Aquest divendres anunciava el President Zapatero que les eleccions generals seran el proper 20 de novembre, un xic abans del previst per tal de que el nou Govern que surti de les urnes pugui assumir el control econòmic del país per al nou exercici (sencer) de 2012.
Aquesta decisió afecta al calendari de tardor del socialisme català, que tenia fixat el cap de setmana del 28, 29 i 30 d'octubre per celebrar el 12è Congrés del partit. Amb el debat precongressual que s'està produïnt, i que suposo s'intensificarà a mesura que s'acosti la data del congrés, és complicat organitzar una campanya electoral, i més la del 20N, que es preveu complicada. Per tant, l'Executiva Nacional del PSC ha decidit aquest matí, crec que amb bon criteri, proposar al Consell Nacional del partit ajornar el Congrés fins al mes de desembre, després de les generals i amb un nou Govern central en marxa.
Tot sembla indicar, doncs, que el 12è Congrés socialista serà el 16, 17 i 18 de desembre si el Consell Nacional així ho ratifica, que suposo que si. Crec, també, que hauríem d'aprofitar el fet de posposar el Congrés per modificar el reglament aprovat de manera ràpida i en "pack" al darrer Consell Nacional. La ràtio d'un delegat per cada 35 militants, amb fracció igual o superior a 17, és una broma de mal gust que en José Zaragoza va voler acompanyar d'una cínica ampliació d'observadors, que com a complement està molt bé, però que no pot substituir els delegats de ple dret. Aquest barem, pensat per evitar un "harakiri", ha estat criticat per tancat i poc democràtic per un munt de militants i simpatitzants. Gent de les bases però també càrrecs intermitjos, i no tan intermitjos. L'Àngel Ros, en Joan Ignasi Elena i en Pere Navarro, a la darrera Escola de Formació de la Joventut Socialista de Catalunya en van fer referència, i van ser crítics. I el mateix Miquel Iceta, també a l'escola del jovent socialista, va reconèixer que potser no va ser del tot encertat i que perjudicava clarament a les agrupacions més petites. Menys delegats equival a menys proporcionalitat.
Per tant, seria molt incoherent que si tothom reconeix que aquest barem és un error (jo diria que és una cacicada), no aprofitéssim l'ocasió. Ara és el moment per canviar-lo, per rectificar. Des del meu punt de vista, posposar el Congrés del partit ha de ser una oportunitat per fer que aquest sigui més participatiu i més obert. En definitiva, que sigui un congrés corresponent al que és un partit d'esquerres, i no un "paripé" amb votacions a la búlgara i amb els delegats ben controlats.
Pel que llegeixo de la notícia de la roda de premsa d'en Miquel Iceta, d'aquest matí després de l'Executiva del partit, no tenen cap intenció de modificar el barem (que no han sabut defensar ni els que són més papistes que el Papa) ni cap punt del reglament. Com per exemple per permetre que el tant per cent de delegats necessaris per poder mantenir vives i debatre esmenes a les comissions sigui del 30% (o inferior) dels presents, i no dels que s'inscriuen i van a passar el dia al bar o a la porta a fumar. Iceta al·lega que no es convoca un altre congrés, sinó que aquest s'ajorna. Una obvietat que imagino que sense ell també hauríem estat capaços d'entendre. Però ha considerat que aquesta frase és suficient per tancar el tema i passar al següent. Sincerament, em sembla un raonament una mica cutre, que se suma a d'altres justificacions cutres que cada cop més es donen des dels portaveus del partit, tractant a la gent com si fos tonta i no tinguéssim certa capacitat de raonar les coses. Però com el reglament era un fàstig fa un mes, ho segueix sent també ara. En tot cas, serà el Consell Nacional del setembre qui convoqui de nou el Congrés, i per tant, cada conseller i consellera que en formen part tindran la oportunitat de reclamar una modificació del reglament amb el qual anirem a aquest Congrés.
Jo espero que la gent sigui conseqüent amb el rebuig general que s'ha anat mostrant per totes bandes a la cacicada del barem, i que aquest error fruit dels nervis, vull pensar, es pugui resoldre com a partit d'esquerres i obert que som, o que haurem de ser algun dia. I després que deixin que els 1.500 delegats mínims que farien falta puguin debatre sobre tot. Sobre les polítiques socials i progressistes, sobre la relació PSC-PSOE, sobre medi ambient i sostenibilitat, sobre temes orgànics, sobre el que sigui. Però que es pugui fer un debat digne d'una organització política que es fa dir socialista. Potser sóc una mica ingenu, però encara confio en que així pugui ser.
