògia brutal tot recordant el dret de les persones a decidir. Té nassos també. No només no va respectar els molts afiliats i afiliades socialistes que estem totalmanet a favor d'avançar cap a una societat menys salvatge i violenta, sinó que va anar a escollir l'argument més facilment desmontable per declarar-se taurí. O és que alguna bona persona li pregunta al toro de torn si vol sortir a la plaça o bé anar a fer un cafè amb els seus amics toros?

En tot cas, el procés parlamentari per acabar amb les curses de braus a Catalunya tot just acaba de començar, després d'un any de molta feina i de recòrrer molt territori dels membres de la Plataforma Prou. La decisió final, doncs, encara està per pendre.

Aquest diumenge, 2a Fira de Nadal

2009-12-10T14:36:00.000+01:00

Campanya de la JSC pel Dia Internacional contra la SIDA

2009-12-01T19:09:00.007+01:00

"Contra la SIDA, condoneja't" és el nom que enguany rep la campanya dels i les joves socialistes de Catalunya contra la SIDA i en commemoració del Dia Internacional contra aquesta malaltia. La JSC repartirem més de 20.000 condons arreu del territori, juntament amb un prospecte on s'explica com usar correctament un preservatiu. A més a més, la Federació de la JSC del Vallès Oriental ha emès un manifest de compromís amb la lluita contra la SIDA, que es pot veure des del web de la federació comarcal de la JSC.

Sant Feliu de Codines, amb la Marató de TV3

2009-11-30T14:41:00.004+01:00

Enguany, l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines va proposar a la Comissió de Participació Ciutadana, oberta a tots els codinencs i codinenques, participar més activament a la Marató de TV3. Aquest 2009, la jornada solidària es centrarà en recollir recursos per lluitar contra les malalties minoritàries, la majoria d'aquestes poc conegudes per tots nosaltres.

Si fins ara la nostra vila es limitava a penjar la pancarteta a la C-59, enguany la implicació serà major. Des d'aquesta setmana i fins el diumenge 13 de desembre, podem trobar als establiments col·laboradors un recipient transformat en guardiola de la forma menys cutre possible (austeritat i estalvi dels recursos públics). Aquestes guardioles repartides pels comerços voluntaris serviran per anar recolectant el que cadascú vulgui i pugui aportar, encara que sigui les monedes del canvi. Cadascú a la seva manera i essent conscients que no són èpoques fàcils per la solidaritat i la cooperació.

El dia 13 de desembre, jornada en que TV3 celebra la Marató, els botiguers i les botigueres unificaran els recursos obtinguts en una mateixa urna, que romandrà a una de les 42 paradetes que fins ara hi ha apuntades per la IIª Fira de Nadal, també diumenge 13 a la plaça Josep Umbert i Ventura, davant la Casa de la Vila. A la parada es repartirà també material i informació més concreta sobre les malalties minoritàries.

Per altra banda i per tenir una base de la qual partir, l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines ha aprovat una aportació econòmica. A la darrera Junta de Govern Local, el dimarts 24 de novembre, la regidoria de Cooperació va presentar una proposta de col·laboració de 500 euros, que s'imputarà a la partida destinada anualment a fundacions sense ànim de lucre com ONG's que treballen la cooperació internacional i d'altres entitats solidàries. Des d'aquesta partida es paga també la quota que li pertoca a l'Ajuntament codinenc com a membre del Fons Català de Cooperació, i que segons el nombre d'habitants del municipi, puja a 750 euros anuals.

Així doncs, tot apunt per començar la campanya solidària amb la Marató de la televisió pública i aportar el nostre petit gra de sorra a la causa.

Aquestes festes, comprem a Sant Feliu!

2009-11-27T16:16:00.004+01:00

Aquestes festes nadalenques el Grup de Comerciants Codinencs torna a organitzar el sorteig d'una panera de Nadal, amb la col·laboració de la regidoria de Comerç de l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines i la Diputació de Barcelona, i amb la participació de la ràdio municipal Ona Codinenca.

Durant el mes de desembre es repartiran les butlletes als clients dels establiments adherits al GdCC, i el sorteig es realitzarà el diumenge 20 de desembre, a les 13:30h., i al Centre Cívic "La Fonteta".

Aquesta és una de les iniciatives que organitza el Grup de Comerciants Codinencs i que forma part de tot un seguit d'activitats dirigides a premiar els clients i les clientes fidels, i per mirar d'anar retenint, poc a poc, aquells compradors que, per motius diversos, sigui perquè treballen fora i ja aprofiten, o per comoditat, compren els productes que necessiten fora del municipi.

La dignitat de Catalunya

2009-11-26T15:46:00.004+01:00

Avui, 12 diaris catalans (El Periodico de Catalunya, La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa) han publicat un article conjuntament en defensa de l'Estatut de Catalunya i davant la sentència que emetrà algun dia el Tribunal Constitucional. Sentència que s'espera des de fa més de tres anys, des que el Partido Popular va interposar un recurs contra la nova llei de lleis catalana, aprovada pel Parlament de Catalunya, per les Cortes Generales i ratificat pel poble català en referèndum. Aqui va l'espectacular article:

La dignidad de Catalunya

Después de casi tres años de lenta deliberación y de continuos escarceos tácticos que han dañado su cohesión y han erosionado su prestigio, el Tribunal Constitucional puede estar a punto de emitir sentencia sobre el Estatut de Catalunya, promulgado el 20 de julio del 2006 por el jefe del Estado, rey Juan Carlos, con el siguiente encabezamiento: "Sabed: Que las Cortes Generales han aprobado, los ciudadanos de Catalunya han ratificado en referéndum y Yo vengo en sancionar la siguiente ley orgánica". Será la primera vez desde la restauración democrática de 1977 que el Alto Tribunal se pronuncia sobre una ley fundamental refrendada por los electores.

La expectación es alta. La expectación es alta y la inquietud no es escasa ante la evidencia de que el Tribunal Constitucional ha sido empujado por los acontecimientos a actuar como una cuarta cámara, confrontada con el Parlament de Catalunya, las Cortes Generales y la voluntad ciudadana libremente expresada en las urnas. Repetimos, se trata de una situación inédita en democracia. Hay, sin embargo, más motivos de preocupación. De los doce magistrados que componen el tribunal, sólo diez podrán emitir sentencia, ya que uno de ellos (Pablo Pérez Tremps) se halla recusado tras una espesa maniobra claramente orientada a modificar los equilibrios del debate, y otro (Roberto García-Calvo) ha fallecido.

De los diez jueces con derecho a voto, cuatro siguen en el cargo después del vencimiento de su mandato, como consecuencia del sórdido desacuerdo entre el Gobierno y la oposición sobre la renovación de un organismo definido recientemente por José Luis Rodríguez Zapatero como el "corazón de la democracia". Un corazón con las válvulas obturadas, ya que sólo la mitad de sus integrantes se hallan hoy libres de percance o de prórroga. Esta es la corte de casación que está a punto de decidir sobre el Estatut de Catalunya. Por respeto al tribunal –un respeto sin duda superior al que en diversas ocasiones este se ha mostrado a sí mismo– no haremos mayor alusión a las causas del retraso en la sentencia.

La definición de Catalunya como nación en el preámbulo del Estatut, con la consiguiente emanación de "símbolos nacionales" (¿acaso no reconoce la Constitución, en su artículo 2, una España integrada por regiones y nacionalidades?); el derecho y el deber de conocer la lengua catalana; la articulación del Poder Judicial en Catalunya, y las relaciones entre el Estado y la Generalitat son, entre otros, los puntos de fricción más evidentes del debate, a tenor de las versiones del mismo, toda vez que una parte significativa del tribunal parece estar optando por posiciones irreductibles. Hay quien vuelve a soñar con cirugías de hierro que cercenen de raíz la complejidad española. Esta podría ser, lamentablemente, la piedra de toque de la sentencia.

No nos confundamos, el dilema real es avance o retroceso; aceptación de la madurez democrática de una España plural, o el bloqueo de esta. No sólo están en juego este o aquel artículo, está en juego la propia dinámica constitucional: el espíritu de 1977, que hizo posible la pacífica transición. Hay motivos serios para la preocupación, ya que podría estar madurando una maniobra para transformar la sentencia sobre el Estatut en un verdadero cerrojazo institucional. Un enroque contrario a la virtud máxima de la Constitución, que no es otra que su carácter abierto e integrador.

