Adéu Montilla

José Montilla és des d'avui expresident de la Generalitat. Aquest matí ha pres possessió el seu successor, Artur Mas, en un solemne acte al Palau de la Generalitat. Des de la derrota amb la que CiU va humiliar al PSC el darrer 28 de novembre, tothom coincideix en valorar l'actitut d'en Montilla com a elegat i molt digne. Des de la mateixa nit electoral, les poques ocasions en les que hem vist en Montilla ha estat per realitzar fets que l'honoren. Renunciar a seguir liderant el PSC i assumir injustament la derrota com a únicament seva. Intentar accelerar els tràmits per fer el canvi de President i de Govern quan abans millor. Coordinar-se constantment amb el President Mas per realitzar un relleu tranquil i natural. Conduir un traspàs de poders net, exahaustiu, detallat i transparent. Facilitar totes les dades sobre la situació econòmica de la Generalitat al nou President, així com desitjar-li molts encerts. I, avui al matí, col·locar ell mateix al nou President la medalla amb la que es simbolitzava el traspàs de poders. Aquest gest no va ser capaç de fer-lo l'expresident Pujol el dia de la presa de possessió d'en Pasqual Maragall, l'any 2003. Aleshores, tampoc es va fer cap procés de traspàs. Ni net, ni clar, ni transparent. No es va fer, i els nous consellers de 2003 es van haver d'espavilar amb el que es van trobar, incloses sorpreses vàries que van anar sortint sobre la marxa.

En José Montilla ha estat, sens dubte, un bon gestor. I paradoxalment, aquesta és una afirmació que comparteixen la majoria dels electors segons les enquestes i estudis realitzats. Tot i la clara derrota del Govern Tripartit, la nota mitja que treuen les seves polítiques són d'un clar aprovat al voltant del 6. Això, en plena crisi econòmica, és una nota molt alta que cap govern de cap color d'Europa és capaç d'assolir. No obstant, és obvi que no va ser suficient. Però aquest post no vol ser una valoració dels resultats, cosa que ja he fet i que ja tothom ha pogut fer a aquestes alçades.

Estic convençut que la història farà justícia a l'etapa d'en José Montilla com a President de la Generalitat. I parlo més de la seva Presidència i no tan del seu Govern, ja que segurament un govern en solitari del PSC hagués donat molt més de si, hagués estat més lliure i no hagués tingut tants condicionats. Perquè imagino que per un President ha de ser un conyàs no poder fer, per exemple, una remodelació de Consellers a mig mandat, cosa que hagués anat bé al Govern sortint en algun moment. Qualsevol canvi, per petit que fos, estava directament condicionat pel repartiment de poder en funció dels resultats de 2006 entre els tres socis de tripartit.

Independentment de que els 37 escons obtinguts pel PSC a les autonòmiques de 2006 tinguéssim quelcom a veure amb la memòria encara recent dels 23 anys del pujolisme encarcarat i carrincló, i amb l'herència del President Maragall, crec que en Montilla ha estat un bon President sempre que li han permés. Suposo que no deu ser fàcil presidir el teu país tenint una forta oposició amb molts escons i que sempre ha pensat que Catalunya és i serà seva, tan si manen a la Generalitat com sinó, i a més a més haver d'aguantar les manies dels "salvemos a los patos" i del victimisme de porró i barretina. Victimisme que ja cansa, per cert.

També és cert que en moltes ocasions ha mancat un lideratge més fort al capdavant del Govern, i no cedir a segons quines manies dels socis. I si això havia de suposar que algú se'n desmarqués a mitja legislatura, s'havia de còrrer el risc. De tot plegat, segurament tots n'hem après molt, especialment aquells qui han tingut la responsabilitat de governar el país durant els darrers 7 anys.

D'altra banda, crec que no seria just carregar tota la culpa de la debacle del tripartit al President Montilla. Ni tampoc als socis de Govern. Ni a la crisi. Tots són factors que han sumat, però només hem parlat dels que més es veuen, de tot allò que surt a la premsa. Però... i els assessors i col·laboradors més directes de l'expresident? Un d'ells, abans de les eleccions, va tenir la barra de baixar del tren i acceptar un càrrec a Madrid. I el tio es va quedar tan ample. A l'altre extrem, un que no deixa el tren ni amb aigua calenta, l'home que ha controlat a nivell intern el partit durant els darrers anys. Durant massa anys. L'home al qual molts temen, perquè tot ho controla. L'home que ha vist caure dos Presidents socialistes de la Generalitat. Una persona que, certament, ha estat durant una bona temporada un estratega útil per al partit, sobretot amb les campanyes de la por a la dreta que amb un context concret han donat bons resultats. Però aquesta ja és un estratègia desfasada, que ja no funciona. Com tampoc funcionen segons quins mètodes. I aquesta és una opinió força compratida a nivell intern però que pocs tenen nassos de dir per motius obvis. Però crec que cap renovació ni d'estratègia, ni de persones, funcionarà a Can PSC si el primer que es fa no és agraïr els serveis prestats i acomiadar al Secretari d'Organització. No només del càrrec que ostenta amb puny de ferro, sinó de qualsevol àmbit de decisió del nou PSC que ha de sorgir a través del debat i d'una necessària renovació al partit.