Aquesta decisió afecta al calendari de tardor del socialisme català, que tenia fixat el cap de setmana del 28, 29 i 30 d'octubre per celebrar el 12è Congrés del partit. Amb el debat precongressual que s'està produïnt, i que suposo s'intensificarà a mesura que s'acosti la data del congrés, és complicat organitzar una campanya electoral, i més la del 20N, que es preveu complicada. Per tant, l'Executiva Nacional del PSC ha decidit aquest matí, crec que amb bon criteri, proposar al Consell Nacional del partit ajornar el Congrés fins al mes de desembre, després de les generals i amb un nou Govern central en marxa.
Tot sembla indicar, doncs, que el 12è Congrés socialista serà el 16, 17 i 18 de desembre si el Consell Nacional així ho ratifica, que suposo que si. Crec, també, que hauríem d'aprofitar el fet de posposar el Congrés per modificar el reglament aprovat de manera ràpida i en "pack" al darrer Consell Nacional. La ràtio d'un delegat per cada 35 militants, amb fracció igual o superior a 17, és una broma de mal gust que en José Zaragoza va voler acompanyar d'una cínica ampliació d'observadors, que com a complement està molt bé, però que no pot substituir els delegats de ple dret. Aquest barem, pensat per evitar un "harakiri", ha estat criticat per tancat i poc democràtic per un munt de militants i simpatitzants. Gent de les bases però també càrrecs intermitjos, i no tan intermitjos. L'Àngel Ros, en Joan Ignasi Elena i en Pere Navarro, a la darrera Escola de Formació de la Joventut Socialista de Catalunya en van fer referència, i van ser crítics. I el mateix Miquel Iceta, també a l'escola del jovent socialista, va reconèixer que potser no va ser del tot encertat i que perjudicava clarament a les agrupacions més petites. Menys delegats equival a menys proporcionalitat.
Per tant, seria molt incoherent que si tothom reconeix que aquest barem és un error (jo diria que és una cacicada), no aprofitéssim l'ocasió. Ara és el moment per canviar-lo, per rectificar. Des del meu punt de vista, posposar el Congrés del partit ha de ser una oportunitat per fer que aquest sigui més participatiu i més obert. En definitiva, que sigui un congrés corresponent al que és un partit d'esquerres, i no un "paripé" amb votacions a la búlgara i amb els delegats ben controlats.
Pel que llegeixo de la notícia de la roda de premsa d'en Miquel Iceta, d'aquest matí després de l'Executiva del partit, no tenen cap intenció de modificar el barem (que no han sabut defensar ni els que són més papistes que el Papa) ni cap punt del reglament. Com per exemple per permetre que el tant per cent de delegats necessaris per poder mantenir vives i debatre esmenes a les comissions sigui del 30% (o inferior) dels presents, i no dels que s'inscriuen i van a passar el dia al bar o a la porta a fumar. Iceta al·lega que no es convoca un altre congrés, sinó que aquest s'ajorna. Una obvietat que imagino que sense ell també hauríem estat capaços d'entendre. Però ha considerat que aquesta frase és suficient per tancar el tema i passar al següent. Sincerament, em sembla un raonament una mica cutre, que se suma a d'altres justificacions cutres que cada cop més es donen des dels portaveus del partit, tractant a la gent com si fos tonta i no tinguéssim certa capacitat de raonar les coses. Però com el reglament era un fàstig fa un mes, ho segueix sent també ara. En tot cas, serà el Consell Nacional del setembre qui convoqui de nou el Congrés, i per tant, cada conseller i consellera que en formen part tindran la oportunitat de reclamar una modificació del reglament amb el qual anirem a aquest Congrés.
Jo espero que la gent sigui conseqüent amb el rebuig general que s'ha anat mostrant per totes bandes a la cacicada del barem, i que aquest error fruit dels nervis, vull pensar, es pugui resoldre com a partit d'esquerres i obert que som, o que haurem de ser algun dia. I després que deixin que els 1.500 delegats mínims que farien falta puguin debatre sobre tot. Sobre les polítiques socials i progressistes, sobre la relació PSC-PSOE, sobre medi ambient i sostenibilitat, sobre temes orgànics, sobre el que sigui. Però que es pugui fer un debat digne d'una organització política que es fa dir socialista. Potser sóc una mica ingenu, però encara confio en que així pugui ser.
1 comentaris:
Hola Arnau!!!
M´agraden molt les teves reflexions!!!
Publica un comentari