Aixequem-nos

Han passat ja dos dies de les Eleccions al Parlament de Catalunya. Crec que més o menys ja he digerit l'àmplia victòria de Convergència i Unió i la major derrota del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Mai hi havia hagut una distància tan gran entre el primer i el segon partit del Parlament, i sembla ser que l'Artur Mas podrà ser President de la Generalitat i governar amb certa facilitat en l'àmbit parlamentari. A 6 escons de la majoria absoluta, el futur President Mas podrà anar pactant puntualment i en funció del tema amb les diferents forces polítiques. D'haver-n'hi, n'hi ha.

Aquest 28N ens deixa també el Parlament més fraccionat de la història de la democràcia a Catalunya. Set partits polítics han aconseguit representació parlamentària, ja que l'experiment independentista d'en Laporta ha aconseguit poc mes de 100.000 vots, que segons el règim electoral vigent els dóna 4 escons. Tot i tenir menys vots que Ciutadans-Ciudadanos, han obtingut un diputat mes.

Però l'enfonsament més contundent és el d'ERC, que perd més de la meitat dels seus parlamentaris i passa de ser la tercera força del Parlament a ser-ne la cinquena, inclús per darrera del PP i ICV.

Altres forces polítiques com Reagrupament, Plataforma per Catalunya o UPyD no han aconseguit prous vots com per tenir representació parlamentària. Tot i així, cal tenir en compte els més de 75.000 ciutadans que han decidit votar al partit xenòfob de l'Anglada, i que podrien convertir-se en força regidors sobretot a Osona i al Baix Llobregat a les properes municipals.

D'aquests resultats, en general, s'ha de destacar la important victòria d'Artur Mas, que abans de Nadal podria ser investit President. Núria de Gispert serà la nova Presidenta del Parlament.

El gran perjudicat, José Montilla, no prendrà possessió de la seva acta de diputat i no es presentarà de nou com a candidat a Primer Secretari del PSC al proper Congrés Nacional del partit, previst per la propera tardor. Abans d'obrir aquest procés de reflexió i renovació interna a Can PSC, cal concentrar-se, però, en les eleccions municipals que hi ha convocades en sis mesos. La bofetada electoral ha estat dura. Ha estat un cop tant contundent com s'esperava. I això ens ha de dur a pensar en el què hem fet bé i en el què hem fet malament. I amb el cap ben alt, per haver contribuit com mai abans s'havia fet al progrés social de tots els catalans i les catalanes. Les escoles, els hospitals, les infraestructures, les llars d'infants, ... quedaran per sempre. Ja veurem si mestres, mossos i metges corren la mateixa sort.

Ara toca explicar com mai la gestió als pobles i ciutats. El proper mes de maig, els ciutadans i ciutadanes valoraran a les urnes als seus Ajuntaments, i tornaran a decidir. Comença la pre-campanya!