En tot cas, aquest Adéu Montilla vol ser un reconeixement a la tasca del President, que amb els seus encerts i els seus errors, com qualsevol càrrec públic té, crec que ens deixa una Catalunya millor, una Catalunya més social, una Catalunya amb més i millor finançament, i una Catalunya amb més autogovern.

2010!

Aquest és un curiós exercici que consisteix en resumir l'any en paraules, tal com venen al cap i directes al teclat. És un consell d'un amic, que fa 4 anys que ho fa, i que sens dubte és un dels noms propis del 2010. Per ell va.

Botiguers, carrera, web, UAB, facebook, Els Teus Somnis, tu, Comunicació, expansió, article, crèixer, Sàhara, empenta, missatge, llibertat, consolidar, Platja d'Aro, relació, camí, pensar, twitter, campanya, il·lusió, crisi, escriure, Integració i Ciutadania, derrota, gent, nació, territori, JSC, pragmatisme, sense temps, escoltar, Pallars Sobirà, endavant, Aída, plantar cara, difusió, cafè, Escoles de Formació, festa, cursos, blog, parlar en públic, idees, debats, Blackberry, foc, continuar, vodka red bull, Sant Feliu de Codines, caverna, pel·lícules, sectorial, fires, molt, consells, sol radiant, records, inauguracions, reunions, Sant Antoni de Calonge, GdCC, 2046, premsa, Sort, ajuntament, vida, Empordà, discurs, diari, ducados, Euskadi, farres, assemblees, lambrusco, ducados, llit, atur, examens, candidatures, participació, pressupostos, tensió, èxit.

Bon Nadal i Feliç 2011!

Comencen les festes de Nadal. Si, si, de Nadal. Ni festes d'hivern ni d'altres eufemismes d'ateus obsessionats. La cultura i la tradició són les que són, i respectar-les no és incompatible amb les creences religioses de cadascú o amb no tenir-ne cap, que és el meu cas.

Aquests són dies de paraules recorrents i de felicitacions reiterades. Però també de màgia, tiberis i retrobament amb família i amics. Avui, Nit de Nadal, aniré a sopar a casa de l'àvia materna, a Can Janet, amb la meva mare i germana, tiets, tietes i cosins. Suposo que com tothom, repartint-se com es pot per poder veure a tots els familiars propers. Sense oblidar els amics, amb qui de ben segur ens farem bon homenatge els uns als altres amb bones farres.

He volgut, per una vegada, escriure al blog deixant de banda la política per felicitar aquestes festes a tothom qui ho pugui llegir. Perquè aquestes festes m'encanten, generen bon rotllo i t'ajuden a oblidar l'estrés i els problemes del dia a dia que hi pugui haver al llarg de l'any. Les fires, la il·luminació i l'arbre de la plaça, les botigues omplint de vida els carrers, els nanos de les escoles venent polvorons per guanyar diners pel viatge de fi de curs, el tió a la plaça, el patge dels Reis Mags d'Orient, que vindrà a recollir les cartes de tots els nens i nenes del poble que de ben segur ja estan nerviosos esperant que el dia 6 tinguin tot allò que desitgen.

Per tot plegat, aquests són uns dies d'alegria i màgia. I no cal ser petit per viure-ho amb tota la il·lusió del món. I malgrat la crisi, hem d'intentar tan com sigui possible passar-ho bé, envoltat de qui més t'estimes que, al cap i a la fi, són la gran fortuna que hom pot tenir.

Jo espero romandre envoltat de tots aquells a qui estimo, a qui aprecio. Els qui valoren les coses bones que tinc i els qui amb paciència soporten les no tan bones. D'aquells dels qui aprenc dia a dia. Dels que em fan confiança. Dels qui m'ajuden amb tot el possible. Tots ells, familiars, amics, companys de classe, gent diversa de Sant Feliu de Codines, frikis obsessionats per la política com jo, companys del Govern Municipal, i com no podria ser d'altra manera, de tu.

Tingueu tots unes genials festes, estimeu i deixeu-vos estimar i, la resta, ja vindrà.

Bon Nadal!

Acord sociovergent per investir Mas President

Fa uns minuts que s'ha conegut que hi ha hagut acord entre Convergència i Unió i el Partit dels Socialistes de Catalunya per investir al candidat Artur Mas com a nou President de la Generalitat al debat parlamentari de demà.

