Suposo que és normal que, quan una legislatura es va acabant, et passin pel cap un munt de moments. Alguns de bons i d'altres de més difícils. Aquesta no és una actualització per fer valoració de la legislatura, ni per "vendre" gestió del Govern Pladevall. És, sobretot, un buidatge mental, d'emocions, il·lusions, alegries, i també alguna que altra pena. Ni tan sols sé si deixaré aquest text com a un esborrany privat o em decantaré per publicar-lo com un post més al blog.
27 de maig de 2007, Pere Pladevall guanya les Eleccions Municipals
Amb el vídeo que encapçala aquesta entrada començava un canvi polític a l'Ajuntament. La candidatura d'en Pere Pladevall va arrassar l'any 2007, després de 12 anys d'en Francesc Pineda com a alcalde de Sant Feliu de Codines. Vam passar de 2 a 8 regidors. Del 19 al 56% dels vots. Un canvi rotund, incontestable.
Recordo aquella nit com si fos ahir. Molts, molts nervis. Amb la sensació que els nostres resultats millorarien perquè l'estat d'ànim general era de canvi, de noves maneres de fer a la Casa de la Vila. Però no esperàvem, ni de bon tros, passar d'una majoria absoluta d'en Pineda a una majoria absoluta d'en Pladevall. I així va ser. Quan els resultats s'anaven confirmant, l'alegria i l'eufòria envaïa a la gent que havia apostat pel canvi necessari. Alguns del PSC, però la majoria homes i dones que, més enllà dels partits polítics, van votar a les persones, a la persona que encapçalava una alternativa creible i real. Aquest vídeo, amb en Pere Pladevall baixant les escales del Centre Cívic -convertit en col·legi electoral-, mentre un munt de codinencs i codinenques l'aplaudien, encara avui dia em posa els pèls de punta. Al final de les escales, l'esperava el fins aleshores alcalde, Francesc Pineda. I els dos es van fondre amb una abraçada digne de recordar. Abraçada que simbolitza el reconeixement de la derrota per part d'en Pineda i un saber guanyar sense revengisme per part d'en Pladevall.
Després de la celebració al Centre Cívic, ens vam dirigir un munt de persones junt amb els que formàvem part de la candidatura cap al bar "El Celler del Tiet", per brindar amb cava per la nova legislatura que encetàvem. Recordo que jo estava tan nerviós i empanat que del toldo del bar queia un rajolí d'aigua de la pluja directament sobre el meu cap, i va haver de ser una bona dona la que m'apartés d'allà sota, perquè jo ni me n'adonava.
Arranca la nova legislatura
Al dia següent, Sant Feliu es va llevar amb una pila de cartells que deien "Gràcies a tothom". I a partir d'aqui, vam tornar a tocar de peus a terra i començar a preparar el cartipàs de delegació de competències per prendre possessió i nombrar el nou equip de Govern. Val a dir, que en Francesc Pineda va fer un traspàs de l'alcaldia al Pere Pladevall molt digne. Això el Pere sempre m'ho ha recordat, i crec que és de justícia dir-ho. I més encara tenint en compte la situació de tensió i de bronques constants que hi va haver entre el 2003 i el 2007, una legislatura molt difícil tan per al Govern que aleshores hi havia com per la pírrica oposició que èrem.
Amb la nova legislatura ja en marxa, i gairebé tots els regidors del nou Govern novells -excepte en Pere i en Joan Puig, que havien estat regidors a l'oposició en l'anterior mandat- i en Jaume Vilardell en d'altres etapes, un dels primers problemes amb que es va topar el nou Govern va ser la caiguda de part de l'edifici de l'entrada del parc de Can Xifreda. Només assebentar-me'n, recordo que vaig anar a veure-ho in situ. I allà em vaig trobar al que aleshores era el Primer Tinent d'Alcalde, en Joan Puig, amb la camisa arremangada i intentant posar ordre. Podria haver estat un accident terrible, però per sort no hi va haver ferits i només va provocar unes hores de llargues cues a la C59, mentre es retiraven les runes. Aquells fets van generar una tempesta política. L'oposició va intentar polititzar el tema, aprofitant també que s'havien enderrocat les arcades, però van obviar que van ser ells mentre eren al Govern els qui havien aprovat aquella obra i l'enderrocament de les arcades, i nosaltres ho vam ratificar a l'entrar a l'Ajuntament perquè no hi havia més remei, com aquell qui diu.
Els primers mesos de legislatura del Govern Pladevall també van estar molt marcats pel procés de preparació de la candidatura de Sant Feliu de Codines a la convocatòria de la Llei de Barris de la Generalitat. Tot l'Ajuntament, tant a nivell polític com a nivell tècnic, es va volcar en aquest gran projecte. Els nervis eren molts. I recordo que, quan jo vaig entrar al Govern l'abril de 2008, ja estàvem a la fase final i apunt de conèixer la resolució de la Generalitat. I ens la van concedir. Amb un pressupost de 5'7 milions d'euros, la Llei de Barris es convertia en la subvenció més gran de la història democràtica del poble. La meitat l'aportava l'Ajuntament i l'altra meitat, la Generalitat.
L'equip
El nou equip de l'Ajuntament, novell en el camp de la gestió política, va necessitar lògicament un temps per adaptar-se i situar-se. Alguns van arribar a dir que era una estratègia per desorientar al personal i que tot ho acabés controlant l'alcalde. Però el cert és que es va aconseguir consolidar un equip molt maco, amb gent molt diversa pel que fa a edats, a sensibilitats polítiques i, per primer cop, un equip de Govern amb més dones que homes. Això no és bo ni dolent, és simplement una dada més.
