El Casal de Joves Codinencs organitza una esquiada a la Molina

"Matar a un niño indefenso... le da a los varones la licencia absoluta, sin límites, de abusar del cuerpo de la mujer"

La burrada que he posat com a títol d'aquesta entrada del bloc és un fragment del discurs de la darrera misa de l'arquebisbe de Granada, Javier Martínez. Tot i que hi ha més "perles", aquesta sembla que és de les més gruixudes i de les que més polèmica ha generat. Fins el punt que en menys de 48 hores, més de 13.000 internautes ens hem adherit al grup del Facebook "Que la justicia actúe contra el arzobispo de Granada". Entre els adherits, hi ha un munt d'alcaldes, regidors i, des d'aquest vespre, el cantant català Gerard Quintana.

Les sortides de to de la jerarquia eclesiàstica no són cap novetat. Mai ho han estat. El millor negoci de la història ha estat possible gràcies a moltes morts, sang i menjades de tarro. Però en ple segle XXI, sembla mentida que un dirigent de qualsevol tipus d'entitat, partit o empresa pugui dir una barbaritat com aquesta i, aqui, no pasa absolutament res. Precíssament el grup sorgit al facebook pretén recollir tantes adhesions com sigui possible per tal de portar als tribunals aquest ésser per fer apologia de la violència masclista i animar a abusar sexualment d'aquelles noies i dones que abortin. A la mateixa misa, Javier Martínez va comparar la nova llei de l'abortament amb les barbaritats del genocidi nazi. Incoherència. No reconeixen el genocidi però si l'utilitzen com a fenòmen horrible per entrar al món de la política i intentar desligitimar una llei aprovada pel Congrés, escollit democràticament pels ciutadans i ciutadanes de l'Estat espanyol.

Fins i tot entitats i associacions catòliques de base, com "Redes Cristianas", s'han manifestat públicament contra l'aberració que ha dit l'arquebisbe de Granada, de la maneta de l'extrema dreta espanyola i amb el suport de l'extremista Rouco Varela, que si fos musulmà, l'haguéssin titllat ja de terrorista i talibà. D'això se'n diu racisme.

Però aquesta no és la primera perla d'en Javier Martínez. Aquest monstre que anima al personal a violar a les noies i dones que abortin sota l'empara de la nova llei impulsada pels grups d'esquerres i progressistes del Congrés, ja va ser condemnat a pagar gairebé 3.000 euros per acosar psicològicament a un capellà. De fet, és el primer prelat de l'Estat condemat per quelcom així. Mesos enrere, també es va atrevir a titllar de dictadura a aquelles democràcies sense valors. Es referia, obviament, als seus valors. Als valors imposats per la dictadura feixista que va governar Espanya a base de pals, sang i repressió amb l'empara de l'Església catòlica. O els mateixos valors que, amb el suport de la jerarquia eclesiàsitca, van governar, també a amb pals i sang, l'Alemanya nazi. Dictadura amb la que, per cert, simpatitzava l'actual màxim dirigent de l'Església Católica, com a membre de les Joventuts Hitlerianes.

Un pot estar a favor o en contra de l'abortament, de la mateixa manera que es pot ser de dretes, d'esquerres, o de res. Però el que no es pot fer en un Estat de Dret és riure's de la gent d'aquesta manera. I es mofa de la gent perquè té clar que no li pasarà res. Seguirà impune, fent apologia de les violacions i de la violència masclista. Tan masclista i tan retrògrada com ell, i com un munt de bisbes, cardenals i d'altres vividors hipòcrites que s'aprofiten de la fe i de les més profundes creences de les persones per enriquir-se, per viure del no res i sense fer ni brot.

De comptes, parlem-ne

Al darrer Ple Municipal de 2009 a l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines, el dimarts 29 de desembre, vam aprovar -amb els 8 vots del PSC i el de la regidora d'ERC- els pressupostos municipals per a l'exercici 2010. Uns pressupostos que mantenen una manera de fer molt pròpia d'aquest Govern municipal i que manté la despesa en polítiques socials i promoció econòmica i laboral.

L'equip de govern preveia rebaixar un 8% de mitjana totes les partides pressupostàries per tal d'adaptar la despesa prevista a la reducció d'ingressos de l'Ajuntament com a conseqüència de la crisi econòmica. Degut a la devallada del sector de la construcció i a la reducció dels ingressos provinents de les arques estatals, els capital del que disposen els Ajuntaments és molt menor i cal prendre decisions. I això hem fet.

No rebaixarem les presetacions socials que són competència de la Corporació municipal precissament quan més codinencs i codinenques hi ha que ho passen malament. No rebaixarem el pressupost previst per a polítiques de promoció econòmica i per l'ocupació laboral precissament quan hi ha més aturats. No deixarem al calaix els nostres compromisos de la mateixa manera que tampoc ho farem amb els projectes previstos per a aquesta legislatura.

