És habitual acabar els anys fent-ne valoració, sigui de manera personal i íntima o bé a través de les xarxes socials, blogs i d'altres canals de comunicació. I també acostumem a parlar dels nous reptes que ens fixem per l'any que encetem. Tots hem escoltat a alguna persona propera o a nosaltres mateixos dir "aquest any deixo de fumar", "aquest any sí, aniré al gimnàs a més a més de pagar-ne les quotes", o "després de vacances m'haig d'aprimar uns quilets". Després veiem que el percentatge de fumadors baixa però molt poc o que el gimnàs -els que hi van- està buit a partir de febrer.
A nivell personal jo no em proposo altra cosa que seguir aprovant els examens i mantenint les bones notes actuals a poder ser. Continuar treballant en els àmbits polítics en els que hi tinc responsabilitats orgàniques com a la JSC del Vallès Oriental i el PSC de Sant Feliu de Codines.
Però sens dubte, el gran repte d'aquest 2011 tindrà lloc el proper 22 de maig, dia d'eleccions municipals. El 22M es celebren, també, eleccions a totes les Comunitats Autònomes menys a les històriques Galícia, Andalusia, Euskadi i Catalunya. Però jo em vull centrar en el que a nosaltres ens ocupa i ens preocupa, que és Sant Feliu de Codines.
Sembla mentida com passa el temps, però ja només queden 5 mesos per sotmetre l'acció de Govern de l'Ajuntament a la valoració dels ciutadans a les urnes. I encararem aquest repte explicant tot allò que hem fet i tot allò que proposem seguir fent. Amb una campanya on els verbs escoltar i explicar siguin els protagonistes, i intentant deixar de banda tant com sigui possible les típiques picabaralles de politiqueig barat que cansen al personal i que a mi també em cansen molt.
A l'any 2007 el nostre lema de campanya va ser "El Canvi Necessari", en referència a la nova manera d'entendre la política municipal al marge de partidismes i bronques constants que proposàvem, i centrant-nos sobretot en tres propostes molt clares que crec que hem complert:
1. Un nou Govern Municipal més proper i respectuós amb els vilatans, per antendre totes i cadascuna de les sol·licituts, queixes, instàncies, suggerències i propostes que arribessin a l'Ajuntament. Trencar amb aquella antiga manera d'entendre el Govern Municipal, que considerava als regidors com a Ministres als quals s'havia de reverenciar. Fent un equip de gent normal que es situés al capdavant de l'Ajuntament liderats per l'Alcalde Pere Pladevall que no mirés a la resta de ciutadans per sobre l'espatlla, sinó de tu a tu, d'igual a igual.
2. Un nou Govern Municipal que mantingués en condicions dignes i ben nets els carrers i zones públiques del poble. Implantat el nou sistema de recollida selectiva "Porta a Porta Total" per poder retirar els contenidors dels carrers exceptuant els del vidre per motius de seguretat. Intentant adequar tant com ho permetessin els castigats pressupostos de l'Ajuntament molts accessos públics, per millorar la mobilitat i per fer més amable els carrers i voreres. Eliminant barreres arquitectòniques allà on fos possible. Restaurant el mobiliari urbà i instal·lant-ne de nou allà on calgués (bancs, papereres, jardineria, il·luminació, fonts,...). Incrementant els serveis de neteja dels carrers, voreres i parcs més hores i més sovint. I posant a ratlla a l'empresa encarregada de recollir els residus, que ja era hora.