L'acord entre la primera i la segona formació política del Parlament consta de 5 grans eixos, dividits en objectius més específics, tot i que de moment no se sap de quina manera s'han de dur a terme en alguns casos. Aquests eixos són:

1.- Concertació social i lluita contra la crisi
2.- Polítiques socials i de família
3.- Representació Institucional
4.- Concertació social, política i institucional
5.- Transparència i qualitat de la democràcia

Paraules boniques a part, els punts forts d'aquest acord sembla que són la presència del PSC en els mecanismes bilaterals de negociació Estat-Generalitat, impulsar un acord sobre una nova llei electoral, que hi hagi consens en les reformes del marc estatutari i constitucional, i preservar els actuals models sanitari i d'educació, entre altres.

De moment és massa aviat per forjar-me una opinió pròpia, però mentre d'una banda sembla ser que el PSC ha adoptat una actitut de responsabilitat institucional per no allargar més una investidura justa i que s'ha de produir si o si, per l'altra em genera un cert escepticisme pensar que hi pugui haver consens per fer una nova llei electoral quan ja fa anys que es ve intentant o que CiU i PSC es posin d'acord per demanar plegats possibles reformes estatutàries o constitucionals. Si això vol dir que el PSC es suma a la sol·licitud a Madrid del concert econòmic que la pròpia CiU ja dóna per inviable, benvingut sigui l'acord. També sembla curiós que CiU hagi acceptat mantenir els actuals sistemes sanitaris i eduactius públics, ja que tots sabem i els convergents no se n'amaguen que volen apostar fort per les vesants privades d'aquests dos àmbits.

Si realment aquest acord, del qual coneixem de moment només titulars bonics, tira endavant i es compleix al llarg de la legislatura, benvinguda sigui la sociovergència. No obstant, caldrà esperar a demà a partir de les 10h., per veure que ens expliquen els líders d'ambdós partits polítics.

El que si està clar, de moment, és que gràcies a aquest acord el PSC evitarà, també de moment, una "peperovergència" que ja es va començar a visualitzar amb l'acord entre CiU i PP per constituir la Mesa del Parlament i marginar a la socialdemòcrata Montserrat Tura, que havia de ser Secretària Primera i ho va acabar essent un senyor del Partido Popular.

Donem, doncs, temps de marge perquè a qui li correspòn s'expliqui. I només així podrem valorar amb coneixement de causa els punts d'aquest acord.

Nou programa polític a Ona Codinenca

Una de les moltes novetats de la nova temporada de la ràdio municipal de Sant Feliu de Codines, Ona Codinenca, és el naixement del programa "De tots Colors", que té per objectiu generar debat al voltant de la política municipal des d'un punt de vista plural i donant veu a tots els representants dels diferents grups polítics amb representació al Ple de l'Ajuntament.

El "De Tots Colors", conduït per Jesús Carner, Gemma Permanyer i Marc Capa, neix amb la intenció de fer debats, però també de fer arribar a totes les cases del poble la informació sobre l'actualitat local, sobre el dia a dia més quotidià de l'Ajuntament però també sobre els grans projectes de municipi.

Des del meu punt de vista, un programa d'aquest tipus i amb aquests objectius era ben necessari, ja que incrementar tots els canals d'informació i difusió de l'actualitat municipal mai està de més i sempre és bo. I si a més es fa amb la pluralitat i l'empenta amb la que s'ha engegat, doncs millor que millor.

De moment ja han tingut lloc dos debats. El primer es va celebrar el divendres 22 d'octubre, i l'eix sobre el qual va pilotar el debat va ser per fer valoració dels 3 anys i mig de legislatura que portem els membres de l'equip de Govern de l'alcalde Pere Pladevall a l'Ajuntament. Els portaveus polítics varem ser: Montserrat Anento (aleshores encara per ERC), Joan Comellas (ISF), Ramon Serra (CiU), i jo mateix (PSC).

Fer valoració de gairebé tota una legislatura en una hora i mitja de programa i amb 4 portaveus polítics alhora no és massa fàcil, i queden molts temes per parlar. Però l'experiència va estar molt bé, i qui vulgui pot escoltar aquest primer debat des del web d'Ona Codinenca.

El segon debat (foto) va tenir lloc el diumenge 20 de novebre, una setmana abans de les Eleccions al Parlament de Catalunya. I lògicament aquest va ser el tema a tractar. En aquest cas, tots els partits menys el PSC van canviar l'interlocutor. Jordi Rovira va representar ERC, Lluis Planas va representar SI, Roc Fernàndez a CdC i un servidor va tenir la complicada tasca de representar al PSC, en mesura del possible i marcant les evidents distàncies entre el partit a nivell nacional i la tasca que estem fent al Govern Municipal, ben allunyada de partidismes, sigles i directrius de partit.

