Ahir a la tarda va tenir lloc la votació d'una moció de CiU al Congrés espanyol dels diputats per reclamar al Govern de l'estat els 1.450 milions d'euros del fons de competitivitat que es deuen a Catalunya, segons el finançament català acordat i aprovat per l'anterior Govern d'Entesa de la Generalitat de Catalunya, amb un conseller socialista a la cartera d'Economia i Finances. És obvi que aquesta moció convergent, amb el suport del Partido Popular i a 12 dies de les eleccions municipals, té un regust clarament electoralista. Però no deixa de ser una moció que reclama per a Catalunya allò que ens correspon. Que reclama allò que tots junts, també el PSC, van reclamar al Parlament català i fa uns dies al Senat espanyol.
Per tant, és si més no decepcionant que els 25 diputats amb carnet del PSC hagin votat en contra d'aquesta moció mentre que a d'altres cambres hi van votatr a favor. Sembla que la lleialtat al PSOE és tan gran, que ni tan sols per electoralisme han estat capaços de desmarcar-se del Grupo Parlamentario Socialista, com si això fos un crim. I crec que no passaria res. Que no s'enfonsarà el món ni es destruirà l'estat el dia que el socialisme català sigui autònom i, en segons quines votacions importants, calgui desmarcar-se del socialisme espanyol. Perquè és perfectamrent comprensible que uns tinguin una visió estatal i posin per davant de qualsevol cosa els interessos generals de l'Estat, igual que hauria de ser perfectament comprensible que al socialisme català li correspon posar per davant de qualsevol altra cosa els interessos de Catalunya.
Però no ha estat així. El PSC, especialment la seva desfassada direcció, ens ha tornat a fallar a molts. A tots aquells que creiem que hauria de ser un partit català i progressista i que hauria de saber dir no sense complexes al PSOE quan faci falta. Però de nou no han estat valents, i han intentat tapar aquest seguidisme al PSOE amb arguments tan fluixos i paupèrrims com que era un front de dretes encapçalat per CiU i PP... obviant els grups d'esquerra del Congrés que també han donat suport a la moció.
A mi em resulta extremadament difícil defensar això que s'ha fet al Congrés, i encara més creure que és el que tocava fer. El PSC ha votat contra el compliment d'un sistema de finançament que ell mateix va negociar i aprovar quan era al Govern de la Generalitat, i al PSC, crec, li tocava estar al costat dels partits catalans en aquesta votació, encara que fos una moció electoralista.
I sinó tenien pensat votar-hi a favor des de fa temps, com a mínim el cap de l'oposició Joaquim Nadal es podria haver estalviat, farà ara un mes, encoratjar al president català a dur aquesta moció al Congrés, tot dient que comptaria amb el suport dels socialistes.
No m'amago de dir que sento vergonya aliena per aquesta decisió, només igualable al moment en que el PSC va decidir facilitar la investidura d'en Mas per "garantir la sanitat i l'ensenyament públic a Catalunya".
De nou, el socialisme català ha perdut crèdit, encara més, com si el 28 de novembre no hagués passat res.
Per tant, és si més no decepcionant que els 25 diputats amb carnet del PSC hagin votat en contra d'aquesta moció mentre que a d'altres cambres hi van votatr a favor. Sembla que la lleialtat al PSOE és tan gran, que ni tan sols per electoralisme han estat capaços de desmarcar-se del Grupo Parlamentario Socialista, com si això fos un crim. I crec que no passaria res. Que no s'enfonsarà el món ni es destruirà l'estat el dia que el socialisme català sigui autònom i, en segons quines votacions importants, calgui desmarcar-se del socialisme espanyol. Perquè és perfectamrent comprensible que uns tinguin una visió estatal i posin per davant de qualsevol cosa els interessos generals de l'Estat, igual que hauria de ser perfectament comprensible que al socialisme català li correspon posar per davant de qualsevol altra cosa els interessos de Catalunya.
Però no ha estat així. El PSC, especialment la seva desfassada direcció, ens ha tornat a fallar a molts. A tots aquells que creiem que hauria de ser un partit català i progressista i que hauria de saber dir no sense complexes al PSOE quan faci falta. Però de nou no han estat valents, i han intentat tapar aquest seguidisme al PSOE amb arguments tan fluixos i paupèrrims com que era un front de dretes encapçalat per CiU i PP... obviant els grups d'esquerra del Congrés que també han donat suport a la moció.
A mi em resulta extremadament difícil defensar això que s'ha fet al Congrés, i encara més creure que és el que tocava fer. El PSC ha votat contra el compliment d'un sistema de finançament que ell mateix va negociar i aprovar quan era al Govern de la Generalitat, i al PSC, crec, li tocava estar al costat dels partits catalans en aquesta votació, encara que fos una moció electoralista.
I sinó tenien pensat votar-hi a favor des de fa temps, com a mínim el cap de l'oposició Joaquim Nadal es podria haver estalviat, farà ara un mes, encoratjar al president català a dur aquesta moció al Congrés, tot dient que comptaria amb el suport dels socialistes.
No m'amago de dir que sento vergonya aliena per aquesta decisió, només igualable al moment en que el PSC va decidir facilitar la investidura d'en Mas per "garantir la sanitat i l'ensenyament públic a Catalunya".
De nou, el socialisme català ha perdut crèdit, encara més, com si el 28 de novembre no hagués passat res.
0 comentaris:
Publica un comentari