3. Un nou Govern Municipal per Reformar, millorar i ampliar tots els equipaments municipals i construir-ne de nous. Perquè consideràvem que els equipaments públics estaven degradats, amb un manteniment escàs i gens optimitzats. I abans de pensar en nova obra per inaugurar i fer la foto, calia posar al dia els edificis municipals en els que, al cap i a la fi, s'ofereixen serveis de diferents àmbits als ciutadans. I a això ens varem posar. Primer, buscant l'elevat finançament necessari a base de ser pesats i anar a plorar a totes les administracions possibles (Pla Zapatero, subvencions de la Generalitat, subvencions de la Diputació i també finançament propi, quin remei). Gràcies a això, es va poder impulsar la reforma del Centre Cívic i jardins annexos, que bona falta li feia, així com la reforma del Centre Social de Can Buixó, que tenia sales en les que no es podia entrar perquè es podien venir avall, i que ara es poden utilitzar per part de moltes més entitats. I la reforma del Cementiri Municipal, que feia pena tot i ser un lloc sagrat. L'hem pintat, hem tapat forats i esquerdes que representaven una falta de respecte que no cal especificar més, s'han adequat els accessos, i hem construit nous níxols i columbaris (per difunts incinerats). Hem enllestit els vestuaris del Pavelló, a més d'adequar l'edifici en sí tant com ha estat possible. Val a dir que aquests vestuaris els va iniciar l'anterior equip de Govern, però no van fer ni estudi geotècnic i per tant ha generat molts problemes que han incrementat el període de construcció i, el que és més important, els diners que ha calgut invertir. Tot això ho hem gestionat tan bé com hem sabut i crec que el resultat ha estat positiu. I també s'ha millorat el Camp Municipal d'Esports amb els accessos, gespa, grades i vestuaris. I, per fi, l'eliminació d'aquelles reixes metàl·liquès que s'empraven com a pati dels nanos de l'Institut i que rebien el nom popular de "Guantànamo". S'ha construit un nou i digne pati per l'Institut que, a més, també utilitzen els alumnes de l'escola de primària pública. I s'ha construit la necessària Llar d'Infants. La primera que té el poble que és municipal, amb el que això representa en la disminució dels elevats preus que aquests serveis tenen per als papes i mames, i encara més si són privats o concertats. Sense oblidar el nou Tanatori que, malhauradament, ja ha estat massa utilitzat. I una altra reivindicació històrica és el nou passeig fins el Parc Usart, que ja gairebé està enllestit i ha quedat realment bé. Però a més a més de ser bonic i tenir unes genials vistes, millora la seguretat de les moltes persones que cada vegada més van a passejar fins el parc, que també s'ha millorat i del que se'n fa un manteniment mai vist anteriorment. El reformat i ampliat local social del Racó del Bosc serà ben aviat una realitat. Les obres van avançant a bon ritme, igual que ho fan les del Casal Municipal de la Gent Gran. La rampa que en millora l'accés a peu ja fa mesos que funciona, i ara s'està treballant en l'edifici en si per tal de tenir-lo enllestit per primavera. I l'ampliació del Polígon Industrial "Pla de la Costa". I l'ampliació de la Deixalleria Municipal.
Probablement em deixo temes destacables als tres eixos principals que he citat. Però és difícil resumir tota una legislatura en un text sense aborrir massa ni sense semblar que ho hem fet tot bé o que està tot fet, ja que no seria ni cert ni humil. Però en general, i essent evident que no puc ser del tot objectiu, crec que el balanç d'aquests gairebé 4 anys ha estat positiu. El compliment del programa electoral molt elevat i, fins i tot, s'han dut a terme iniciatives i projectes que ni tan sols ens havíem plantejant abans de guanyar les eleccions.
Però com deia, ni tot està fet ni tot és de color de rosa. I són moltes les coses que hem deixo, però també les que queden per fer. Amb tota la humiltat que es pot dir, crec que avui Sant Feliu de Codines és un poble millor que fa 4 anys. Millor en els tres grans eixos citats, però també en d'altres molt i molt importants, més difícils i complexos d'explicar però que també s'han dut a terme perque hi ha hagut voluntat política per fer-ho. Explicar-los requeriria, requerirà de fet, un altre post i un altre dia. Però per citar-ne alguns; l'increment constant de les partides pressupostàries per dur a terme les polítiques socials en les que creiem i que els temps que corren fan més necessàries que mai. Intentar donar feina a tots els professionals i empreses del poble de manera equitativa i sense amiguismes. Generar un clima de participació ciutadana, no tan sols a través de la Comissió específica d'aquesta regidoria i que s'ha anat reunint períodicament al llarg del mandat. També amb comissions sectorials com la de Cultura. I la d'Esports. I com no, la Comissió de Festes, que està composada per un grup de persones molt diverses i pencaires que s'hi està deixant la pell de manera totalment desinteressada. I amb reunions veïnals cada vegada que ha calgut renovar un carrer o dur a terme un nou projecte per tal de rebre opinions i tenir-les en compte. Fins el punt que la nova Plaça del Serrat de Vic té un disseny i el propi nom escollit pels veins i veïnes de la zona. I els nous aires a la Policia Municipal per situar-la al servei del ciutadà i no per perserguir-lo constantment. I el fet de desencallar projectes històrics perquè ha existit una voluntat molt forta per fer-ho, sobretot urbanístics. I l'empenta a la cultura i l'associacionisme local per tenir cada cap de setmana una oferta que ens faci romandre el poble i no haver de marxar tan sovint fora, intentant generar un cicle de vida interna, per exemple, per comprar aqui i no a fora. Això no es pot fer en 4 anys però algú ho havia d'iniciar algun dia. Però com deia, tot això ho deixo per un altre dia.