Per mantenir el ritme d'inversions i prestacions hi ha, doncs, dues vies. O es pugen els impostos per tal de finançar-ho, o bé s'incrementa temporalment l'endeutament de l'Ajuntament. El que feia l'anterior Govern de Dretes de SFC, de vendre terrenys públics per fer blocs de pisos, ara ja no serveix. El govern codinenc ha decidit, un any més, no incrementar els impostos per sobre de l'increment del cost de la vida, entenent que en temps de crisi econòmica generalitzada un augment de la presió fiscal no és el més adient. Aquesta decisió va ser, a més a més, recolzada per tots els regidors i regidores de la Corporació, inclosos els de l'oposició. I es mantenen els serveis i prestacions socials, perquè un deute moderat no és la fi del món. Sembla, però, que a alguns no els ha agradat aquesta manera de fer, i potser haguessin preferit tallar ajuts i deixar projectes necessaris per al desenvolupament del municipi al calaix.

Per això el darrer butlletí de CiU fa bandera dels "números vermells" amb una imatge del periòdic comarcal El 9 Nou tallada per on ha interessat tallar. Inclús dóna la sensació de que, qui ho ha escrit, ho ha fet amb cert plaer (i sense el corrector ortogràfic del word). Això recorda a com es freguen les mans al carrer Gènova de Madrid cada vegada que surt una mala notícia econòmica i s'actualitza a l'alça l'índex d'atur de l'Estat. Escampar l'alarma i espantar al personal sembla ser l'objectiu d'aquest butlletí, en el que s'afirmen coses de les que caldrà que es retracti d'aqui uns mesos. Diu, l'autor, que el pitjor està per venir. Desconec al que es refereix amb "el pitjor". Potser a les mesures municipals que evitaran el gran desastre econòmic que preveu algú a CiU. Potser al nou tanatori i a la inminent reobertura dels equipaments socials i culturals reformats i dignificats de Can Buixó, que a més han donat feina a 21 codinencs. O el nou passeig que anirà del nou tanatori al dignificat Parc Usart. O a la nova Escola Bressol pública, tota a un nivell (evitant els tres pisos previstos al faraònic i inviable intent de projecte que va deixar semi fet l'anterior govern) que s'està contruint en aquests moments sobre el nou pati de l'Institut públic. O potser el pitjor és la construcció, aquest 2010, de la segona fase de la plaça de la Font dels Àlbers que elimina un cul de sac i rates entre l'escola Immaculat Cor de Maria, la llar d'Infants privada i el supermercat Condis. O mantenir les iniciatives i programes destinadats a combatre la crisi des de l'acció social, l'ensenyament, i la promoció econòmica, etc...

És molt fàcil fer demagògia i generar confusió en assumptes com els pressupostos municipals d'un ajuntament, on tot és força enrebessat i és difícil d'explicar. Però és de molt mal gust generar alarmisme i assegurar que a l'Ajuntament li caldrà un Pla de Sanejament sense ni saber les solucions del Govern pel que fa a l'endeutament. Solucions que existeixen i que fa temps que es treballen sense fer soroll i sense cap necessitat de treure la bilis. Perquè mentre alguns incrementen l'agresivitat del seu discurs sense altra carta de presentació que una péssima i caciquil gestió durant anys i panys, els altres seguirem fent el que toca. I el que toca és deixar-se de resentiments i aires de grandesa i dedicar tots els esforços a ajudar a aquells qui ho passen malament. I cal seguir invertint recursos públics per reformar els equipaments i espais públics que alguns van deixar degradar sense moure un dit i construir els que al municipi li manquen, que no són pocs. Tot això en mesura del possible i amb una política d'endeutament moderada i controlada, i amb el suport de les institucions supramunicipals.

Afirmar que aquest govern viu de la bona gestió dels anteriors governs de dretes s'aproxima més a un acudit que a cap altra cosa. I es clar que els governs de CiU tenien romanents importants. També aquest govern tindria força guardiola si aturés els projectes previstos i deixés de mantenir en condicions els espais i equipament públics. Però un Ajuntament no és ni ha de ser el cortijo de ningú, i el govern i els regidors de torn s'han de mullar. Cal arriscar i ser valents. I per fer el contrari ja teníem l'anterior govern. Això si. Escassos projectes nous. Escassos equipaments reformats. Escassos serveis i prestacions per a la ciutadania. I moltes, moltes, deixalles i forats per tots els carrers, parcs i places.

El Parlament accepta a tràmit la ILP contra les curses de braus

Gràcies a 67 diputats i diputades del Parlament de Catalunya la Iniciativa Legislativa Popular presentada per la Plataforma Prou conta les curses de braus seguirà el seu tràmit parlamentari. Tot i que aquesta primera votació va ser secreta, no sé ben bé per què, els grups d'ERC i ICV van anunciar el seu recolzament a la ILG. Els grups del Partido Popular i Ciutadans-Partit de la Ciutadania-Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía hi van votar en contra. CiU i PSC van donar llibertat de vot als seus parlamentaris, tot i que el PSC va presentar una esmena a la totalitat, com PP i C's.