D'aquests dos primers programes "De Tots Colors" en faig una valoració ben positiva. Tant pel que fa a la direcció del programa com pel que fa als portaveus polítics. No és cap secret que el meu fort no és l'oratòria, i essent el primer cop que anava a la ràdio municipal des que des que vaig prendre possessió com a regidor a l'abril de 2008, vaig quedar-ne prou satisfet. No obstant, alguns m'han aconsellat que per millorar cal que sigui una mica més "agressiu" i alçar més la veu. Ja veurem si segueixo o no aquest consell en futurs debats, ja que no m'agraden gens ni mica les tertúlies tipus "Sálvame" en la que es banalitzen tots els temes i es talla constantment als companys de micro.

Debatre amb dos ex candidats a l'alcaldia com la Montse i el Joan, amb un exprimer Tinent d'Alcalde com el Ramon, i amb un suposat futur alcaldable com el Roc és una experiència divertida, però que també em serveix per aprendre'n.

Així doncs, només em queda felicitar a la direcció d'Ona Codinenca i als locutors d'aquest nou programa per l'aposta que han fet per contribuir a fer difusió de l'actualitat de Sant Feliu i generar debats sans i saludables. Estic convençut que si es manté aquesta línia i aquesta energia amb la que s'ha començat, el "De Tots Colors" serà un programa que s'anirà consolidant i que anirà guanyant oients, bé sigui en directe o a través del web de la ràdio un cop es van penjant.

Darrer curs de 2010: Comptabilitat Bàsica

Avui hem presentat el darrer curs que hem organitazat enguany des del Servei d'Ocupació Local de l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines. Aquest curs de Comptabilitat Bàsica té per objectiu permetre als participants conèixer el funcionament de la comptabilitat i dels assentaments comptables aplicats en casos pràctics.

El curs ha començat avui, dia 20, i tindrà continuitat els dies 21, 22, 27, 28 i 29 de desembre de 16 a 20h a la Sala d'Actes de la Biblioteca Municipal. Al curs, destinat als usuaris del Servei Local d'Ocupació de la regidoria de Treball de l'Ajuntament, s'hi han apuntat majoritàriament dones.

Aquesta és una més de les accions formatives previstes per aquest 2010, que es suma als 3 cursos de Manipulació d'Aliments, als tallers per a la recerca activa de feina, al curs de gestió de magatzems, la Setmana Jove d'Orientació Laboral, al de Monitors de Menjador, etc...

La temàtica dels cursos s'escull en funció de la demanda dels i les usuàries de la Borsa de Treball, assegurant així que l'oferta s'adeqüa a les necessitats reals dels aturats que ho sol·liciten i tenen utilitat per al reciclatge i per a complementar els currículums dels participants.

La Formació és, en temps de crisi i d'elevades taxes d'atur, l'aposta que venim fent des de l'Ajuntamant en matèria d'ocupació, i un dels exios d'acutació més importants del Pla d'Acció del SOL-SFC, al que s'hi sumen l'Orientació i Assessorament Empresarial, la gestió d'ofertes, el Club de la Feina, i els programas d'insersió laboral.

Tres anys, tres escons i tres dimissions

Avui hem celebrat el darrer Ple Municipal de l'Ajuntament d'aquest 2010. Hem aprovat definitivament les ordenances fiscals per a l'exercici de 2011, un dictamen de concessió de bonificació de liquidació d'expedient d'ICIO de la parròquia de Sant Feliu, el dictamen de desestimació de les al·legacions presentades per l'Ajuntament de Sant Quirze de Safaja contra el preu de l'aigua subministrada, un dictamen de modificació de les normes subsidiràries que afecta a la zona del Polígon Industrial del Pla de la Costa, un dictamen de millora de les relacions entre les administracions en el marc del projecte "Xarxa Oberta", i un dictamen de l'afectació de la finca de l'antiga Caserna, on hi farem habitatge social d'aqui a uns anys.

A més, al Ple d'avui hi ha hagut tres novetats de caràcter més polític, més de partits. La regidora d'ERC, Montserrat Anento, passa a ser regidora no adscrita a cap grup municipal, ja que ha abandonat la militància republicana i ara és afiliada de Solidaritat Catalana per la Independència. Tot i que deixarà de ser la 4a Tinent d'Alcalde, seguirà com a regidora fins que l'Assemblea Local d'ERC prengui una decissió sobre si la relleva i, en aquest cas, qui ho fa.

També el regidor d'Independents per Sant Feliu (ISF), Joan Comellas, ha deixat caure que té "un peu fora de l'Ajuntament", deixant a entendre que en principi no es tornarà a presentar.