A nivell personal jo no em proposo altra cosa que seguir aprovant els examens i mantenint les bones notes actuals a poder ser. Continuar treballant en els àmbits polítics en els que hi tinc responsabilitats orgàniques com a la JSC del Vallès Oriental i el PSC de Sant Feliu de Codines.
Però sens dubte, el gran repte d'aquest 2011 tindrà lloc el proper 22 de maig, dia d'eleccions municipals. El 22M es celebren, també, eleccions a totes les Comunitats Autònomes menys a les històriques Galícia, Andalusia, Euskadi i Catalunya. Però jo em vull centrar en el que a nosaltres ens ocupa i ens preocupa, que és Sant Feliu de Codines.
Sembla mentida com passa el temps, però ja només queden 5 mesos per sotmetre l'acció de Govern de l'Ajuntament a la valoració dels ciutadans a les urnes. I encararem aquest repte explicant tot allò que hem fet i tot allò que proposem seguir fent. Amb una campanya on els verbs escoltar i explicar siguin els protagonistes, i intentant deixar de banda tant com sigui possible les típiques picabaralles de politiqueig barat que cansen al personal i que a mi també em cansen molt.
A l'any 2007 el nostre lema de campanya va ser "El Canvi Necessari", en referència a la nova manera d'entendre la política municipal al marge de partidismes i bronques constants que proposàvem, i centrant-nos sobretot en tres propostes molt clares que crec que hem complert:
1. Un nou Govern Municipal més proper i respectuós amb els vilatans, per antendre totes i cadascuna de les sol·licituts, queixes, instàncies, suggerències i propostes que arribessin a l'Ajuntament. Trencar amb aquella antiga manera d'entendre el Govern Municipal, que considerava als regidors com a Ministres als quals s'havia de reverenciar. Fent un equip de gent normal que es situés al capdavant de l'Ajuntament liderats per l'Alcalde Pere Pladevall que no mirés a la resta de ciutadans per sobre l'espatlla, sinó de tu a tu, d'igual a igual.
2. Un nou Govern Municipal que mantingués en condicions dignes i ben nets els carrers i zones públiques del poble. Implantat el nou sistema de recollida selectiva "Porta a Porta Total" per poder retirar els contenidors dels carrers exceptuant els del vidre per motius de seguretat. Intentant adequar tant com ho permetessin els castigats pressupostos de l'Ajuntament molts accessos públics, per millorar la mobilitat i per fer més amable els carrers i voreres. Eliminant barreres arquitectòniques allà on fos possible. Restaurant el mobiliari urbà i instal·lant-ne de nou allà on calgués (bancs, papereres, jardineria, il·luminació, fonts,...). Incrementant els serveis de neteja dels carrers, voreres i parcs més hores i més sovint. I posant a ratlla a l'empresa encarregada de recollir els residus, que ja era hora.
3. Un nou Govern Municipal per Reformar, millorar i ampliar tots els equipaments municipals i construir-ne de nous. Perquè consideràvem que els equipaments públics estaven degradats, amb un manteniment escàs i gens optimitzats. I abans de pensar en nova obra per inaugurar i fer la foto, calia posar al dia els edificis municipals en els que, al cap i a la fi, s'ofereixen serveis de diferents àmbits als ciutadans. I a això ens varem posar. Primer, buscant l'elevat finançament necessari a base de ser pesats i anar a plorar a totes les administracions possibles (Pla Zapatero, subvencions de la Generalitat, subvencions de la Diputació i també finançament propi, quin remei). Gràcies a això, es va poder impulsar la reforma del Centre Cívic i jardins annexos, que bona falta li feia, així com la reforma del Centre Social de Can Buixó, que tenia sales en les que no es podia entrar perquè es podien venir avall, i que ara es poden utilitzar per part de moltes més entitats. I la reforma del Cementiri Municipal, que feia pena tot i ser un lloc sagrat. L'hem pintat, hem tapat forats i esquerdes que representaven una falta de respecte que no cal especificar més, s'han adequat els accessos, i hem construit nous níxols i columbaris (per difunts incinerats). Hem enllestit els vestuaris del Pavelló, a més d'adequar l'edifici en sí tant com ha estat possible. Val a dir que aquests vestuaris els va iniciar l'anterior equip de Govern, però no van fer ni estudi geotècnic i per tant ha generat molts problemes que han incrementat el període de construcció