Fa uns minuts que s'ha conegut que hi ha hagut acord entre Convergència i Unió i el Partit dels Socialistes de Catalunya per investir al candidat Artur Mas com a nou President de la Generalitat al debat parlamentari de demà.
L'acord entre la primera i la segona formació política del Parlament consta de 5 grans eixos, dividits en objectius més específics, tot i que de moment no se sap de quina manera s'han de dur a terme en alguns casos. Aquests eixos són:
1.- Concertació social i lluita contra la crisi
2.- Polítiques socials i de família
3.- Representació Institucional
4.- Concertació social, política i institucional
5.- Transparència i qualitat de la democràcia
Paraules boniques a part, els punts forts d'aquest acord sembla que són la presència del PSC en els mecanismes bilaterals de negociació Estat-Generalitat, impulsar un acord sobre una nova llei electoral, que hi hagi consens en les reformes del marc estatutari i constitucional, i preservar els actuals models sanitari i d'educació, entre altres.
De moment és massa aviat per forjar-me una opinió pròpia, però mentre d'una banda sembla ser que el PSC ha adoptat una actitut de responsabilitat institucional per no allargar més una investidura justa i que s'ha de produir si o si, per l'altra em genera un cert escepticisme pensar que hi pugui haver consens per fer una nova llei electoral quan ja fa anys que es ve intentant o que CiU i PSC es posin d'acord per demanar plegats possibles reformes estatutàries o constitucionals. Si això vol dir que el PSC es suma a la sol·licitud a Madrid del concert econòmic que la pròpia CiU ja dóna per inviable, benvingut sigui l'acord. També sembla curiós que CiU hagi acceptat mantenir els actuals sistemes sanitaris i eduactius públics, ja que tots sabem i els convergents no se n'amaguen que volen apostar fort per les vesants privades d'aquests dos àmbits.
Si realment aquest acord, del qual coneixem de moment només titulars bonics, tira endavant i es compleix al llarg de la legislatura, benvinguda sigui la sociovergència. No obstant, caldrà esperar a demà a partir de les 10h., per veure que ens expliquen els líders d'ambdós partits polítics.
El que si està clar, de moment, és que gràcies a aquest acord el PSC evitarà, també de moment, una "peperovergència" que ja es va començar a visualitzar amb l'acord entre CiU i PP per constituir la Mesa del Parlament i marginar a la socialdemòcrata Montserrat Tura, que havia de ser Secretària Primera i ho va acabar essent un senyor del Partido Popular.
Donem, doncs, temps de marge perquè a qui li correspòn s'expliqui. I només així podrem valorar amb coneixement de causa els punts d'aquest acord.
L'acord entre la primera i la segona formació política del Parlament consta de 5 grans eixos, dividits en objectius més específics, tot i que de moment no se sap de quina manera s'han de dur a terme en alguns casos. Aquests eixos són:
1.- Concertació social i lluita contra la crisi
2.- Polítiques socials i de família
3.- Representació Institucional
4.- Concertació social, política i institucional
5.- Transparència i qualitat de la democràcia
Paraules boniques a part, els punts forts d'aquest acord sembla que són la presència del PSC en els mecanismes bilaterals de negociació Estat-Generalitat, impulsar un acord sobre una nova llei electoral, que hi hagi consens en les reformes del marc estatutari i constitucional, i preservar els actuals models sanitari i d'educació, entre altres.
De moment és massa aviat per forjar-me una opinió pròpia, però mentre d'una banda sembla ser que el PSC ha adoptat una actitut de responsabilitat institucional per no allargar més una investidura justa i que s'ha de produir si o si, per l'altra em genera un cert escepticisme pensar que hi pugui haver consens per fer una nova llei electoral quan ja fa anys que es ve intentant o que CiU i PSC es posin d'acord per demanar plegats possibles reformes estatutàries o constitucionals. Si això vol dir que el PSC es suma a la sol·licitud a Madrid del concert econòmic que la pròpia CiU ja dóna per inviable, benvingut sigui l'acord. També sembla curiós que CiU hagi acceptat mantenir els actuals sistemes sanitaris i eduactius públics, ja que tots sabem i els convergents no se n'amaguen que volen apostar fort per les vesants privades d'aquests dos àmbits.
Si realment aquest acord, del qual coneixem de moment només titulars bonics, tira endavant i es compleix al llarg de la legislatura, benvinguda sigui la sociovergència. No obstant, caldrà esperar a demà a partir de les 10h., per veure que ens expliquen els líders d'ambdós partits polítics.
El que si està clar, de moment, és que gràcies a aquest acord el PSC evitarà, també de moment, una "peperovergència" que ja es va començar a visualitzar amb l'acord entre CiU i PP per constituir la Mesa del Parlament i marginar a la socialdemòcrata Montserrat Tura, que havia de ser Secretària Primera i ho va acabar essent un senyor del Partido Popular.
Donem, doncs, temps de marge perquè a qui li correspòn s'expliqui. I només així podrem valorar amb coneixement de causa els punts d'aquest acord.
0 comentaris:
Publica un comentari