I hem tingut, malhauradament, una tercera notícia política. La regidora de Convergència i Unió, Anna Vilarrasa, ha presentat la seva dimissió a l'inici de la sessió plenària. Mai he amagat que amb l'Anna sempre hem tingut bon rotllo personal i polític, i tampoc he ocultat la meva admiració per la seva manera d'entendre l'Ajuntament i la gestió municipal. Ha fet oposició d'una manera molt elegant, proposant i no insultant, suggerint i no mentint. I crec que la política en general aniria molt millor amb més Anna Vilarrasa's. Segurament va estar al lloc equivocat en el moment equivocat. Però estic més que convençut que l'Anna hagués estat una bona regidora de govern, com ho ha estat a l'oposició. No és només CiU ni l'Ajuntament qui avui ha perdut una persona treballadora, digne i amb empenta. El poble en surt perjudicat. Perquè un bon clima polític entre el Govern i l'oposició és sempre desitjable, evidentment cadascú des de la seva posició i fent la tasca que en un moment donat el poble li ha encomanat. L'Anna ha estat a l'altura de les circumstàncies. I comparteixo fil per randa les paraules d'agraïment de l'alcalde Pere Pladevall.

L'Anna Vilarrasa tenia la tasca de fer seguiment, des de l'oposició, de l'acció del Govern en matèria de Treball i Acció Social. Per la part que em toca, la regidoria de Treball, vull agrair-li personalment el seu tarannà amable i constructiu, la seva educació en tot moment i la seva col·laboració constant. Col·laboració que, de ben segur, seguirà existint.

D'altra banda, vull deixar palés la diferència d'actitut entre dues dimissions. La dimissió d'avui de l'Anna i la dimissió de l'any 2006 del company Enric Blancafort, quan va tenir la bessonada i a més a més canvis en la seva vida professional. L'aleshores regidor d'Ensenyament, Roc Fernàndez, que és avui el "líder" de CdC a Sant Feliu, va escriure un article al seu blog molt en la seva línia amarga, d'home eternament enfadat i empipat, sota el títol "Governant mentre Saturn devora el seu fill". En aquest post, el senyor Fernàndez parla d'en Blancafort com "una dimissió a menys d'un any de les eleccions i quan per tot el poble corria el rumor de les discrepàncies creixents entre el cap de llista socialista i en Pere Pladevall". L'article segueix: "Com el personatge mitològic de Sarturn que va devorar el seu fill, Pladevall ha devorat Blancafort".

S'ha de vigilar amb el que es diu, tots hem de vigilar. Doncs les hemeroteques a vegades ens poden jugar males passades. Avui, en Pere Pladevall i l'Enric Blancafort formen part del mateix govern, i treballen junts per Sant Feliu de Codines. Avui, perfectament podríem canviar els noms Pere i Enric per Roc i Anna, però seria posar-se al mateix nivell, seria assumir la mateixa actitut destructiva basada en la rumorologia i la política de safreig. I sincerament, això em fa una mandra impresionant. Com diuen els espanyols, a "palabras necias..." Això si, ara veurem si CiU segueix enfoten-se sense escrúpols de les dues dimissions que hem tingut al nostre grup municipal, una per motius laborals i l'altre per una malaltia. A nosaltres ens han dimitit 2 de 8 regidors. A CiU, 3 de 3 regidors.

En tot cas, reiterar a l'Anna la feina feta, les hores dedicades, i les seves bones formes. Ha rebut un tracte que no mereixia, però estic segur que ha aprofitat molt aquests tres anys i mig com a regidora, per treballar pel poble però també per veure que no tothom té el seu tarannà dial·logant i agradable. Espero, Anna, que el temps faci justícia i que en un futur, ens poguem retrobar per seguir treballant plegats per Sant Feliu de Codines. Aquest és el teu objectiu. Aquest és el nostre objectiu. I al cap i a la fi, les ideologies partidistes i les sigles queden, en un Ajuntament com el nostre i com venim demostrant, en un segon terme.

3a Fira de Nadal i Marató de TV3

Aquest diumenge 19 de desembre tindrà lloc a la Plaça Josep Umbert i Ventura la tercera edició de la Fira de Nadal, una iniciativa patrocinada per Codines Centre Comercial i que vam estrenar el 2008 per tal d'incrementar les activitats nadalenques al municipi i generar nous espais per al foment i difusió del producte del comerç local.

Des de les 10 del matí i fins les 7 de la tarda, més de 40 parades exposaran els seus productes a la plaça, amb tallers per a la canalla inclosos a partir de les 17h. Aquesta és una xifra rècord de parades, que any rere any hem anat superant i de les quals, més de la meitat, seran de codinencs i codinenques.

A més, per segon any consecutiu farem coïncidir la fira amb diverses activitats per col·laborar amb la Marató de TV3. Enguany, la jornada solidària organitzada per la televisió pública del país anirà destinada a obtenir recursos per a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides.