El Tribunal Constitucional, por consiguiente, no va a decidir únicamente sobre el pleito interpuesto por el Partido Popular contra una ley orgánica del Estado (un PP que ahora se reaproxima a la sociedad catalana con discursos constructivos y actitudes zalameras). El Alto Tribunal va a decidir sobre la dimensión real del marco de convivencia español, es decir, sobre el más importante legado que los ciudadanos que vivieron y protagonizaron el cambio de régimen a finales de los años setenta transmitirán a las jóvenes generaciones, educadas en libertad, plenamente insertas en la compleja supranacionalidad europea y confrontadas a los retos de una globalización que relativiza las costuras más rígidas del viejo Estado nación. Están en juego los pactos profundos que han hecho posible los treinta años más virtuosos de la historia de España. Y llegados a este punto es imprescindible recordar uno de los principios vertebrales de nuestro sistema jurídico, de raíz romana: Pacta sunt servanda. Lo pactado obliga.

Hay preocupación en Catalunya y es preciso que toda España lo sepa. Hay algo más que preocupación. Hay un creciente hartazgo por tener que soportar la mirada airada de quienes siguen percibiendo la identidad catalana (instituciones, estructura económica, idioma y tradición cultural) como el defecto de fabricación que impide a España alcanzar una soñada e imposible uniformidad. Los catalanes pagan sus impuestos (sin privilegio foral); contribuyen con su esfuerzo a la transferencia de rentas a la España más pobre; afrontan la internacionalización económica sin los cuantiosos beneficios de la capitalidad del Estado; hablan una lengua con mayor fuelle demográfico que el de varios idiomas oficiales en la Unión Europea, una lengua que en vez de ser amada, resulta sometida tantas veces a obsesivo escrutinio por parte del españolismo oficial, y acatan las leyes, por supuesto, sin renunciar a su pacífica y probada capacidad de aguante cívico. Estos días, los catalanes piensan, ante todo, en su dignidad; conviene que se sepa.

Estamos en vísperas de una resolución muy importante. Esperamos que el Tribunal Constitucional decida atendiendo a las circunstancias específicas del asunto que tiene entre manos –que no es otro que la demanda de mejora del autogobierno de un viejo pueblo europeo–, recordando que no existe la justicia absoluta sino sólo la justicia del caso concreto, razón por la que la virtud jurídica por excelencia es la prudencia. Volvemos a recordarlo: el Estatut es fruto de un doble pacto político sometido a referéndum.

Que nadie se confunda, ni malinterprete las inevitables contradicciones de la Catalunya actual. Que nadie yerre el diagnóstico, por muchos que sean los problemas, las desafecciones y los sinsabores. No estamos ante una sociedad débil, postrada y dispuesta a asistir impasible al menoscabo de su dignidad. No deseamos presuponer un desenlace negativo y confiamos en la probidad de los jueces, pero nadie que conozca Catalunya pondrá en duda que el reconocimiento de la identidad, la mejora del autogobierno, la obtención de una financiación justa y un salto cualitativo en la gestión de las infraestructuras son y seguirán siendo reclamaciones tenazmente planteadas con un amplísimo apoyo político y social. Si es necesario, la solidaridad catalana volverá a articular la legítima respuesta de una sociedad responsable

Manifest de la JSC contra la violència masclista

2009-11-25T18:42:00.004+01:00

Fa més d’un any que gaudim de l'aprovació, per unanimitat pel Parlament, de la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Aquest fet, amb molts altres petits gestos per acabar amb aquest problema social, fa que cada dia estiguem més conscienciats del que comporta la violència masclista, i de conèixer el veritable significat del concepte masclisme. Encara tenim molt camí a recórrer per esborrar de la societat un ideal que està normalitzat dintre d’aquesta i s’ha convertit en part de la nostra cultura. Aquesta diada serveix per a reivindicar, com a dones de ple dret i lliures, que volem un canvi, que no volem morir pel simple motiu de ser dones, i sobretot es un dia per recordar. Recordar les víctimes de la violència envers les dones. Dones, que per amor, por o simplement vergonya, aguanten el masclisme en diversos àmbits ( domèstic, laboral, de la parella, social o comunitari) i que finalment es converteixen en víctimes d’aquest. Des d’aqui volem donar el condol a les famílies que han perdut una dona a mans d’un home, femicidis cada vegada més freqüents, els quals demostren una gran vulneració contra els drets humans.

Per això reivindiquem:

* La creació de tasques de sensibilització per transformar amb accions pedagògiques l’ideari juvenil de la societat cap l’eradicació.

* L'educació de la societat en la tolerància zero cap la violència masclista, per deixar-la de normalitzar i trencar els estereotips sexistes.

* Facilitar instruments per l’identificació i visibilitat dels possibles casos de violència envers les dones, per evitar el desenvolupament del problema social.

* Condemna dels actes masclistes tant a la vida quotidiana, com als mitjans de comunicació per fer públic la disconformitat de la societat davant aquest actes.

* L’encoratjament de les dones que són víctimes o possibles víctimes per donar el recolzament que necessiten per lluitar desde la seva posició.

Escapada a Euskadi

2009-11-24T15:05:00.005+01:00

Este pasado fin de semana, una delegación catalana de la Federación de la JSC-Vallès Oriental y de la agrupación local de la JSC-Granollers fuimos a Euskadi para encontrarnos con los compañeros de las Juventudes Socialistas de la Zona Minera - Meatzaldeko Ezkerraren Gazteak. Ésta agrupación de JSE, que une a los jóvenes socialistas vascos de los 4 municipios de la comarca de la Zona Minera bizkaina, y la agrupación vallesana de Granollers, firmarán un hermanamiento fruto de la complicidad entre territorios y que consistirá en un compromiso cuyo contenido se formalizará en un protocolo en el que ambas agrupaciones están trabajando ya.

Durante el fin de semana aprovechamos también para apoyar a los nuevos hermanos vascos en los actos que tenían programados. El sábado por la mañana asistimos al homenaje anual organizado por JSE a Tomás Meabe, fundador de las Juventudes Socialistas de España y de las Juventudes Socialistas de Euskadi. Primero, una ofrenda floral en el cementerio donde se encuentran sus restos y después, en un emocionante acto en la Casa del Pueblo del Valle de Trápaga. Allí, los y las militantes del PSE-Trapagarán nos acogieron con unos pinchos de tortilla de lujo mientras nos contaban la historia de su agrupación local, reflejada en infinidad de fotografías que colgaban de las paredes.

No faltó, tampoco, una visita por la noche bilbaína como guinda a un fin de semana increíble que nos ha dejado con muy buen sabor de boca, y que sirve como punto de partida para fortalecer relaciones y actuaciones conjuntas entre ambas agrupaciones y territorios de cara al futuro.

La nova Llar d'Infants es dirà Mestre Jané

2009-11-18T15:53:00.006+01:00

Ahir al vespre va tenir lloc a l'Ajuntament el Ple Municipal extraordinari, en el que es van aprovar els comptes generals de 2008 i una modificació de crèdits per als de 2009, per tal de redistribuir algunes partides en les que amb austeritat s'ha pogut estalviar calés. Diners que passen a destinar-se a la prestació dels serveis socials, les polítiques de ciutadania i diversitat, manteniment del CEIP Jaume Balmes i de les instal·lacions esportives, principalment.

Com també explica la 3a Tinent d'Alcalde, Laia Jordana, al seu bloc, al Ple es va aprovar el nom que rebrà la nova Llar d'Infants pública que s'està construint a la zona escolar. Es dirà Mestre Jané, en homenatge al mestre Antoni Jané i Jané, que va arribar a Sant Feliu de Codines el novembre de 1925 per fer de professor, fins que va partir a l'exili el gener del 1939. Va morir al camp de concentració nazi de Mathäussen. A la façana principal del nou edifici, es col·locarà una placa amb un dels poesies que va crear el mestre Jané.

El Ple, a proposta del Govern Progressista, va assignar dos noms més. Els pedagogs Alexandre Galí i Francesc Ferrer i Guàrdia seran recordats a dos carrers de la zona escolar del municipi. Concretament, el carrer que enllaça l'avinguda Escoles i el carrer Sant Quirze es dirà Francersc Ferrer i Guàridia, i el nou carrer que s'obrirà es dirà Alexandre Galí.

Una moció per l'adhesió a la moratòria universal contra l'ús de la pena de mort, aprovada per l'ONU, tancava la sessió plenària. 11 de 12 regidors vam votar contra l'ús de la pena de mort, mentre que una regidora de CiU es va abstenir.

Setmana Jove d'Orientació Laboral

2009-11-18T13:12:00.005+01:00

El mes vinent tindrà lloc la Setmana Jove d'Orientació Laboral organitzada per l'Ajuntament, que constarà de dos tallers que es realitzaran durant la setmana del 14 de desembre. L'objectiu dels tallers, que s'organitzaran en el marc de la Xarxa TET (Transició Escola-Treball), és oferir tota la informació possible als joves usuaris per tal de poder prendre decisions amb èxit.

