
Avui toca parlar d'un article en concret. Del "Per Nadal, un somriure", publicat per la nostra Secretària d'Educació, Formació i Cultura, a "Els Néts".
La Judit és una de les netes més compromeses amb tot allò que fa referència a la infància, l'educació i l'ensenyament. Per això, va decidir escriure al butlletí de la JSC-SFC un text per promoure l'afecte per sobre del capitalsime d'extrem consum. El seu article narra el començament de les festes de Nadal, lligat al retrobament amb familiars, amics i companys que apreciem. A més, explica la importància del joc per al creixement i desenvolupament normal dels infants, entenent el joc com qualsevol forma d'entreteniment infantil, sense la necessitat de tenir consoles i d'altres jocs de preus notables.
A més, ens ha arribat la notícia que el primer número de "Els Néts" ja ha arribat a Texas, EEUU. Es veu que un habitant de Sant Feliu que té amics texans els hi ha enviat una còpia cap allà, i aprofitant que són veïns de ranxo, un altre al Mr. Bush. Segurament el presidencialíssim deixarà uns moments les guerres militars i diplomàtiques que te engegades arreu del seu planeta terra per llegir-nos precísament a nosaltres, jajajaja
I parlant del butlletí en general, volem aprofitar per donar les gràcies a tota aquella gent que s'està dirigint a nosaltres per felicitar-nos. Que una persona com en Toni Verdaguer ens feliciti personalment per aquesta primera edició, per a nosaltres val molt més que qualsevol crítica destructiva, que de moment no n'he vist, però que no crec que tardin a arribar.
I de manera personal, vull agraïr la dedicació que cada dia més inverteixen els amics i companys de la JSC-SFC. Xavi, Judit, Roger, Mireia, Enric, Oriol, Laia, Alba, Cris, Marta, i els pendents d'afiliació. Gràcies a tots vosaltres.
Ara que els vostres noms són públics, i que aniran apareixent períodicament al butlletí jove i socialista, conteu que els bocamolls de sempre, els típics, aquells als que ningú cal nomenar però tothom reconeix, intentaran també destruir gratuïtament tot allo que feu, independentment de si ho feu bé o no. Jo us animo també a que quan llegiu alguna cosa desagradable, automàticament es dibuixi un somriure a les vostres cares. I penseu, que molt en el fons, tampoc serà culpa seva, ja que algú que intenti fer mal dient tot lo desestructurada que està una familia, no deu tenir ni dos dit de front, ni la capacitat necessària per combatre els nostres arguments.
Nosaltres, amics, tenim un projecte comú. Tenim uns principis, unes idees, i se que les defensareu diguin el que diguin els terroristes informàtics del municipi.