José Montilla és des d'avui expresident de la Generalitat. Aquest matí ha pres possessió el seu successor, Artur Mas, en un solemne acte al Palau de la Generalitat. Des de la derrota amb la que CiU va humiliar al PSC el darrer 28 de novembre, tothom coincideix en valorar l'actitut d'en Montilla com a elegat i molt digne. Des de la mateixa nit electoral, les poques ocasions en les que hem vist en Montilla ha estat per realitzar fets que l'honoren. Renunciar a seguir liderant el PSC i assumir injustament la derrota com a únicament seva. Intentar accelerar els tràmits per fer el canvi de President i de Govern quan abans millor. Coordinar-se constantment amb el President Mas per realitzar un relleu tranquil i natural. Conduir un traspàs de poders net, exahaustiu, detallat i transparent. Facilitar totes les dades sobre la situació econòmica de la Generalitat al nou President, així com desitjar-li molts encerts. I, avui al matí, col·locar ell mateix al nou President la medalla amb la que es simbolitzava el traspàs de poders. Aquest gest no va ser capaç de fer-lo l'expresident Pujol el dia de la presa de possessió d'en Pasqual Maragall, l'any 2003. Aleshores, tampoc es va fer cap procés de traspàs. Ni net, ni clar, ni transparent. No es va fer, i els nous consellers de 2003 es van haver d'espavilar amb el que es van trobar, incloses sorpreses vàries que van anar sortint sobre la marxa.
En José Montilla ha estat, sens dubte, un bon gestor. I paradoxalment, aquesta és una afirmació que comparteixen la majoria dels electors segons les enquestes i estudis realitzats. Tot i la clara derrota del Govern Tripartit, la nota mitja que treuen les seves polítiques són d'un clar aprovat al voltant del 6. Això, en plena crisi econòmica, és una nota molt alta que cap govern de cap color d'Europa és capaç d'assolir. No obstant, és obvi que no va ser suficient. Però aquest post no vol ser una valoració dels resultats, cosa que ja he fet i que ja tothom ha pogut fer a aquestes alçades.
Estic convençut que la història farà justícia a l'etapa d'en José Montilla com a President de la Generalitat. I parlo més de la seva Presidència i no tan del seu Govern, ja que segurament un govern en solitari del PSC hagués donat molt més de si, hagués estat més lliure i no hagués tingut tants condicionats. Perquè imagino que per un President ha de ser un conyàs no poder fer, per exemple, una remodelació de Consellers a mig mandat, cosa que hagués anat bé al Govern sortint en algun moment. Qualsevol canvi, per petit que fos, estava directament condicionat pel repartiment de poder en funció dels resultats de 2006 entre els tres socis de tripartit.
Independentment de que els 37 escons obtinguts pel PSC a les autonòmiques de 2006 tinguéssim quelcom a veure amb la memòria encara recent dels 23 anys del pujolisme encarcarat i carrincló, i amb l'herència del President Maragall, crec que en Montilla ha estat un bon President sempre que li han permés. Suposo que no deu ser fàcil presidir el teu país tenint una forta oposició amb molts escons i que sempre ha pensat que Catalunya és i serà seva, tan si manen a la Generalitat com sinó, i a més a més haver d'aguantar les manies dels "salvemos a los patos" i del victimisme de porró i barretina. Victimisme que ja cansa, per cert.
També és cert que en moltes ocasions ha mancat un lideratge més fort al capdavant del Govern, i no cedir a segons quines manies dels socis. I si això havia de suposar que algú se'n desmarqués a mitja legislatura, s'havia de còrrer el risc. De tot plegat, segurament tots n'hem après molt, especialment aquells qui han tingut la responsabilitat de governar el país durant els darrers 7 anys.
D'altra banda, crec que no seria just carregar tota la culpa de la debacle del tripartit al President Montilla. Ni tampoc als socis de Govern. Ni a la crisi. Tots són factors que han sumat, però només hem parlat dels que més es veuen, de tot allò que surt a la premsa. Però... i els assessors i col·laboradors més directes de l'expresident? Un d'ells, abans de les eleccions, va tenir la barra de baixar del tren i acceptar un càrrec a Madrid. I el tio es va quedar tan ample. A l'altre extrem, un que no deixa el tren ni amb aigua calenta, l'home que ha controlat a nivell intern el partit durant els darrers anys. Durant massa anys. L'home al qual molts temen, perquè tot ho controla. L'home que ha vist caure dos Presidents socialistes de la Generalitat. Una persona que, certament, ha estat durant una bona temporada un estratega útil per al partit, sobretot amb les campanyes de la por a la dreta que amb un context concret han donat bons resultats. Però aquesta ja és un estratègia desfasada, que ja no funciona. Com tampoc funcionen segons quins mètodes. I aquesta és una opinió força compratida a nivell intern però que pocs tenen nassos de dir per motius obvis. Però crec que cap renovació ni d'estratègia, ni de persones, funcionarà a Can PSC si el primer que es fa no és agraïr els serveis prestats i acomiadar al Secretari d'Organització. No només del càrrec que ostenta amb puny de ferro, sinó de qualsevol àmbit de decisió del nou PSC que ha de sorgir a través del debat i d'una necessària renovació al partit.