Per inscriure's als tallers cal posar-se en contacte amb el Servei d'Ocupació Local, per correu a promoec.stcodinesc@diba.cat o al telf. 93 866 22 84

Ampliació del mercat municipal

2009-11-06T18:05:00.004+01:00

A partir d'aquest dissabte 7 de novembre, el tram de carrer que va de l'Espigol al Forn del Racó, a la plaça Josep Umbert i Ventura, romandrà tancat mentre es faci el mercat setmanal dels dissabtes al matí.

D'aquesta manera, es podrà ampliar el mercat municipal amb 4 noves zones per noves parades, i donar-li una mica més de vidilla per reanimar-lo.

Ja que l'espai disponible és el que és, per les carecterístiques de la plaça, com a mínim ha d'estar ben distribuit perquè els vianants siguin els protagonistes sense vetar el pas de vehicles als nous aparcaments del costat del Casal Municipal de la Gent Gran. Aquest és, doncs, un petit pas cap a un mercat més viu i dinàmic.

Reciclatge i Comoditat

2009-11-06T14:53:00.004+01:00

Aquesta setmana, l'Ajuntament ha col·locat al parc de la Font dels Àlbers, al costat de l'escola Immaculat Cor de Maria, un nou dipòsit per recollir l'oli domèstic sense haver d'anar a la deixalleria.

Amb l'oli que es vagi recollint es farà biodièsel i reciclant els olis domèstics, evitarem el perill que pot suposar per al medi ambient, més concretament, en el cicle de depuració de les aigües residuals.

Per facilitar la recuperació dels olis usats, l'Ajuntament ha creat un nou servei gratuït de recollida quinzeanal per a les empreses que més en generen i per als menjadors dels centres escolars del poble.

Aquesta iniciativa impulsada pel Govern Progressista és una més de les que hi ha programades per millorar en el camp de la Reutilització, Reducció i Reciclatge dels residus que generem.

Comença el curs de Manipulació d'Aliments

2009-11-04T13:28:00.005+01:00

Aquest dilluns dia 2 ha començat la segona edició del curs de Manipulació d'Aliments, que durarà fins l'11 de novembre. Tot i que des del Servei d'Ocupació Local de l'Ajuntament ja vam organitzar un curs d'aquesta temàtica a principis d'any, la demanda dels i les usuàries de la Club de la Feina ens va dur a montar-ne un de nou.

20 codinencs i codinenques s'han apuntat a aquesta segona edició del curs, essent aquest el que més interessats acull de tots els cursos i tallers que venim realitzant durant el 2009, i que han format en diversos àmbits a una vuitantena vilatans.

Amb el curs de manipuladors/es, són 6 els oferts enguany als usuaris i usuàries del SOL-SFC entre els de monitors de lleure, monitors de menjador escolar, els tallers per a la recerca activa d'ocupació, etc... amb l'objectiu de satisfer les necessistats de reciclatge i formació que sol·liciten els vilatans que fan servir aquest servei, i augmentar així les possibilitats d'inserció al mercat de treball.

Aclariment de la regidoria de Comerç

2009-11-02T14:39:00.005+01:00

Des del 23 d'octubre, el grup de CiU de Sant Feliu de Codines, a l'oposició, està enviant una carta a alguns comerciants del municipi en la qual es diu que aquesta formació política demanarà a la Conselleria de Treball de la Generalitat, en seu parlamentària, sobre les inspeccions laborals realitzades en algunes empreses locals durant els darrers mesos d'estiu. CiU diu en aquesta carta que volen "saber si es tractava d'una inspecció rutinària, o ha estat a demanda de l'Ajuntament".

La resposta a la inquietut convergent és ràpida i senzilla. El Govern Progressista de Sant Feliu de Codines no ha demanat ni demanarà al Departament de Treball que inspeccioni ni els comerços ni la resta d'empreses de la nostra vila en temps de greu crisi econòmica a arreu. Primer, perquè no considerem que faci falta, entenent que a Sant Feliu de Codines tenim un col·lectiu d'emprenedors responsables i pencaires que dia a dia s'ho treballen de valent per tirar endavant les seves petites i mitjanes empreses, generant moviment econòmic i oferint llocs de treball als codinencs i codinenques. En segon lloc, cal dir que un ajuntament no té competències en l'àmbit del treball i per això no pot fer inspeccions laborals.

Per si algú tenia algun dubte, així es farà saber als comerciants del municipi, que saben que tenen al Govern Progressista al seu costat i que, plegats, seguirem caminant cap a un Sant Feliu de Codines amb un bon teixit comercial, cohesionat i evitant en mesura del possible la fuga de compradors a altres municipis o nuclis comercials que tenim relativament aprop.

Tenint present que el grup codinenc de Convergència i Unió, del que sovint evito parlar al blog i arreu, ni tan sols va preguntar al Govern Progressista sobre aquest tema al darrer Ple Municipal del 17 d'octubre, que és on es fa la política del poble, i no amb cartes de dubtosa intencionalitat, es pot deduir que l'objectiu de la mateixa no és conèixer l'autor de les inspeccions, ja que saben perfectament que l'Ajuntament no les ha demanat ni ho farà mai. Podria ser, doncs, que la carta de CiU sigui simplement el que els toca fer, oposició política per guanyar vots. Totalment legítim, però fora de lloc en aquest cas.

'ELS NOSTRES CIENTÍFICS': Iª jornada de recerca i investigació a Sant Feliu de Codines

2009-10-28T16:47:00.004+01:00

El proper divendres 30 d'octubre tindrà lloc al Casal Cultural Codinenc la primera jornada de recerca i investigació, "Els nostres científics", organitzada per l'Ajuntament de Sant Feliu amb la col·laboració de la Diputació i la Generalitat, sota la marca del Pla Educatiu d'Entorn.

A les 17h. es farà una recepció a la Casa de la Vila als 6 científics vinculats amb el municipi que participaran a la taula rodona, moderada per Josep Oller, i que començarà a les 18h. al casal. Els ponents parlaran de la seva trajectòria i dels projectes que en aquests moments estan duent a terme dins el seu camp de treball i en cada un dels sis casos.

Inaugurarà l'acte l'alcalde Pere Pladevall i es clausurarà a les 21h. amb Josep Vallcorba Cot, subdirector General de Llengües i Entorn del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

Trobada amb el GdCC i entitats culturals

2009-10-23T16:41:00.007+02:00

Ahir al vespre vam celebrar una trobada entre l'Ajuntament, el Grup de Comerciants Codinencs i algunes entitats culturals del municipi. El tema a tractar era una proposta dels botiguers, per celebrar el 8 de desembre la independència de Sant Feliu de Codines de la resta de parròquies que formaven la Baronia de Montbui. La veritat és que la idea va agradar molt a les entitats, però en general tothom va coincidir en que montar una jornada amb cara i ulls, amb la participació de les associacions interessades i amb la història del municipi com a eix de les activitats, en només un mes i mig, era massa just.

Per això, entre tots es va decidir ajornar a l'any vinent la iniciativa, tot celebrant els 210 anys de la independència de la nostra vila respecte les parròquies que formaven la Baronia de Montbui. D'aquesta manera, podrem organitzar una jornada amb més temps, planificant la programació i, una cosa important, tenint en compte la iniciativa per demanar subvencions i incloure-ho al pressupost en mesura dels recursos disponibles.

Crec que recordar i commemorar la nostra història com a municipi, saber d'on venim i que els joves del municipi ho coneguin, així com gent d'altrs localitats, és una bona idea. Aviam qui s'hi suma, doncs, i a preparar-ho per al 2010.

Aprofitant el moment, a la reunió d'ahir a la nit vam parlar també de la col·laboració de Sant Feliu de Codines amb la Marató de TV3. En darreres edicions de la jornada solidària que anualment prepara la Televisió de Catalunya, Sant Feliu s'ha limitat a penjar la pancarteta a l'entrada del poble. La idea és, doncs, montar una urna perquè tothom qui vulgui pugui fer la seva donació a la plaça o a l'entrada de l'Ajuntament, ja veurem. A més, la Marató de TV3 ens coincidirà a Sant Feliu amb la IIª edició de la Fira de Nadal, el 13 de desembre. Per tant, tindrem a la plaça de l'Ajuntament activitats diverses, tallers, i un munt de paradetes. La il·luminació nadalenca, que aquest any tindrà tocs blavosos per primera vegada, ja estarà en funcionament i esperem, doncs, poder aprofitar l'ambient de bon rotllo que generen les vacances d'hivern per trobar la vessant més solidària dels codinencs i les codinenques.

En aquests moments hi està treballant en el tema un grup obert de vilatans que va sorgir dels interessats en aportar idees i donar un cop de mà de la Comissió de Participació Ciutadana, oberta a tothom. L'objectiu és fer poble i aconseguir recursos per contribuir amb la Marató 2009, que enguany té com a protagonista la lluita contra les malalties minoritàries. La farem grossa, això segur.