De tot plegat, el més important és que el Parlament català ha obert les portes a la prohibició de les tortures de toros, dos dècades després de que ho fes Canàries. Perquè no tots els costums són bons o tolerables pel simple fet de ser costums. Tractar un animal com un objecte i posar-lo a disposició d'un senyor que cobrarà molta pasta per torturar a l'animal fins a la mort no pot ser cultura. Més aviat, anticultura. I el més preocupant no és que un senyor es guanyi la vida torturant toros, sinó que milers de persones gaudeixin veient com es desangra un animal fins a la mort a base de clavar-li ferros. A mi, sincerament, em preocuparia, i molt, ser capaç de gaudir observant tal brutalitat. Brutalitat més pròpia de societats carrinclones i d'èpoques passades.

Hem sentit i sentirem arguments que defensen els toros i arguments que defensen seguir destrossant toros en vida i com a espectacle públic. De fet, avui El Periódico publica una entrevista a un torturador de toros que s'atrevia a dir que aquesta ILG únicament havia sorgit de la voluntat dels catalanes i les catalanes de marginar tot allò que fes olor a Espanya. Personalment, a mi no em preocupa si les curses són més o menys espanyoles. El que em preocupa és la salvatjada que representen, que lluny queda d'enriquir cap cultura.

El debat no és sobre la llibertat de les persones a decidir si volen o no volen anar a veure curses de braus, tal i com va dir el diputat socialista que va defensar el "posicionament" del PSC, en David Pérez. Bé, això del posicionament del partit és un dir, ja que en el seu discurs va obviar a molts militants que no pensem com ell. Qui representava el grup del PSC al Parlament es va declarar taurí i va utilitzar una demagògia brutal tot recordant el dret de les persones a decidir. Té nassos també. No només no va respectar els molts afiliats i afiliades socialistes que estem totalmanet a favor d'avançar cap a una societat menys salvatge i violenta, sinó que va anar a escollir l'argument més facilment desmontable per declarar-se taurí. O és que alguna bona persona li pregunta al toro de torn si vol sortir a la plaça o bé anar a fer un cafè amb els seus amics toros?

En tot cas, el procés parlamentari per acabar amb les curses de braus a Catalunya tot just acaba de començar, després d'un any de molta feina i de recòrrer molt territori dels membres de la Plataforma Prou. La decisió final, doncs, encara està per pendre.

Aquest diumenge, 2a Fira de Nadal

Campanya de la JSC pel Dia Internacional contra la SIDA

"Contra la SIDA, condoneja't" és el nom que enguany rep la campanya dels i les joves socialistes de Catalunya contra la SIDA i en commemoració del Dia Internacional contra aquesta malaltia. La JSC repartirem més de 20.000 condons arreu del territori, juntament amb un prospecte on s'explica com usar correctament un preservatiu. A més a més, la Federació de la JSC del Vallès Oriental ha emès un manifest de compromís amb la lluita contra la SIDA, que es pot veure des del web de la federació comarcal de la JSC.

Sant Feliu de Codines, amb la Marató de TV3

Enguany, l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines va proposar a la Comissió de Participació Ciutadana, oberta a tots els codinencs i codinenques, participar més activament a la Marató de TV3. Aquest 2009, la jornada solidària es centrarà en recollir recursos per lluitar contra les malalties minoritàries, la majoria d'aquestes poc conegudes per tots nosaltres.

Si fins ara la nostra vila es limitava a penjar la pancarteta a la C-59, enguany la implicació serà major. Des d'aquesta setmana i fins el diumenge 13 de desembre, podem trobar als establiments col·laboradors un recipient transformat en guardiola de la forma menys cutre possible (austeritat i estalvi dels recursos públics). Aquestes guardioles repartides pels comerços voluntaris serviran per anar recolectant el que cadascú vulgui i pugui aportar, encara que sigui les monedes del canvi. Cadascú a la seva manera i essent conscients que no són èpoques fàcils per la solidaritat i la cooperació.

El dia 13 de desembre, jornada en que TV3 celebra la Marató, els botiguers i les botigueres unificaran els recursos obtinguts en una mateixa urna, que romandrà a una de les 42 paradetes que fins ara hi ha apuntades per la IIª Fira de Nadal, també diumenge 13 a la plaça Josep Umbert i Ventura, davant la Casa de la Vila. A la parada es repartirà també material i informació més concreta sobre les malalties minoritàries.

Per altra banda i per tenir una base de la qual partir, l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines ha aprovat una aportació econòmica. A la darrera Junta de Govern Local, el dimarts 24 de novembre, la regidoria de Cooperació va presentar una proposta de col·laboració de 500 euros, que s'imputarà a la partida destinada anualment a fundacions sense ànim de lucre com ONG's que treballen la cooperació internacional i d'altres entitats solidàries. Des d'aquesta partida es paga també la quota que li pertoca a l'Ajuntament codinenc com a membre del Fons Català de Cooperació, i que segons el nombre d'habitants del municipi, puja a 750 euros anuals.

Així doncs, tot apunt per començar la campanya solidària amb la Marató de la televisió pública i aportar el nostre petit gra de sorra a la causa.