En tot cas, aquest Adéu Montilla vol ser un reconeixement a la tasca del President, que amb els seus encerts i els seus errors, com qualsevol càrrec públic té, crec que ens deixa una Catalunya millor, una Catalunya més social, una Catalunya amb més i millor finançament, i una Catalunya amb més autogovern.
En José Montilla ha estat, sens dubte, un bon gestor. I paradoxalment, aquesta és una afirmació que comparteixen la majoria dels electors segons les enquestes i estudis realitzats. Tot i la clara derrota del Govern Tripartit, la nota mitja que treuen les seves polítiques són d'un clar aprovat al voltant del 6. Això, en plena crisi econòmica, és una nota molt alta que cap govern de cap color d'Europa és capaç d'assolir. No obstant, és obvi que no va ser suficient. Però aquest post no vol ser una valoració dels resultats, cosa que ja he fet i que ja tothom ha pogut fer a aquestes alçades.
Estic convençut que la història farà justícia a l'etapa d'en José Montilla com a President de la Generalitat. I parlo més de la seva Presidència i no tan del seu Govern, ja que segurament un govern en solitari del PSC hagués donat molt més de si, hagués estat més lliure i no hagués tingut tants condicionats. Perquè imagino que per un President ha de ser un conyàs no poder fer, per exemple, una remodelació de Consellers a mig mandat, cosa que hagués anat bé al Govern sortint en algun moment. Qualsevol canvi, per petit que fos, estava directament condicionat pel repartiment de poder en funció dels resultats de 2006 entre els tres socis de tripartit.
Independentment de que els 37 escons obtinguts pel PSC a les autonòmiques de 2006 tinguéssim quelcom a veure amb la memòria encara recent dels 23 anys del pujolisme encarcarat i carrincló, i amb l'herència del President Maragall, crec que en Montilla ha estat un bon President sempre que li han permés. Suposo que no deu ser fàcil presidir el teu país tenint una forta oposició amb molts escons i que sempre ha pensat que Catalunya és i serà seva, tan si manen a la Generalitat com sinó, i a més a més haver d'aguantar les manies dels "salvemos a los patos" i del victimisme de porró i barretina. Victimisme que ja cansa, per cert.
També és cert que en moltes ocasions ha mancat un lideratge més fort al capdavant del Govern, i no cedir a segons quines manies dels socis. I si això havia de suposar que algú se'n desmarqués a mitja legislatura, s'havia de còrrer el risc. De tot plegat, segurament tots n'hem après molt, especialment aquells qui han tingut la responsabilitat de governar el país durant els darrers 7 anys.
D'altra banda, crec que no seria just carregar tota la culpa de la debacle del tripartit al President Montilla. Ni tampoc als socis de Govern. Ni a la crisi. Tots són factors que han sumat, però només hem parlat dels que més es veuen, de tot allò que surt a la premsa. Però... i els assessors i col·laboradors més directes de l'expresident? Un d'ells, abans de les eleccions, va tenir la barra de baixar del tren i acceptar un càrrec a Madrid. I el tio es va quedar tan ample. A l'altre extrem, un que no deixa el tren ni amb aigua calenta, l'home que ha controlat a nivell intern el partit durant els darrers anys. Durant massa anys. L'home al qual molts temen, perquè tot ho controla. L'home que ha vist caure dos Presidents socialistes de la Generalitat. Una persona que, certament, ha estat durant una bona temporada un estratega útil per al partit, sobretot amb les campanyes de la por a la dreta que amb un context concret han donat bons resultats. Però aquesta ja és un estratègia desfasada, que ja no funciona. Com tampoc funcionen segons quins mètodes. I aquesta és una opinió força compratida a nivell intern però que pocs tenen nassos de dir per motius obvis. Però crec que cap renovació ni d'estratègia, ni de persones, funcionarà a Can PSC si el primer que es fa no és agraïr els serveis prestats i acomiadar al Secretari d'Organització. No només del càrrec que ostenta amb puny de ferro, sinó de qualsevol àmbit de decisió del nou PSC que ha de sorgir a través del debat i d'una necessària renovació al partit.
En tot cas, aquest Adéu Montilla vol ser un reconeixement a la tasca del President, que amb els seus encerts i els seus errors, com qualsevol càrrec públic té, crec que ens deixa una Catalunya millor, una Catalunya més social, una Catalunya amb més i millor finançament, i una Catalunya amb més autogovern.
1 comentaris:
Il semble que vous soyez un expert dans ce domaine, vos remarques sont tres interessantes, merci.
- Daniel
Publica un comentari