i, el que és més important, els diners que ha calgut invertir. Tot això ho hem gestionat tan bé com hem sabut i crec que el resultat ha estat positiu. I també s'ha millorat el Camp Municipal d'Esports amb els accessos, gespa, grades i vestuaris. I, per fi, l'eliminació d'aquelles reixes metàl·liquès que s'empraven com a pati dels nanos de l'Institut i que rebien el nom popular de "Guantànamo". S'ha construit un nou i digne pati per l'Institut que, a més, també utilitzen els alumnes de l'escola de primària pública. I s'ha construit la necessària Llar d'Infants. La primera que té el poble que és municipal, amb el que això representa en la disminució dels elevats preus que aquests serveis tenen per als papes i mames, i encara més si són privats o concertats. Sense oblidar el nou Tanatori que, malhauradament, ja ha estat massa utilitzat. I una altra reivindicació històrica és el nou passeig fins el Parc Usart, que ja gairebé està enllestit i ha quedat realment bé. Però a més a més de ser bonic i tenir unes genials vistes, millora la seguretat de les moltes persones que cada vegada més van a passejar fins el parc, que també s'ha millorat i del que se'n fa un manteniment mai vist anteriorment. El reformat i ampliat local social del Racó del Bosc serà ben aviat una realitat. Les obres van avançant a bon ritme, igual que ho fan les del Casal Municipal de la Gent Gran. La rampa que en millora l'accés a peu ja fa mesos que funciona, i ara s'està treballant en l'edifici en si per tal de tenir-lo enllestit per primavera. I l'ampliació del Polígon Industrial "Pla de la Costa". I l'ampliació de la Deixalleria Municipal.
Probablement em deixo temes destacables als tres eixos principals que he citat. Però és difícil resumir tota una legislatura en un text sense aborrir massa ni sense semblar que ho hem fet tot bé o que està tot fet, ja que no seria ni cert ni humil. Però en general, i essent evident que no puc ser del tot objectiu, crec que el balanç d'aquests gairebé 4 anys ha estat positiu. El compliment del programa electoral molt elevat i, fins i tot, s'han dut a terme iniciatives i projectes que ni tan sols ens havíem plantejant abans de guanyar les eleccions.
Però com deia, ni tot està fet ni tot és de color de rosa. I són moltes les coses que hem deixo, però també les que queden per fer. Amb tota la humiltat que es pot dir, crec que avui Sant Feliu de Codines és un poble millor que fa 4 anys. Millor en els tres grans eixos citats, però també en d'altres molt i molt importants, més difícils i complexos d'explicar però que també s'han dut a terme perque hi ha hagut voluntat política per fer-ho. Explicar-los requeriria, requerirà de fet, un altre post i un altre dia. Però per citar-ne alguns; l'increment constant de les partides pressupostàries per dur a terme les polítiques socials en les que creiem i que els temps que corren fan més necessàries que mai. Intentar donar feina a tots els professionals i empreses del poble de manera equitativa i sense amiguismes. Generar un clima de participació ciutadana, no tan sols a través de la Comissió específica d'aquesta regidoria i que s'ha anat reunint períodicament al llarg del mandat. També amb comissions sectorials com la de Cultura. I la d'Esports. I com no, la Comissió de Festes, que està composada per un grup de persones molt diverses i pencaires que s'hi està deixant la pell de manera totalment desinteressada. I amb reunions veïnals cada vegada que ha calgut renovar un carrer o dur a terme un nou projecte per tal de rebre opinions i tenir-les en compte. Fins el punt que la nova Plaça del Serrat de Vic té un disseny i el propi nom escollit pels veins i veïnes de la zona. I els nous aires a la Policia Municipal per situar-la al servei del ciutadà i no per perserguir-lo constantment. I el fet de desencallar projectes històrics perquè ha existit una voluntat molt forta per fer-ho, sobretot urbanístics. I l'empenta a la cultura i l'associacionisme local per tenir cada cap de setmana una oferta que ens faci romandre el poble i no haver de marxar tan sovint fora, intentant generar un cicle de vida interna, per exemple, per comprar aqui i no a fora. Això no es pot fer en 4 anys però algú ho havia d'iniciar algun dia. Però com deia, tot això ho deixo per un altre dia.
0 comentaris:
Publica un comentari