I un altre any que va acabant. Un 2011, sense dubte, d'allò més difícil. Crisi econòmica i crisi política per a tot arreu. Governs democràtics que cauen a les urnes a occident per motius econòmics, i règims dictatorials que cauen per la pressió i la força popular sota l'anomenada Primavera Àrab. Aquest 2011 ha estat un any en el que velles doctrines i maneres de fer han quedat obsoletes. La ciutadania ha près la paraula i no té intenció de deixar-la anar. I així ha de ser.
A occident, les polítiques neoliberals ens han dut a la crisi més escandalosa que es recordi, i hem passat de voler "refundar el capitalisme" a caure sota el dictat permanent i exigent dels mercats, que fan negoci amb els països occidentals menys poderosos, com Espanya. L'obsessió per reduir el deute sobirà, com ja van dient molts economistes i algun Premi Nobel d'Economia, està ofegant el consum i per tant la recuperació econòmica. Sense anar més lluny, a Espanya tornarem a entrar en recessió el primer trimestre de 2012, en el que tindrem decreixement. Com el darrer trimestre de 2011 ja ha estat així, dos trimestres consecutius decreixent representa recessió. I ja hi tornem a ser.
Aquesta situació asfixiant és agreujada per les tesis neoliberals d'aquells que creuen que cal menys Estat i més llibertat econòmica, és a dir, menys despesa en serveis socials, en sanitat, ensenyament, justícia... que el que cal és aplicar les tesis més pures i dures del liberalisme econòmic. I això és exageradament injust. O sortim tots junts de la crisi, o si ho fan només uns quants, només una minoria, estarem deixant un ampli sector de la societat sense les garanties necessàries per poder tirar endavant, i a un munt de gent jove sense esperança en assolir un futur millor. Una bona feina, un habitatge decent, un serveis públics de qualitat i universals.
A Esanya, després del 20N, ja es comença a preveure del que serà l'acció de govern, o de desgovern (perquè desfaran més que faran) del nou Executiu extremadament conservador del President Rajoy. Un Govern que té els lobbies dins i no al costat. Amb el Govern central, gairebé totes les Comunitats Autònomes, Diputacions, Consells Comarcals i grans ciutats en mans de la dreta més a la dreta d'Europa, el panorama és dessolador. I aquelles que no estem en la línia de les retallades indiscriminades i linials, de la insolidaritat social, i dels "regals" fiscals a les grans empreses i classes benestants, haurem d'estar ben alerta, haurem de plantejar alternatives i haurem de cabar trinxera per resistir. I resistirem, com sempre hem fet. Perquè aconseguir avenços socials és molt difícil, es triga molt de temps, però fer-los desaparèixer és ben fàcil i ràpid.
Per tant, si el 2011 ha estat difícil el 2012 no es preveu massa millor. Potser pitjor i tot. Però ha d'haver-hi esperança perquè sinó malamet anirem. I al final, després de molts esforços i molta resistència, segur que ens en sortirem.
0 comentaris:
Publica un comentari