Autonòmiques a la vista

2009-10-20T15:52:00.003+02:00

Els darrers dies hem pogut veure la designació de dos candidats a la Presidència de la Generalitat per a les Eleccions al Parlament de Catalunya de l'any vinent. Per una banda, l'Alícia Sánchez Camacho, la senyora que en Mariano Rajoy va colocar com a líder del 'Partido Popular' a Catalunya i que es va fer amb el càrrec per un estret marge de vots, davant l'altra candidata, la Montserrat Nebrera, que va aconseguir un 43% de recolzament i que fa poc ha anunciat que abandona el partit i l'escó al Parlament.

Com va dir l'expresident espanyol, José Maria Aznar, per als 'populares', Catalunya només és territori de gent "malalta" i que no "entén" els dirigents del PP. Per això, aquest país només els interessa per aconseguir la presidència del Govern estatal intentant mantenir un 20% dels vots a casa nostra. Per si això fos poc, durant el Debat de Política General ens sorprenia un sms del portaveu del grup del PPC al Parlament (14 de 135 diputats) on deia que aquest partit "és una merda". A més a més, ahir anunciava la diputada popular Montserrat Nebrera que per discrepàncies amb l'estratègia i els dirigents del PP, abandonava el partit i l'escó, i insinuava que podria presentar-se com a candidata presidencial a la Generalitat, sota un nou partit de caire liberal conservador. En principi, aquesta nova formació de la Nebrera intentaria atraure vots de PP i CiU i, possiblement, algun votant de Ciutadans dels que s'han donat conte que fa tres anys van llençar el vot.

L'altre presidenciable oficial és el president d'ERC, Joan Puigcercós, desginat aquest cap de setmana a la Vall de Núria i abans de fer el cim del Puigmal amb 100 companys de partit, periodistes i familiars i amics.

Per ambdós candidats, serà la primera vegada que encapçalin la llista dels seus respectius partits. El candidat no proclamat d'ICV-EUiA també serà nou, ja que el president dels ecologistes, el conseller Joan Saura, va anunciar abans d'estiu que no repetiria com a número 1 al Parlament.

Hem estat coherents

2009-10-18T13:39:00.007+02:00

Al ple d'ahir, dissabte 17 d'octubre, hi van passar temes molt importants, com la modificació de les NNSS per canviar la qualificació del solar de l'antic Ajuntament, que passa d'administratiu a sanitari, per tal de poder construir el nou CAP. Vam aprovar també els convenis i cessió de terrenys amb la Diputació de Barcelona per tal de començar a construir, l'any vinent, el nou passeig fins al Parc Usart. I després de molt de temps negociant, fent un projecte nou adaptat a les necessitats del municipi, també vam aprovar al Ple d'ahir l'adjudicació de les obres per a la construcció de la nova Llar d'Infants.

No obstant, aquests tres punts no seran els protagonistes a la premsa de demà dilluns, ni ho han estat ja a la premsa digital. Un parell d'hores després d'acabar el Ple, ja sortia en portada a l'AVUI.cat que "el PSC de Sant Feliu de Codines impulsa una moció a favor de les consultes populars". L'agència EFE s'interessava per l'afer i un munt de mitjans de força tirada, com el Punt de Girona, Vilaweb, Naciódigital i El 9Nou incorporaven la notícia als seus espais web.

I és que sembla ser que ha cridat l'atenció d'alguns grups mediàtics i polititzats que un Govern format per regidors i regidores d'esquerres i progressistes apostem per la participació ciutadana. No hem fet altra cosa, amb aquesta moció, que ser coherents amb la política que venim aplicant des de que, el maig de 2007, la candidatura del PSC es fes amb el 56% dels vots i, per primera vegada al municipi, obtinguèssim els socialistes la majoria absoluta. Aquelles eleccions van suposar un canvi radical de govern, de maneres de fer, d'atendre les peticions i sol·licituds que qualsevol ciutadà, tingui més o menys recursos, sigui d'aquí o d'allà, i tingui més o menys terrenys o cap, vulgui dirigir a l'Ajuntament. Vam apostar fort per la participació ciutadana. Creant una comissió oberta a tots els codinencs i codinenques que cada dia funciona millor i on molts vilatans demostren la pluralitat de pensament de la nostra vila. I aquest no és un fet dolent ni problemàtic sinó al contrari, que ens enriqueix i que qualsevol tema, més o menys polèmic, pot ser tractat per la Comissió de PC. Hem cregut i creiem en la democràcia participativa, i una mostra n'és la consulta popular sobre competències municipals (i per tant legal) que es va celebrar el dimecres passat a l'Ajuntament. Els veïns del Serrat de Vic van poder escollir el nom i el disseny d'una nova plaça que es farà al seu barri. La seva decisió va ser vincultant. Res més a dir.

Donar ara l'esquena a una moció en favor de la participació ciutadana no hagués estat coherent, de la mateixa manera que tampoc ha estat cap sorpresa que CiU no l'hagi recolzat. En l'àmbit de la PC, el darrer Govern de Dretes va demostrar que no creia en la gent i que ben poc li interessaven les opinions de la gent del poble. No només perquè no contestaven les instàncies que no els interessava, o perquè l'exalcalde hagués fet fora a més d'un vilatà de l'Ajuntament, sinó perquè durant el seu mandat el màxim que van fer per escoltar a la gent va ser un paperet amb una enquesta que a través de l'alumnat, enviaven a les famílies perquè ho omplíssin i ho retornessin al centre. De còmode sí que ho és aquest sistema, però per si sol, de poc serveix.

Ahir, els socialistes també vam portar al ple una moció per recolzar l'Estatut que, abans o després, pot ser retallat per la sentència del Tribunal Constitucional. Un TC polititzat, amb magistrats recusats, amb un altre que va morir, i amb el mandat caducat. Tots els partits, excepte ERC, van recolzar l'Estatut i la moció socialista. I és que l'Estatut vigent és la millor eina per caminar plegats cap a un estat més descentralitzat i federalista. Perquè som federalistes i perquè crear més fronteres no és, en un món tant globalitzat, el nostre projecte.

Els veïns han decidit

2009-10-16T11:38:00.002+02:00

Ahir dijous, al vespre, els veïns i veïnes del que serà la futura plaça del Serrat de Vic van poder votar entre 4 projectes diferents; una opció amb aparcaments als dos laterals, una amb aparcament al lateral esquerra, l'altra amb aparcament al lateral inferior, i una quarta sense aparcament.

El Govern Progressista es va comprometre amb els veïns, després de vàries reunions prèvies per debatre-ho, a respectar sense tocar ni una coma la decisió que prenguéssin mitjançant la participació ciutadana, és a dir, amb una consulta popular als afectats resultat de la qual és vinculant per a l'Ajuntament.

En dues rondes, els veïns i veïnes del Serrat de Vic van recolzar per majoria la opció número 4, és a dir, el projecte que contempla parc i rambla, sense aparcaments. Aquesta opció guanyadora la van recolzar 21 veïns, mentre que la opció que va quedar en segona posició amb 9 vots era la que contemplava, a més del parc central i amb una rambla més reduida, aparcament als dos laterals.

El nom de la futura plaça també el van escollir els veïns i, atenent a la història d'aquella zona del municipi, es va decidir que Serrat de Vic era la millor opció. Així ho van voler els veïns, i així serà.

Nou bloc de la Laia Jordana

2009-10-15T19:02:00.004+02:00

La regidora Medi Ambient, Participació Ciutadana, Turisme, Fires, Relació amb els Mitjans de Comunicació Públics i Noves Tecnologies i secretària de Formació de la JSC de Sant Feliu de Codines, Laia Jordana, s'incorpora a la blogsfera amb un nou bloc que avui mateix ha posat en marxa.

Al nou espai web, la companya Jordana explicarà el seu dia a dia com a regidora del Govern Progressista de Sant Feliu de Codines i parlarà sobre política en general i, al cap i al fi i com tots acabem fent, dels afers que ens motiven i ens preocupen.

Així doncs, benvinguda siguis a la blogsfera, Laia!

Més transparència

2009-10-15T14:24:00.005+02:00

Avui, el 'Boletín Oficial del Estado' ha publicat l'estat patrimonial de tots els membres del Govern estatal, així com dels secretaris d'Estat que depenen de cada Ministeri. Aquest és un exercici més de transparència per part del Govern socialista de Rodríguez Zapatero, que contrasta i molt amb l'actitut del Partido Popular davant l'entramat corrupte Gürtel i d'altres sospites de corrupció urbanística, com el Cas Palma Arena, en el que està imputat des d'ahir l'expresident popular de Ses Illes Balears, Jaume Matas.

