Ahir vam conèixer la data en la que es celebraran les eleccions al Parlament de Catalunya. Haurem d'anar a votar el proper diumenge 28 de novembre. Al marge de si és millor o pitjor que les eleccions coincideixin amb un partit de futbol, el Barça-Madrid, que això és el de menys, el que sí està clar és que seran unes eleccions ben complicades per al PSC.
Després de quatre anys governant, i venint ja d'un govern tripartit que va durar 3 anys i amb bastants alts i baixos, es suma també la comprensible preocupació de molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya pel context de crisi econòmica en que vivim. Si bé és cert que comencem a veure dades que van millorant, encara queden mesos complicats, sobretot pel que fa a les taxes d'atur, últim element en millorar després d'una crisi com aquesta.
M'agradaria que aquesta fos una campanya en la que cada partit polític expliqui el seu programa, les seves idees. Tinc els meus dubtes que realment sigui així. Abans d'estiu, el nou director de campanya del PSC, en Jaume Collboni, va proposar a la resta de partits catalans i també al PP encarar aquestes eleccions amb un esperit constructiu, com una batalla de les idees i sense joc brut. Aleshores tothom hi va estar d'acord, però avui mateix ens hem topat ja amb una sortida de to digne d'anàlisi.
L'únic representant de CiU a Parlament Europeu, Ramon Tremosa, s'ha envalentonat i ha dit que en Montilla és el president amb el que Franco hauria somniat per Catalunya. Realment aquestes declaracions són una gran burrada. En Montilla va lluitar contra el franquisme des de la clandestinitat, mentre que molts membres de CiU van ser públicament franquistes fins que la dictadura va acabar. Aleshores es "fer" demòcrates per poder seguir mamant de la mamella pública i mantenir-se a l'esfera pública. M'ha agradat especialment la reacció del portaveu del PSC, Miquel Iceta, que ha dit "que aquests nens de papà que no van fer res s'atreveixin a dir que el President de la Generalitat seria un dels preferits de Franco, quan ells es van incorporar a la vida democràtica quan no només no hi havia risc, sinó només perspectiva de càrrec public, ens sembla vergonyós i impresentable".
Tant vergonyós i tant impresentable com el munt de hooligans que han rigut la gracieta d'en Tremosa, l'eurodiputat que va entrar al Parlament europeu amb calçador perquè al Mas se li va posar entre cella i cella. Per aconseguir-ho, van haver de tallar el cap a l'Ignasi Guardans, que ara treballa pel Ministerio de Cultura del Govern estatal del PSOE.
Serà, com deia, una campanya electoral molt complicada. A més, hi haurà nous actors en joc. L'independentisme que ja no creu en ERC s'està començant a ariticular. I abans d'articular-se ja s'està dividint. Sembla ser que, de moment, el Reagrupament de l'exconseller del tripartit Carretero i la Solidaritat Catalana del multimilionari Laporta aniran per separat a les eleccions. No són capaços de repartir-se el poc poder que representa ser cap de llista d'aquesta candidatura. Un cop més, l'abarícia no permetrà a l'independentisme anar unit a unes eleccions. Els resultats que puguin obtenir aquestes candidatures és, ara per ara, tota una incògnita, però suposo que si un partit sense cap ideologia com Ciutadans-Ciudadanos va treure 3 diputats, Reagrupament i/o Solidaritat Catalana potser fan quelcom digne. En tot cas, si aconsegueixen algun diputat, encara no tinc clar que és el que aquest/s farà/n al Parlament i a les comissions sectorials que treballen assumptes específics. Què faria un diputat d'aquestes candidatures sense programa a la Comissió, per exemple, de Medi Ambient? Quin programa sanitari presenten? Com creuen que ha d'avançar l'ensenyament? No en tenim ni idea, ni ells tampoc. Perquè si entren a debatre aquestes temes, enlloc de presentar-se amb dues candidatures acabarn fent-ho amb 6 o 7. Veurem com avança aquest tema.
Per altra banda, els neofranquistes sembla que explotaran la inseguretat ciutadana exagerant-la. I aprofitaran es dubtes sobre la integració dels nouvinguts per guanyar vots amb frases i lemes populistes que aposten per la exclusió social i per agreujar el problema. I aquesta colla de l'Alícia Sanchez Camacho sembla ser que, de ben segur, faran President l'Artur Mas de CiU, que els caps de setmana convoca consultes independentistes i entre setmana vota de la mà del Partido Popular al Congreso. S'ha de reconèixer aquesta capacitat i doble moral convergent. Ha de ser molt difícil mantenir un doble discurs i que tanta gent s'ho cregui. Perquè, exactament, què vol dir ser sobiranista? Jo crec que res. És una expressió subjectiva que els està anant prou bé per poder aglotinar diferents sentiments. És una bomba de rellotgeria perquè, si arriben al Govern de la Generalitat, tornaran a pactar amb el PP, a vetar les millores en l'autogovern de Catalunya i a investir president d'Espanya a algun il·luminat d'extrema dreta, com ja van fer el 1996.
0 comentaris:
Publica un comentari