Són moltes les entitats i individuals que enguany es sumen o repeteixen la seva col·laboració amb la Marató, que si ve fins la darrera legislatura es limitava a penjar una pancarta a l'entrada del poble, ara l'esforç per recaudar diners és molt major.

Els membres adherits al Grup de Comerciants Codinencs disposen des de fa dies de guardioles als seus establiments, amb el lema "Cada cèntim compta", amb la idea de poder deixar-hi els canvis o les aportacions que cadascú pugui. El Club de Futbol, per exemple, organitza un partit solidari. La Comissió de Festes ha montat una cursa amb els mateixos fins. I a aquestes, se li sumen d'altres entitats i veïns del municipi amb ganes de participar d'aquesta jornada solidària.

Durant tot el diumenge hi haurà una carpa a la plaça del poble, sota el bonic arbre de Nadal que hi hem posat, on els es vendran caganers catalans per recollir recursos, i on es concentraran al llarg del dia les guardioles dels botiguers. Al migdia, es farà un primer recompte i, a l'hora de recollir la 3a Fira de Nadal, es penjarà a la porta de la Casa de la Vila el resultat total obtingut i que donarem a la Fundació Marató de TV3.

L'any passat, tot i les dificultats econòmiques dels moments que corren, Sant Feliu va demostrar ser un poble solidari, i enguany estic segur tornarà a ser així. Perquè qualsevol aportació, per petita que sigui, suma. I la suma de tots, serà una gran xifra que servirà per seguir investigant i lluitar contra les malalties medul·lars i cerebrals adquirides que tantes vides han complicat.

Aixequem-nos (II)

Demà tindrà lloc el Ple de Constitució del nou Parlament després de les eleccions del 28 de novembre. Fa uns minuts es confirmava que definitivament Núria de Gispert serà la primera Presidenta del Parlament de Catalunya, i que a més CiU ocuparà també una Vicepresidència de la Mesa i dues secretaries. Els socialistes Higini Clotas i Montserrat Tura també estaran a la Mesa com a Vicepresident i Secretària respectivament. La secretaria restant serà per al Partido Popular. Així, doncs, sembla ser que ni ERC ni ICV tindran representació a l'òrgan de govern de la cambra catalana.

Segons el timming establert, durant les dues properes setmanes se celebrarà la investidura d'Artur Mas com a nou President de la Generalitat i a posteriori la presa de possessió dels nous Consellers i Conselleres del Govern Bipartit d'UDC i CDC. Tot indica que hi haurà com a màxim 12 conselleries, de les que 6 serien per CDC, 2 per UDC i 4 per a independents mediàtics. Sobre la composició del Govern, però, l'única cosa que ja s'ha confirmat és que el líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, romandrà exiliat a Madrid i no serà Conseller en Cap ni Vicepresident. El futur president Mas, que no deu voler que el polític més ben valorat de tota Catalunya i també de tot l'estat estigui al seu Govern fent-li hombra, li encomana la tasca de negociar amb el Congrés espanyol el Concert Econòmic. Això és com dir que li encomana la missió de païr i fer païr la frustració de no poder aconseguir la proposta estrella dels convergents durant la campanya i que, dos dies després d'haver guanyat les eleccions, el Secretari General de CDC, Felip Puig, reconeixia que era una proposta totalment inviable. I quedant-se tan ample. De totes maneres, és curiós que CiU renegui d'un retallat finançament català que l'Artur Mas i en Zapatero van acordar el 2006 d'esquenes al Govern del President Pasqual Maragall.

Partint d'aquesta base, sembla que aquesta nova legislatura serà del tot interessant, doncs abans de començar a governar ja es desdiuen de la principal promesa electoral. No obstant, s'haurà de donar un temps prudencial de confiança a l'Artur Mas i al seu nou Bipartit de dretes, aviam quines són les línies mestres que es marquen per aquests quatre anys.

Mentre, els alts càrrecs del PSC i els alcaldes socialistes de les ciutats de més de 50.000 habitants, que no arriben a la trentena, segueixen demanant a les federacions, agrupacions territorials i als afiliats deixar el debat de reflexió i renovació per després de les properes Eleccions Municipals. I té la seva lògica, doncs no es tracta només de renovar la Comissió Executiva Nacional del partit, sinó de reflexionar profundament sobre què és el que el PSC vol ser de gran. Si una cosa és ben clara, però, és que l'actual estratègia del partit ha estat enterrada pels electors d'una forma molt i molt clara, obtenint els socialistes els pitjors resultats de la història del PSC. I ben lluny dels que va obtenir el mai prou ben valorat President Pasqual Maragall, al que van convidar a marxar des de Madrid amb el vist-i-plau de l'Artur Mas per tenir el valor d'intentar dur a la pràctica la retòrica recorrent federalista, disfrassada amb eufemismes com el de l'Espanya Plural, que ja pocs es creuen. Maragall va ser valent i ho va pagar molt car.