Segons el BOE, hi ha 3 ministres del Govern estatal que tenen més deutes que patrimoni net, que són els de Foment, Defensa i Sanitat; José Blanco, Carme Chacón i Trinidad Jiménez. Tres ministres més, els de Ciència i Innovació, Interior i Indústria; Cristina Garmendia, Alfredo Pérez Rubalcaba i Miguel Sebastián, tenen un patrimoni de 4,9, 1,7 i 1,2 milions d'euros, respectivament. El President Zapatero, declara un patrimoni de 209.206,13 euros i més de 80.000 euros en deutes, crèdits i préstecs. Comparat amb els 4.300 milions d'euros del cap de govern italìa, Silvio Berlusconi, inclús podria semblar poca cosa...

Aquesta és una altra prova del compromís del Govern socialista amb la transparència, no només en la gestió dels diners públics fruit del treball dels contribuents, sinó també de transparència en l'àmbit personal. És la primera vegada que Espanya publica l'estat econòmic dels membres del Govern, sabent els orígens del seu patrimoni i fins i tot els deutes que tenen. Caldrà veure, doncs, quan arribi un govern del PP a l'estat si mantenen o no aquesta llei socialista, i si declaren o no les seves fortunes personals que, al costat del capital publicat pel Govern Zapatero, de ben segur seran aquestes últimes una ridiculesa.

Aquest dissabte, Ple Municipal a l'Ajuntament

2009-10-14T15:44:00.003+02:00

El proper dissabte 17 d'octubre es celebrarà sessió plenària a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines. En aquesta sessió, passarà pel Ple:

- Ordenances fiscals per a l'exercici 2010 (excepte l'aigua en el cas dels que més consumeixen i menys de mig punt la taxa d'escombreries, cap impost pujarà enguany)

- Modificació de les Normes Subsidiàries per canviar d'equipament administratiu a equipament sanitari el terreny on hi ha l'antic ajuntament, per inmediatament després cedir-lo a la Generalitat per construir el nou Centre d'Atenció Primària.

- Dictamen d'aprovació provisional del Pla Parcial "Bassa del Curema".

- Dictamen d'aprovació dels convenis de cessió dels terrenys per a la construcció del nou camí que anirà des del nou Tanatori fins al Parc Usart.

- Dictamen d'adjudiació de les obres de construcció de la nova Llar d'Infants pública, que després d'haver aplanat el terreny i d'haver construït els murs pertinents, s'iniciarà les obres del nou edifici sobre el 15 de novembre, per estar enllestida abans de l'inici del nou curs, si o si.

- Moció presentada pel Grup Municipal Socialista i pel Grup Municipal d'ERC, per donar suport a la democràcia participativa i a les consultes populars.

- Moció presentada pel Grup Municipal Socialista per donar suport a l'Estatut de Catalunya vigent, davant la possibilitat de que un Tribunal Constitucional polititzat i caduc en retalli punts claus en una sentència que s'espera des de fa més de 3 anys.

- Moció presentada pels grups municipals del PSC, ERC, CiU i ISF, a instàncies dels socialistes, per adherir-nos a la declaració mundial de commemoració del centenari de Ferrer i Guàrdia.

- Moció presentada pels grups municipals del PSC, ERC, CiU i ISF, per donar suport a la concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya al garriguenc Jordi Mas i Castells, després de més de 50 anys dedicant la seva vida a la cooperació internacional com a missioner, especialment al Camerun.

- Moció presentada pels grups municipals de CiU i ISF pel dret a decidir.

Com es pot deduir per l'Ordre del Dia de la sessió de dissabte, és un ple bastant farcit de mocions que poc tenen a veure, directament, amb Sant Feliu de Codines i la gestió municipal. Aquest dissabte s'aprovaran projectes importants per a la nostra vila i es tramitaran parts de processos per a construir nous equipaments que fa anys que el poble demana i que va essent hora que s'executin. No obstant, a algú li interessa més fer soroll que fer feina per al poble.

Parlo, concretament, de la impossibilitat que finalment hi ha hagut per consensuar tots els partits del Ple una moció favorable a les consultes populars i la participació de la ciutadania en afers importants. Des del Grup Municipal Socialista ens hem mostrat, en tot moment, favorables a presentar una moció conjunta i no anar cadascú a la seva bola, com ja ha passat en d'altres ocasions. No ha estat possible, i no pels continguts, sinó per la voluntat partidista i sectària d'alguna persona. És una llàstima però el temps no està per perdre'l, així que sí hi haurà moció proposada pel Govern Progressista i a favor de la participació ciutadana i, cada grup municipal, podrà votar a favor, en contra o abstenir-se, deixant clara la seva postura envers el tema i, per què no, explicant els motius pels quals CDC i ISF (que actuen com un sol grup municipal i encara més units actuaran en el futur tot i les discrepàncies d'alguns), han declinat consensuar la moció.

En tot cas, i tot que he volgut fer èmfasi explicant la meva postura envers aquest darrer punt, en aquest Ple s'aprovaran dictamens i propostes molt importants per al municipi. És el cas, doncs, del dictamen per modificar la tipologia d'equipament del solar on hi ha l'antic ajuntament per poder construir el nou CAP, que pagarà íntegrament el Govern d'Entesa de la Generalitat. Amb aquest projecte, lligarem una de les actuacions de la Llei de Barris que ens permetrà construir un passeig des de la plaça de l'ajuntament fins el nou centre de salut, deixant la façana del carrer Vic com a secundària i, la porta principal, quedant de cara a la plaça i al nou aparcament que es construirà, ja aprovat per la Comissió d'Urbanisme.

No menys reclamant és el camí cap al Parc Usart. Segons m'expliquen els veterans de la política local, com el Jaume Vilardell, aquesta és una idea que es va plantejar per primera vegada el Toni Verdaguer, primer alcalde socialista de Sant Feliu (1990-91). Aquest camí es construirà l'any que ve i el pagarà la Diputació de Barcelona. Anirà, concretament, des del nou tanatori que estem construint a l'antic Escorxador (que estarà acabat a finals de desembre) fins al mateix parc Usart. S'està estudiant la possibilitat de posar, a més del mobiliari públic obvi com bancs, papereres... instruments fixos per fer exercici i estiraments, així com d'altres possibilitats que es van parlar a la darrera sessió de la Comissió de Participació Ciutadana oberta tots els vilatans i vilatanes.

L'adjudicació, per fi, de les obres per a la construcció de la nova Llar d'Infants pública, després del concurs públic corresponen en el que s'hi han presentat 33 empreses, permetrà materialitzar els resultats de molts mesos d'esforç i negociacions. Després del rotund canvi de govern de 2007, va caldre analitzar el projecte que hi havia aleshores, fet per l'anterior Govern de Dretes, per comprovar-ne la sostenibilitat d'execució. Construir un edifici de 3 plantes per a nens i nenes de 0 a 3 anys no era el més raonable. Al no haver-se fet l'obligatori estudi geotècnic, tampoc quedava quantificat el cost de perforació de la gran quantitat de pedra i rocalla que hi havia en el primer terreny que la dreta codinenca va destinar per al projecte. Vam haver de buscar una nova parcel·la que reunís les característiques oportunes. Vam haver de fer el projecte de nou, cosa que ens van agrair i molt autoritats educatives del país que tampoc veien bé l'aberració prevista inicialment. I vam haver d'ajustar-ho tot a un pressupost real i que ho quantifiqués de manera realista. El que teníem clar en tot moment, i la primera la regidora d'Ensenyament Marta Verdaguer, era que l'objectiu no havia de ser construir una obra faraònica sinó un nou equipament que fa molta falta i que permetrà oferir, a més a més, preus públics en un àmbit tan car com ho és aquest. Si tens un parell de fills o si no pots portar els nanos a menjar a casa, les mensualitats d'una guarderia privada o concertada pugen molt i això és un problema per a moltes famílies no necessàriament de classe baixa, ni molt menys. Tindrem doncs, en mig any, la nova Llar d'Infants en marxa. I s'haurà millorat el projecte. I s'haurà abaratit el cost en més de 600.000 euros, que no és precíssament calderilla, a l'hora que s'haurà incrementant la qualitat del nou equipament.

Laia Jordana assumeix les competències de Fires

2009-10-08T15:16:00.005+02:00

Segons decret d'alcaldia, des d'ahir la regidora socialista i secretària de Formació de la JSC de Sant Feliu de Codines, Laia Jordana, suma la regidoria de Fires a les competències que ja tenia: Medi Ambient, Participació Ciutadana, Relació amb els Mitjans de Comunicació Públics (ràdio municipal), Noves Tecnologies i Turisme.