Un equip amb un programa d'actuació molt clar, i amb tres eixos prioritaris a desenvolupar; canvi radical en el manteniment i neteja de la via pública, canvi total en l'atenció i tracte al ciutadà, i un ambiciós calendari d'obres i reformes dels equipaments municipals.
Però em vull centrar en les persones, en cadascua d'elles. En cada un dels companys i de les companyes amb les quals hem compartit aquest viatge apassionant.
En Joan Puig, una persona acostumada a pencar molt però bastant tímid a l'hora de parlar en públic. Durant l'etapa d'en Joan com a Primer Tinent d'Alcalde i regidor de Via Pública, Serveis Municipals i Seguretat Ciutadana, es van fer avenços gegants en molts àmbits de la seva acció. Moltes iniciatives que duien al darrera una feinada increible i que són d'aquests tipus de tasques que no es veuen massa a primer cop d'ull, però que han estat capdals.
La Marta Verdaguera, companya incansable que ha dedicat moltíssimes hores. Tantes que semblaria exagerat explicar-ho més detalladament. Crec que la seva gestió es pot resumir amb paraules com el tacte, el carinyo, la proximitat, l'empenta i, sobretot, l'allunyament radical de les picabaralles polítiques que aborreixen cada dia a més gent. Una dona tossuda que ha plantat cara a les dificultats, per exemple, en el procés burocràtic i administratiu de la planificació i construcció de la nova Llar d'Infants i de les reformes del Casal Municipal de la Gent Gran i també del Centre Cívic i jardins annexos. La Marta equival a somriure i bon rotllo, sens dubte.
En Jaume Vilardell, home experimentat en l'àmbit municipal, ja que va ser regidor en la primera legislatura després de la dictadura, i de nou anys més tard. Un històric apassionat per la feina que fa, i que ha donat valor a molts àmbits oblidats, com per exemple la recuperació i manteniment dels encantadors entorns del municipi: boscos, camins i montanyes que, per la seva feina personal, coneix a la perfecció. Un home de poble, apassionat pel poble, i amb conviccions admirables.
La Maria Antònia Gòmez, que per primer cop el 2007 entrava a formar part d'unes llistes electorals i d'un equip de govern. Que ha tingut el coratge de liderar el procés de construcció dels nous vestuaris del Pavelló -que han durat 3 anys!!-, apfrontant les deixadeses i els pals a les rodes que s'ha trobat de temps anteriors. Una incanssable currante, sens dubte.
La Laia Jordana, també regidora novell, i una de les apostes joves, que ha estat la mà executora de dur a terme polítiques participatives perquè els vilatants formin part de moltes decisions del Govern. Una de les branques importants del programa electoral, sens dubte, la d'apostar fort per una Comissió de Participació Ciutadana, i fer reunions sectorials amb veïns , per donar veu a tothom que ho vulgui.
L'Anna Miralda, una altra aposta jove que ha suposat un revulsiu, sobretot, en les polítiques per al jovent codinenc. Una regidora autèntica, allunyada del politiqueig barat i dels partits polítics, que no ha dubtat en arremangar-se, en ser una jove més en totes les activitats organitzades. En generar complicitats. En involucrar als joves en la presa de decisions,i en l'organització de tot allò que els afectava d'alguna manera. Sens dubte, un canvi molt gran respecte a l'anterior titular d'aquesta regidoria.
L'Enric Blancafort, un altre exemple de la pluralitat política de l'equip de Govern, i que ha impulsat iniciatives que han tingut molt ressò a nivell comarcal i provincial, com el Cicle de Jornades Empresarials per fomentar l'emprenedoria al municipi.
I com no, l'alcalde Pere Pladevall. El cap visible de l'equip, la persona que va ser capaç de fer un grup, i ja no parlo només del Govern, amb objectius i il·lusions compartides. Un grup d'homes i dones, grans i petits, amb ganes de canviar les coses. Gent de diverses ideologies, però amb la voluntat compartida de solucionar tantes i tantes mancances que té el poble. De canviar la mentalitat de l'Ajuntament per obrir la Casa de la Vila, la casa de tots els codinencs i les codinenques, i tremcar amb aquell vell mite del "poble dormitori". Un home tossut, amb empenta, amb una dedicació increible, inimaginable, que s'està deixant la pell per Sant Feliu. Un home que lluita per aconseguir el que es proposa. Un alcalde que ha estat a l'alçada de les circumstàncies en cada moment, que ha trencat els sectarismes que paralitzaven el progrés del municipi, que ha sabut trencar amb les barreres dels partits polítics essent conscient que, en un municipi com el nostre, allò que importa són les persones i les propostes i objectius d'aquestes. I a la vista, crec, estan els resultats.
Tots ells, un bon equip amb un bon líder. Homes i dones amb els que hem compartit infinitat de moments. Hem estat i estem molt units, tot i que val a dir que si ens posem a parlar d'ideologia pura i dura se'ns fan les tantes. Però per gestionar Sant Feliu, com deia, no ens ha calgut compartir estrictament una ideologia, sinó un projecte de poble i un ambiciós programa de Govern, obert a tothom i obert al futur.
Tant als que seguirem anant en llistes, com els que no seguirem anant en llistes, a tots ells els volia dedicar, com a mínim, una entrada al blog. Perquè veure'ns cada dia durant 4 anys, i compartir tots aquests i molts més moments, fan que acabis essent com una família. Que l'apreci sigui quelcom compartit. I que, passi el que passi a les properes Eleccions Municipals, i siguin quines siguin les llistes, els vincles creats durant aquesta etapa ja mai es podran trencar.
0 comentaris:
Publica un comentari