Tot i que comparteixo que no és moment d'obrir el debat dels noms, i que per parlar en profunditat de la nova estratègia que hauria d'assumir el partit cal esperar a després del 22M, em costa creure que realment els milers i milers d'afiliats que conformem el nostre partit siguem capaços de fer tal cosa. De fet, només cal fer seguiment dels mitjans de comunicació per veure que, aquells que tenen l'oportunitat d'accedir-hi, no desaprofiten cap ocasió per dir la seva. I no em sembla malament. Però o tots moros, o tots cristians. Mentre, a la resta ens demanen lleialtat i silenci. Entenent la lleialtat com quelcom diferent al que podríem llegir a qualsevol diccionari. Sense anar més lluny, aquesta frase ja la consideraran alguns com a deslleial. Doncs ves quina llàstima!

Però autoreprimir les opinions durant un any, que en política és molt de temps, no pot ser bo. Per tant, crec que no passa res que a nivell intern, aprofitant els òrgans i fòrums dels que disposa el partit, es pugui parlar sense problemes, sense la pressió del "ara no toca", que en política és vigent sempre. De fet, sembla que mai no toca res. I com mai no toca res, la batacada electoral ha estat més que important. Per molts motius, però probablement per una campanya que ha tingut de tot menys il·lusió, en la que ens hem esforçat per dir que no som ni independentistes ni de dretes però sense dir el que som. Això és com si l'alcalde Pere Pladevall es presenta a les properes eleccions municipals dient que no construirà un gratacels al mig de la plaça ni una altra biblioteca, i no diu que és el que sí farà. Els socis de Govern tampoc han ajudat gens, però éren els únics socis possibles des del meu punt de vista. Els mitjans de comunicació no ens han estat favorables. La crisi econòmica ha generat un clima general de càstig cap als governs, una onada de vot cap a la dreta, que té un missatge més simple i, per tant, més fàcil de difondre i de coallar entre els electors. Sense oblidar els pals a les rodes constants del Govern de Madrid, que obviament no té els mateixos interessos ni el mateix full de ruta del PSC. Entenc que parlar de federalisme i de l'Espanya plurar a segons quins racons de l'Estat és realment complicat. Inclús dins el propi PSOE hi ha un munt de jacobins que tenen una visió de l'Estat molt diferent i uniformadora de la que alguns socialdemòcrates catalans tenim.

Estar tant temps sense líderatge exposa i exposarà el Partit dels Socialistes de Catalunya a l'especulació constant als mitjans de comunicació. Però, segons com es miri, el lideratge ja ha estat prou minso durant els darrers anys, com ha reconegut en més d'una ocasió el propi José Montilla. Els mitjans de comunicació no parlen tant de l'estratègia del PSC, que és quelcom que no ven diaris, i sí de la guerra dels noms i de la possibilitat de tenir un grup parlamentari propi al Congrés. Entenc que això és més mediàtic i té més morbo polític. Però abans de parlar de noms, cal saber cap a on ha de caminar el PSC i de quina manera ha de superar la travessia pel desert que encetem.

La premsa parla ja de noms, com la Carme Chacón que podria ser l'enviada del PSOE cap a Catalunya de forma similar a la fracassada "Operación Trini". Però es parla també de la Montserrat Tura, l'Antoni Castells o l'Àngel Ros, alcalde de Lleida, entre d'altres. Diria que els deixem fer, que ja se'n cansaran. Però no m'ho creuria ni jo. Les incerteses, doncs, són més que les certeses en aquests moments, i som uns quants els que estem bastant desorientats.

Des del meu punt de vista, el PSC ha de treballar per esdevenir el pal de paller de la socialdemocràcia catalana. I evidentment que el PSC ha de donar suport al Congrés al PSOE en tot allò que hi estiguem d'acord. I mai votar un president central del PP. Però també hem de tenir la sobirania suficient, com a partit que som i no com a delegació del PSOE a Catalunya, per poder desmarcar-se'n quan calgui. No és la fi del món, no cal exagerar. No passa absolutament res per votar a favor dels interessos de Catalunya, que no sempre coincideixen amb els interessos de la resta d'Espanya que el PSOE defensa i que així ha de seguir fent. No pot ser que l'única veu catalana a Madrid sigui la de CiU, i que en cap debat important al Congrés veiem al líder dels diputats del PSC defensant els postulats del PSC. I si és que els postulats del PSC són sempre els del PSOE i és només per això que no cal ni veu ni grup propi, aleshores tenim un problema. I vull diferenciar la veu pròpia del grup propi. Tenir o no tenir grup és el de menys, doncs el que importa és que se'ns senti a Madrid, i que si algun dia es decideix votar de forma diferenciada del PSOE, no s'ensorri el món.