El repte més imminent de la companya Jordana serà l'organització de la IIª Fira de Nadal per al proper 13 de desembre, en la que hi haurà una important presència i col·laboració del Grup de Comerciants. Promocionar més enllà de les fronteres codinenques aquesta i la resta de fires que anem celebrant durant tot l'any serà una altra de les funcions d'aquesta àrea, per tal d'atraure gent de fora que, francament, visiti i consumeixi a Sant Feliu. Potser no queda massa bé dir-ho així, però el que queda bé acostuma a ser aborrit i poc realista.

Serà un plaer treballar amb la Laia i donar-li un cop de mà en tot allò que consideri oportú perquè la Fira del Rellotge, la Fira de Nadal(Sta. Llúcia), la Fira de la Carbassa i la Fira bianual d'Entitats, entre d'altres que puguin sorgir com a proposta de les entitats, la comissió de participació ciutadana, o del mateix Ajuntament, esdevinguin edició rere edició més conegudes, visitades i, per què no, divertides. Crec que aquest tipus d'esdeveniments serveixen per donar-nos a conèixer per la comarca i per la resta del país, però també per fer poble, passar unes quantes hores plegats i anar-nos veient tots les cares plegats i en societat.

Nou president al Grup de Comerciants Codinencs

2009-10-08T14:15:00.003+02:00

Ahir es va reunir l'Assemblea del Grup de Comerciants Codinencs per analitzar les darreres actuacions realitzades conjuntament amb l'Ajuntament de Sant Feliu, la festa Flower Power d'agost i les Botigues al Carrer amb la 1a Fira de Tast del primer diumenge de setembre, i parlar de les futures activitats que tenen en ment. A l'Assemblea, van escollir nou president, en Lluis Planas (L'Espígol), amb qui ja he tingut ocasió de parlar per felicitar-lo i posar-me a la seva disposició per, plegats, seguir treballant en campanyes, activitats, fires i d'altres esdeveniments de l'àmbit comercial codinenc.

Crec que també és de justícia reconèixer la tasca que fins ara ha vingut realitzant la persona que ha presidit aquesta entitat comercial, l'Imma Sala (Can Basté), amb qui crec que ens hem anat entenent molt bé i en tot moment hem pogut consensuar postures i pencar plegats en tot allò que Ajuntament i botiguers hem tingut en ment. Cap idea ni projecte ha quedat aturat.

Des de que vaig assumir la titularitat de la regidoria de Comerç, el darrer 12 de gener, i fins avui, han passat 9 mesos. Temps en el crec que tots hem après molt. Hem estat capaços de mantenir el finançament de l'any passat sabent que les subvencions de la Diputació s'han vist retallades en gairebé tots els àmbits degut a la crisi econòmica. S'ha creat la nova pàgina web que en el darrer article d'aquest blog explicava i que seguim millorant i actualitzant dia a dia. Hem mantingut i ampliat el suport al Grup de Comerciants en matèria de difusió de les seves activitats i hem col·laborat en esdeveniments de nova creació com la festa Flower Power, que va ser un èxit, i en activitats ja consolidades com són les botigues al carrer, que es fa dos cops l'any i que va a càrrec del GdCC amb el suport logístic, humà i en recursos per difusió de l'Ajuntament.

Tinc la sensació, també, que les relacions entre l'Ajuntament i els comerciants han millorat. Amb això no vull dir que abans fossin dolentes, ni molt menys. Però si crec que hi ha hagut un esforç de totes les parts per intensificar-les, per veure'ns més sovint i per tenir una comunicació regular i fluida de la que, sincerament, n'estic molt content i espero que plegats puguem mantenir i seguir consolidant.

L'expresidenta del GdCC seguirà formant part de la Junta de l'entitat, amb Lluís Planas (l'Espígol) com a President, en Manel Carrasco (La Vinya) com a Vicepresident, l'Imma Sala (Can Basté)com a Tresorera, i l'Anna Rosa Capdevila (Capdevila Tecnologies), la Montserrat Baulenas (Logopèdia M.Baulenas), la Maria José López (Agència de viatges Meryrox) i el Pere Lloveras (Ca la Rosa) com a vocals.

D'aqui a finals d'any, hi haurà almenys dues activitats més a l'engròs. La primera, que tot just es comença a preparar, és una proposta nova dels botiguers, i es faria el 8 de desembre per commemorar els 209 anys de la independència de Sant Feliu respecte la Baronia de Montubí, i la segona, la Fira de Nadal, que es farà el dia de Santa Llúcia, el 13 de desembre. En aquest cas, serà la segona edició de la fira, que es va celebrar l'any passat per primera vegada i que va anar molt bé. Estic segur que aquesta IIª Fira de Nadal també serà un èxit, ja que sumarem les ganes i l'empenta de sempre amb l'experiència de l'organització de l'any passat, que no va estar gens malament però que sempre hi ha coses per millorar i perfeccionar.

Seguim, doncs, amb ganes, il·lusió i empenta per treballar plegats en una sola direcció. I és que l'obectiu en aquest àmbit no és altre que aconseguir un Sant Feliu amb un teixit comercial sòlid i potent, que cada vegada sigui menys necessari comprar segons quins productes a fora del municipi i anar matant ja, per obsolet i incert, el tòpic del "Sant Feilu, poble dormitori".

Així doncs, som-hi!

Novetats al web de la regidoria de Comerç

2009-10-07T13:05:00.005+02:00

Fa uns mesos l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines va impulsar la creació d'una nova pàgina web destinada a la difusió de la informació de tot tipus d'activitats, fires, esdeveniments i campanyes comercials a la nostra vila, així com a la promoció dels comerços i empreses codinenques a través d'un Cercador d'Establiments.

Amb la intenció de seguir millorant i incrementant els serveis d'aquest portal, ara s'està ampliant els establiments que figuren al Cercador, que s'ha obert a gestories i asseguradores. També s'està afegint, en aquests moments, una imatge per cada un dels establiments per tal de complementar la informació escrita sobre horaris, ofertes i tipus de productes amb una imatge que permeti al navegant veure des de casa seva com és el comerç que està cercant.

Al web de la regidoria de Comerç també s'hi pot trobar d'altres informacions relacionades amb el Mercat Setmanal, fires, l'associacionisme comercial al municipi, normativa comercial, preguntes freqüents, informació als consumidors, notícies i enllaços.

El Cas Gürtel es generalitza al Partido Popular

2009-10-06T19:47:00.004+02:00

Avui, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha aixecat una part del secret de sumari que investiga el suposat fiançament irregular del Partido Popular. Són uns 17.000 folis dels quals ja podem conèixer les parts més interessants:

Partido Popular del País Valencià
Sembla que la cosa ja no va només de roba regalada al president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, sinó que va molt més enllà. Cotxes de luxe, rellotges de 20.000 euros, i d'altres regals que es van fer a càrrecs populars, entre ells, Ricardo Costa, secretari General dels populars valencians, a més a més d'altres intercanvis de favors que es van desgranant poc a poc i que posen contra les cordes als dirigents del PP valencià, on no hi ha manera que algú assumeixi responsabilitats i dimiteixi per greus que siguin les novetats que anem coneixent dia a dia. No obstant, només cal veure les pintes del President Camps quan surt davant els mitjans de comunicació, com parla i les seves expressions per certificar el nerviosisme cada vegada més intens que deu estar passant. Pobret.

Partido Popular de Castella i Lleó
Una de les novetats més interessants d'aquesta part del sumari feta pública avui, vincula l'entramat corrupte Gürtel amb el Govern castellanolleonès, dirigit també pel Partido Popular. Es veu que l'actual president del Parlament autonòmic, José Manuel Fernández Santiago, va manipular concursos públics per afavorir una de les empreses Gürtel en la seva etapa com a conseller de Foment de Castella i Lleó, a canvi d'una comissió d'uns 73.000 euros. Veurem com avança el tema per aquesta comunitat.

Partido Popular de Galícia
Pablo Crespo, un dels principals caps visibles de l'entramat, va ser secretari d'Organització del PP de Galícia i, segons apunta el sumari, sembla bastant probable que el partit autonòmic es va finançar il·legalment, essent l'exministre franquista, Manuel Fraga, president del Govern gallec. En una conversa entre Crespo i el seu advocat, el primer li pregunta al segon el temps que trigaria un dels seus delictes a prescriure, a la vegada que comenta que ha tapat totes les seves corrupteles abans d'abandonar el càrrec.

Indicis de que Agag va cobrar grans quantitats de diner negre
Sembla ser que El Bigotes organitzava, a petició d'Alejandro Agag i a canvi d'una part dels beneficis, els actes de José Maria Aznar fins que Rajoy va arribar a Gènova i, aleshores, van preferir allunyar-los del nucli més dur del partit a nivell nacional per seguir tenint tractes i trapixeos amb El Bigotes i cia a València, on organitzaven les campanyes de Francisco Camps.

