Cinquena treva d'ETA

Ahir al migdia, la banda terrorista ETA va emetre un comunicat a través del diari basc Gara en el que emprant les mateixes paraules i escenografia de 2006, anunciava una treva "general, verificable i permanent". Feia setmanes que hi havia rumors que aquest comunicat es produiria, però tot i així crida l'atenció el poc cas que s'ha fet per part dels partits i dels mitjans. Relativament poc cas, perquè obviament va sortir a totes les portades digitals i tots els partits s'han pronunciat, però no amb la intensitat que jo esperava.

Tots els partits polítics han considerat que aquest comunicat és més del mateix i clarament insuficient, i hi estic d'acord. Que els terroristes diguin que no assassinaran, per cinquena vegada en democràcia i després de gairebé 1.000 morts, està bé, però és molt menys del que s'espera. No han dit que deixaran les armes definitivament, ni on les deixaran perquè siguin destruïdes. No queda clar si seguiran robant als empresaris, ni si seguiran robant armes a l'estat espanyol i també a la República francesa.

Segons diu el portaveu de Batasuna, Txelui Moreno, hi haurà més comunicats d'ETA i en alguns d'ells anunciaran que aquesta treva és definitiva i que no hi ha volta enrere. Aviam si és veritat. En Moreno ha dit també que ETA ha pres aquesta decisió de manera unilateral per donar un impuls al "procés democràtic". No sé a que es refereixen amb això de "procés democràtic", doncs l'estat espanyol ja viu en democràcia, el País Basc ja viu en democràcia, i els partits polítics que no defensen l'assassinat i l'extorció com a vies per aconseguir objectius polítics ja viuen en democràcia. En tot cas, són ells qui han de deixar de fer l'animal i unir-se al joc democràtic, a través del qual s'aconsegueixen més i millors objectius que matant i fent el panoli.

Després de més de 50 anys assassinant, robant i extorcionant, quins objectius són els que ETA ha assolit? Des del meu punt de vista, només ha aconseguit tergiversar la visió que els no nacionalistes tenen dels nacionalistes, inclús col·locant injustament en un mateix sac -en moltes ocasions- a gent que defensa la independència d'Euskal Herria a través de vies democràtiques dels que no.

Tinc per costum creure que els conflictes sempre es resolen millor amb el diàl·leg, però també em toca reconèixer que totes les treves i negociacions de l'estat amb ETA han estat un fracàs i, en algunes ocasions, només han servit per prendre el pèl al Govern espanyol de torn mentre la banda terrorista es rearmava. La pressió policial, les detencions d'assassins, han donat bons resultats. I actualment ETA està totalment acorralada. En els darrers temps i sota la direcció del ministre Alfredo Pérez Rubalcaba, les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat han fet caure diverses cúpules d'ETA. Detenien un líder etarra i ja estaven buscant al següent. D'aquesta manera, la banda ha tingut cada vegada més difícil refer-se, fins el punt en que alguns sectors abertzales van començar a plantejar la possibilitat d'acabar amb aquest etern i inútil mal son. Segurament per això, i no perquè ara els assassins siguin demòcrates i bones persones, s'ha produït aquest comunicat.

Veurem com va evolucionant el tema, però el que està clar és que el Govern espanyol no pot baixar la guàrdia. Cal seguir detenint delinqüents i cal exigir que abandonin les armes abans de fer qualsevol altre pas. No seria just que els independentistes assassins tinguin més pes que els independentistes que no assassinen. Aralar ha estat, des del meu punt de vista, un exemple a seguir per molts abertzales, i els seus 4 diputats van ser el segon resultat que més em va alegrar a les darreres eleccions autonòmiques basques, que junt amb uns col·legues vam viure en directe des de Bilbao.

Ara bé, si el Govern espanyol no mou fitxa, correm el risc de perdre una altra oportunitat. Crec que cal escoltar la branca d'ETA que està decidida a no matar mai més, ni a donar suport a la violència, i intentar que es separi dels que no ho veuen del tot clar i han assumit l'assassinat, l'extorció i la drogodependència com una manera de viure de la que no sabran sortir. Diferenciant els arrepentits, que n'hi ha, dels que no ho estan, que també n'hi ha, es podria, potser, obrir un procés cap a la normalització al País Basc i de retruc, a la resta de l'Estat.