A sobre, hem d'aguantar les dures crítiques de personatges com el President socialista d'Andalusia, que considera igual que d'altres jacobins que el PSC és massa catalanista i cedeix a les pressions nacionalistes. Suposo que les declaracions que hem sentit en aquesta direcció es fan més per contentar a la parròquia que per altres motius, però no deixen de tocar els nassos haver-les d'escoltar de manera gratuïta. Inclús els Estats Units d'Amèrica consideren que el PSC s'ha radicalitzat i que té importants sectors separatistes, segons les filtracions de wikileaks publicades avui mateix a El Pais. Poca feina deuen tenir per dedicar-se a analitzar el PSC.

En tot cas, espero que les incerteses es vagin convertint en certeses sense haver d'esperar un any, doncs no quedarà PSC si estem un any sense fer res, sense renovar res, sense parlar de res. I més tenint en compte les perspectives electorals que les enquestes pronostiquen per 3 de les 4 capitals de província, totes elles amb alcaldes del PSC. Sobretot a Barcelona, on sembla que l'alcalde Jordi Hereu no té cap intenció de cedir la candidatura a l'alcaldia a ningú que no sigui ell tot i les previsions nefastes que des de fa temps anem veient enquesta rere enquesta i que podrien fer perdre al PSC, per primer cop en trenta anys, l'alcaldia de la capital de Catalunya. No vull ni imaginar-me una Catalunya governada pel bipartit de dretes de CDC i UDC amb el suport d'alcaldies que podrien ser convergents en breu si no es treballa de valent per evitar-ho.

El projecte municipalista del PSC sempre ha estat molt fort. El 75% dels catalans i les catalanes tenen alcaldes i alcaldesses socialistes, i tot i no tenir projecte clar de país (de moment), sí el tenim a molts municipis i ciutats de tota Catalunya. I hem de pencar fort per explicar a tothom el que hem fet als Ajuntaments i el que proposem seguir fent. Tenim experiència, però també una nova fornada de joves no viciats, amb ganes, amb empenta, i sobretot, amb il·lusió per fer país des dels Ajuntaments, per transformar pobles i ciutats i garantir a la ciutadania molt treball i molt d'esforç per aconseguir les fites que cada candidatura municipal es marqui durant els propers mesos. Està a les nostres mans mantenir la força municipal.

Nou espai web de la regidoria de Turisme i Fires

La regidora de Turisme i Fires, Laia Jordana, porta uns mesos treballant els continguts del nou espai web de la regidoria, que ha entrat en marxa aquesta mateixa setmana. L'objectiu d'aquest web, d'estructura i disseny molt similar al de la regidoria de Comerç, és el de difondre i posar a l'abast de tothom informació de tipus turístic i de lleure per tal de donar a conèixer l'oferta codinenca en aquest camp.

El nou espai web compta amb diferents apartats com Història i Símbols, Punts d'Interès, Parcs i Zones Verdes, Excursions i Rutes, Activitats Esportives, Fires i Festes, Gastronomia i Allotjament (aquest darrer, malhauradament, sense massa local de moment).

A més, també hi ha un apartat per a notícies, agenda, accés al municipi amb mapa de carrers i serveis inclòs, i enllaços d'interès.

Nous plafons d'informació comercial i turística

Durant aquests dies estem instal·lant els nous plafons previstos al Pla de Dinamització Comercial i coofinançats amb el projecte d'intervenció integral de la Llei de Barris.

Es tracta de 6 plafons de 2x2 metres, ubicats a diferents zones del poble, amb informació sobre els comerços codinencs i els punts d'interès general. 3 estan dedicats a ubicar sobre el plànol local els establiments comercials, marcant quins d'ells formen part de l'assossiació Grup de Comerciants Codinencs. Els altres 3, a informació general.

En el cas dels plafons comercials, que poden quedar obsolets amb molta més facilitat que els d'informació general (Ajuntament, Església, Museu, centres educatius, i tots els equipaments municipals), està previst poder actualitzar-los periòdicament, substituint el plànol actual amb una nova capa, i mantenint l'estructura de suport.

Aquesta és una més de les iniciatives destinades a la difusió del comerç local, per tal de donar a conèixer els nostres establiments com ja venim fent des de fa més d'un any i mig amb l'espai web de la regidoria de Comerç. Compta amb un Cercador d'Establiments que, per cert, és dels apartats de tot el web municipal més visitats i utilitzats.

El plànol carrerer que hem emprat per ubicar-hi els comerços i els equipaments municipals és fruit del treball que fa uns mesos es va realitzar des de l'Ajuntament, per tal d'actualitzar-lo respecte el que hi havia anteriorment. Aquest nou plànol carrerer es va editar també en format paper per poder oferir-lo des de l'Oificina d'Atenció al Ciutadà de l'Ajuntament.