He intentat fer un resum d'aquests 4 punts forts amb més novetats, però evidentment no es pot escriure en 10 minuts el que figura en 17.000 folis, que a més, representen només un terç de tot el sumari del cas Gürtel. El 66% restant encara està sota secret sumarial i, per tant, encara queden moltes coses per sortir a la llum.

El que sí va quedant cada dia més clar, és que la corrupció i el finançament il·legal del Partido Popular no es produïa només en zones molt concretes i aïllades de les altres, i tot l'entramat Gürtel tampoc el lideraven 2 delinqüents i mig. Ens trobem davant d'una xarxa de corrupció massiva, d'intercanvis de favors, de finançament il·legal d'un partit polític, de favoritismes, de manipulació de concursos públics per afavorir a canvi de comissions il·legals a empreses amigues... que de provar-se amb sentència judicial, seria una hecatombe per al PP. Ja no val això llançar acusacions de persecució que han fet més riure que altra cosa, ni de dir que el Fiscal General de l'Estat té diferents formes d'actuar segons la militància dels corruptes. El Partido Popular, tard o d'hora, haurà de donar la cara, haurà de deixar de desviar l'atenció i haurà d'assumir responsabilitats.

Tant els lladres i corruptes que ens roben i que ens enganyen com aquells qui públicament han donat suport i s'ho han jugat tot per defensar a un munt de delinqüents segueixen, molts d'ells, ocupant càrrecs i governant institucions arreu de l'Estat. Aquí han de començar a rodar caps, perquè aquest PP no és cap alternativa de res ni té cap credibilitat per seguir fent política al Congrés. És una vergonya que aquells que es queixen de la pujada d'impostos per aconseguir més recursos per garantir els serveis i prestacions socials, quan arriben a les institucions, roben, manipulen i utilitzen fraudulentament precíssament aquests diners, diners públics, de tots i totes. Les seves mentides i incoherències són cada dia més greus, i sembla que aquí no passa res. Ningú dimiteix ni assumeix, de moment, responsabilitats. Tot i així, espero que s'aconsegueixi arribar al fons de la qüestió, que no es comprin jutges ni es segueixi delinquint per evitar sentències.

Setembre: Torna a baixar l'atur a Sant Feliu

2009-10-05T15:09:00.003+02:00

Sant Feliu de Codines trenca amb els pronòstics. Si aquest mes de setembre semblava que seria bastant dur pel que fa a la taxa d'atur a la nostra vila, aquesta ha baixat del 13,83% al 13,19% sobre la població activa.

Això representa 16 codinencs i codinenques menys a les llistes de l'atur, passant dels 414 aturats i aturades registrades el darrer agost als 398 de l'actualitat. Aquest descens, gens esperat, suposa tornar a les dades que es van registrar a Sant Feliu el mes d'abril de 2007, i esperona a l'Ajuntament i als agents implicats a seguir treballant de valent per combatre la desocupació en mesura del possible i tenint en compte les limitacions dels ajuntaments, a nivell competencial i econòmic, en aquest àmbit.

No corren temps de previsions encertades, ja que cadascú fa les que vol en funció de les dades o interessos que té, però tot i així, sembla bastant evident que els propers mesos seguiran essent molt delicats en matèria d'ocupació. No obstant, els esforços de totes les administracions per invertir en formació, en la millora dels serveis públics d'ocupació i fomentar les inversions públiques per generar nous llocs de treball i donar feina a les PIMES van donant els seus resultats.

Tot i així, a Sant Feliu seguim tenint 398 persones desocupades, amb dificultats econòmiques i, molts d'aquests usuaris del SOL-SFC, amb la necessitat d'atenció dels Serveis Socials del municipi. 398 vides que passen per moments difícils i que han de tenir ben aprop les administracions competents per tal d'ajudar-los a superar les dificultats, reciclar-se i tornar al mercat de treball en el menor temps possible.

De les persones aturades, la majoria encara està rebent les prestacions que ofereix l'estat, i el percentatge d'usuaris que se'ls havien esgotat està disminuint i així seguirà essent durant les properes setmanes gràcies a la nova prestació aprovada pel Govern de l'Estat, que permetrà a aquelles persones que no disposin d'ajudes per desocupació des del gener rebre una quantitat mensual de 420 euros durant 6 mesos.

Àngel Colom, emmerdat amb Fèlix Millet

2009-10-01T11:49:00.004+02:00

Sorpresa! Aquest matí ens llevàvem amb titular en portada de El Periódico on s'assegura que el secretari d'Immigració de Convergència, Àngel Colom, va rebre uns 72.000 euros d'en Fèlix Millet, el lladre que porta anys robant diners del Palau de la Música i que ell mateix ha reconegut les seves corrupteles a costa de diners que haurien d'haver-se destinat a la promoció de la cultura catalana.

El sr. Colom, que era d'ERC i que després va fundar el Partit de la Independència i que des de l'any 2000 és convergent, no només té uns principis de pa sucat amb oli que li permeten canviar de partit com de calçotets, sinó que a més a més va utilitzar diners de dubtosa procedència per finançar el fracàs del PI. La gent normal, quan té deutes i problemes econòmics, acostuma anar als bancs i caixes i demanar crèdits. En Colom no. Va preferir moure's entre la burgesia catalana per acabar tractant directament amb el segment més corrupte d'aquesta. Ja se sap, massa acumulació de diners, d'influència i de poder, i al final passa el que passa...

El sr. Colom ha reconegut que va cobrar aquests 72.000 euros d'en Fèlix Millet. El que no ha pogut explicar és on són els 78.000 euros que falten, ja que als llibres de comptabilitat del Palau hi consten dos pagaments que sumen 150.000 euros.

Serà la justícia i les forces de seguretat qui treballin aquesta notícia i qui, espero, arribin fins al fons de la qüestió. No només en el cas Colom, sinó en tota la corruptela que protagonitzava la vida d'en Millet.

Però a nivell polític, té gràcia que avui mateix en Colom s'hagi passat per "Els Matins" de TV3 a intentar justificar-se d'aquests fets. Però enlloc de donar tota la informació als espectadors, el que ha fet aquest senyor ha estat tirar dards contra els socialistes perquè, segons ell, criminalitzen el catalanisme. Com si una cosa tingués quelcom a veure amb l'altre. Com si es tingués més o menys dret a fer operacions dubtoses amb diners de procedència dubtosa per tenir una o altra ideologia política. I com si el vengut d'en Colom, que passa una dècada a cada partit polític i a la que es cansa s'envà al següent, tingués més dret que altres a utilitzar diners destinats a la promoció i foment de la cultura catalana per finançar els seus projectes polítics fracassats. A més, si en Colom hagués estat atent al debat de política general, sabria que tant en Miquel Iceta com el President Montilla van defensar, no només el catalanisme, sinó també els independentistes que treballen per fer front a la crisi i ho compatibilitzen amb la defensa d'un model concret per Catalunya.

Per acabar d'arrodonir l'episodi, que sembla més típic d'una telenovela sud americana o del País Valencià, en finalitzar la intervenció d'en Colom al programa d'en Josep Cuní, el portaveu de CiU al Parlament ha trucat al Miquel Iceta per rentar-se les mans davant les possibles noves sorpreses que puguin sorgir d'aquesta notícia i desmarcar-se de les xorrades que un nerviós Colom ha dit, intentant emmerdar als altres del que ell ha fet.

En tot cas, segur que el tema donarà de si. I probablement, el sr. Colom, que de tant en tant ve a Sant Feliu de Codines a apropiar-se de les festes tradicionals i populars per motius partidistes i sectaris, tindrà molt que explicar en els propers dies i setmanes. Estarem al cas.

Més cursos de formació

2009-09-30T14:25:00.003+02:00

Després dels 5 cursos de formació que des del Servei d'Ocupació Local de l'Ajuntament s'ha organitzat en el primer semestre de l'any, encetem la recta final de 2009 amb més oferta formativa destinada, principalment, als usuaris i usuàries de la Borsa de Treball.

Per al mes vinent, hi ha programada una nova edició del curs de Manipulació d'Aliments, que ja es va fer a principis d'any i que essent el més demandat pels usuaris, el repetirem de nou. De moment, i tot i que s'estan concretant les dates i preus, ja hi ha 17 persones interessades i encara es pot seguir demanant informació i/o apuntant-se al carrer Vic, on s'ubica temporalment el Servei d'Ocupació Local, o bé al telf. 93 866 22 84

Per fer seguiment d'aquesta informació i d'altres afers relacionats amb el món laboral i de la formació a Sant Feliu, hi ha la recent reformada web del SOL-SFC, a la que s'hi accedeix des del web municipal www.santfeliudecodines.cat

Enhorabona, Sílvia!

2009-09-30T14:10:00.006+02:00

Aquests dies a Can JSC estem d'enhorabona. La companya Sílvia Hernandez prendrà possessió com a nova regidora a l'Ajuntament de Canovelles, en substitució de la Laura Rodríguez, del PSC. Tot i que la dimissionària, que deixa el càrrec després de 6 anys al constitori canovellí per assumptes personals, ocupava la cartera de Cultura, encara no s'ha fet públic quines seran les funcions de la nova regidora, la Sílvia.

Estic molt content per la Sílvia, qui tindrà la possibilitat, a partir del proper 29 d'octubre, de desenvolupar-se activament en l'àmbit polític des d'un ajuntament, des de l'Ajuntament de la seva ciutat. Estic convençut de que és un bon fitxatge per part de l'alcalde Orive, i sens dubte la Sílvia assumirà amb responsabilitat i compromís aquelles tasques que li siguin assignades per decret d'alcaldia un cop hagi pres possessió al càrrec.

A finals d'octubre, doncs, la Sílvia es sumarà als 16 regidors i regidores que actualment ja té la JSC del Vallès Oriental a diferents Ajuntaments de la comarca. Entre ells, dos som de Sant Feliu de Codines. 17 regidors i regidores és una bona xifra, fruit de les bones relacions amb les agrupacions del PSC a cada localitat i amb el PSC del Vallès Oriental, i del compromís actiu dels joves socialistes de la comarca per dur als Ajuntaments les nostres idees i propostes, i mirar d'aplicar-les en mesura del possible.

Va de colpistes

2009-09-24T12:57:00.002+02:00

Ja farà tres mesos que l'exèrcit d'Hondures va assaltar el Palau presidencial del país i va fer fora de les seves fronteres al president legítim, escollit amb vots en el marc d'unes eleccions democràtiques, Manuel Zelaya.

Just després, el parlament hondureny nomenava com a nou president a Roberto Micheletti, consumant així el cop d'Estat contra el govern legítim de la nació. Als colpistes hondurenys els hi surt urticària quan senten parlar de cop d'Estat. Ells ho neguen rotundament i diuen que només ha estat un relleu institucional molt necessari. La veritat és que segrestar un president i fer-lo fora del país, per després nomenar un nou president que no s'ha presentat ni ha guanyat unes eleccions, i formar un nou govern inconstitucional i il·legal sí és executar un cop d'estat, i en tota regla.

Però la història no acaba aquí. A més a més de robar el poder legítim, el govern colpista amb el dictador Micheletti al capdavant estan fent tot el possible per segrestar de nou al president legítim Zelaya, veient el recolzament que ha obtingut de la comunitat internacional, i jutjar-lo per violar la constitució hondurenya. Si bé és cert que en Zelaya no és cap angelet, també ho és que aquestes pràctiques de tendència tercermundista estan totalment fora de lloc en ple segle XXI. Si no ens agrada un president, doncs fem campanyes electorals i el fem fora amb els vots i amb el suport majoritari de la població. Però no amb segrests, expulsions del país, i exèrcits pel mig.

Suposo que en Micheletti deuria voler el seu moment de glòria, però tot i no saber ni estructurar una oració composta, ell deu saber que el "xiringuito" que s'ha muntat no li durarà massa temps. La Unió Europea ha congelat el seu suport econòmic a Hondures fins que s'arribi a una solució pacífica i democràtica. Els països d'Amèrica de Sud han donat total suport, moral, ideològic i logístic al president legítim Zelaya. I sembla ser que Estats Units comença a perdre les pors també, ja que la seva secretària d'Estat, la Hillary Clinton, està informada en tot moment dels moviments d'en Zelaya i li ha donat suport públicament. Brasil, el país en via de desenvolupament més potent del sur d'Amèrica, és qui està liderant, junt amb la Veneçuela del populista Hugo Chavez, el recolzament de la regió a la legitimitat de les urnes. De fet, des de fa un parell de dies, Zelaya torna a estar en territori hondureny, protegit dins l'ambaixada brasilera, considerada, com tota seu de representació diplomàtica, territori del país titular, i no del país on està ubicada.

En tot cas, sembla ser que Hondures està passant per una greu crisi institucional, mentre la repressió de la dictadura colpista no permet als hondurenys ni sortir al carrer de nit. Ja hi ha hagut algun mort, i centenars de ferits i detinguts. Mostra, doncs, del nerviosisme d'un grup de semi polítics i de cacics que, amb el suport d'un exèrcit del segle XV, s'han carregat una delicada democràcia que costarà reconstruir.

Integrant

2009-09-23T19:08:00.005+02:00

Després de l'èxit del primer curs de català per a dones immigrants celebrat fins el darrer mes de juliol, i que tindrà una segona edició en breu, des de la regidoria d'Integració i Ciutadania de l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines s'està preparant una nova xerrada sobre integració que anirà acompanyada d'una exposició fotogràfica.

Conferència: Dilluns 19 d'octubre, a les 19h, al Centre Cívic.

La conferència "Convivència ciutadana i diversitat: dificultats i oportunitats", que anirà a càrrec del llicenciat en història i geografia Rafael Crespo, tractarà sobre el fet immigratori i com afecta en els municipis i el dia a dia d'aquests, així com les oportunitats que genera sense obviar les dificultats que també comporta. Superar les unes i aprofitar les altres és, doncs, l'0bjectiu de la trajectòria del també especialista en Antropologia Cultural i Història d'Àfrica i Amèrica.

Crespo és, també, Secretari General del Centre d'Estudis Africans de Barcelona, assessor tècnic en diversos ajuntaments en matèria de convivència i ciutadania, i articulista de diferents diaris.

Exposició "Tan iguals, tan diferents"

L'exposició fotogràfica que acompanyarà la conferència romandrà a la Sala d'Actes del Centre Cívic del 16 d'octubre al 4 de novembre i els seus protagonistes seran nens i nenes de diferents llocs del món i que han hagut d'emigrar del seu país per un motiu o altre, explicat sota les imatges corresponents.

Torna la carbassa

2009-09-23T19:00:00.002+02:00

Aquest diumenge 27 de setembre tindrà lloc la Vª Fira de la Carbassa de Sant Feliu de Codines, que organitzen els Boines Negres amb el suport de l'Ajuntament, i que s'ubica al carrer Anselm Clavé.

La novetat de l'edició d'enguany, que també comptarà amb tallers infantils, tasts, activitats... serà que a alguns bars i restaurants codinencs es podrà degustar plats i tapes fets amb carbassa.

Any rere any, la Fira de la Carbassa es va consolidant i gaudeix d'un èxit rotund. Tant, que l'any passat inclús es va col·lapsar el poble. Intentant reorganitzar i indicar els espais d'aparcament, esperem que aquest any torni molta gent a visitar Sant Feliu, en una jornada cada vegada més coneguda dins i fora de la comarca.

Cap a la universitat!

2009-09-23T00:22:00.003+02:00

Després d'un emotiu 11 de setembre, d'una divertida Baixada de Llits i d'una apassionant Festa Major a Sant Feliu de Codines, només em quedava una darrera bona notícia per acabar un satisfactori setembre. Selectivitat, aprovada.

Sincerament, em feia una mica de cosa presentar-me per primera vegada a les PAU (Proves d'Accés a la Universitat) després de dos anys sense fer les principals matèries de les que em tocava examinar-me. I tampoc va tenir molts resultats la meva brillant idea de no marxar aquest agost de vacances per estudiar per la sele, que la tenia els dies 8, 9 i 10 de setembre. Aquesta darrera decisió sí em va servir, però, per conèixer bé les festes majors de les rodalies i per anar a Portaventura, d'això no em puc queixar.

Aquest matí han sortit publicats els resultats dels exàmens al portal d'internet que la Generalitat ofereix als estudiants per fer tràmits i tenir tota la informació a cop de click. La nota mitjana de la sele (40%) i d'expedient del Batxillerat (60%) són suficients per per poder preinscriure'm a qualsevol de les 3 universitats públiques catalanes que tenia en ment; UB, UAB i UPF.

Després d'una visita a la Pompeu Fabra, acompanyada de Parlament i Ciutadella, que avui m'ha fet en Carles Cabanillas, que a més a més de ser regidor de Joventut a l'Ajuntament de Granollers també és estudiant de la UPF, tinc ja més clares les preferències entre universitats.

En primera opció, miraré de matricular-me a la UPF per fer Ciències Polítiques i de l'Administració. En segona opció, a l'Autònoma per la mateixa carrera. I en última instància, l'acceptació d'una o altra opció anirà en funció de les places disponibles.

Amb l'ingrés a la universitat comença, doncs, un nou cicle a nivell acadèmic.