La plaça de la vila es deia PLAÇA DE LA PAU

(imatge de la Plaça de la Pau poc abans de perdre el seu nom original. ANY 1891)

L'altre dia un codinenc em va comentar que anitgament, la plaça de la vila que actualment porta el nom de l'industrial Josep Umbert i Ventura es deia Plaça de la Pau.

La veritat és que jo mai ho havia sentit, però com ja m'agrada saber coses sobre la nostra història local, em vaig possar a investigar-ho. Vaig parlar-ho amb el tinent d'alcalde Jaume Vilardell i amb l'exalcalde Toni Verdaguer, i ens vem comprometre a buscar la informació necessària per confirmar-ho o deixar-ho com un simple rumor.

Doncs resulta que un històric comerciant del poble té una acció d'una parcel·la colindant a la plaça en la que si es fa referència a la Plaça de la Pau. I el Jaume Vilardell també ha trobat una carta molt antiga on també es parla de la zona amb aquest nom. Ambdos documents, tenen aproximadament uns 103 o 104 anys.

De moment doncs, ja hi ha proves documentals, tot i que encara queden detalls per buscar. Qui va canviar el nom de la Pau per el del ric industrial? Si mirem el llistat d'alcaldes que majoritàriament va tenir el poble durant la primera meitat del s. XX, veurem que hi va haver alcaldes relacionats amb el sector tèxtil, molt important a Sant Feliu a aquelles èpoques. Tots ells, els alcaldes, molt i molt de dretes, relacionats directament amb el capital i el poder, i gairebé tots involucrats directament a entitats ultrareligioses. És curiós també que un dels alcaldes que vem tenir durant aproximadament 10 o 15 anys, va inaugurar un negoci potent el primer any del seu mandat que va fer fallida l'any en que l'alcalde deixava de ser-ho. Sense comentaris...

Probablement doncs, cap al 1897 més o menys i 20 anys abans de la mort del Sr. Josep Umbert i Ventura (propietari de l'empresa tèxtil Roca Umbert a SFC i també de fàbriques a Granollers) es deuria produir el canvi de nom.

Quan el Jaume em faci arribar la carta antiga, miraré d'escanejar-la i penjar-la aqui. És maco saber d'on venim i qui som. Tenim una història curiosa, sempre ha estat així. Sovint, Sant Feliu de Codines ha viscut en un microclima apartat del món. I anar recollint trossets de la nostra història, de nosaltres mateixos, és un hobbie que trobo molt interessant.

També em va arribar l'altre dia, de mans del Toni Verdaguer, un recull de fotografies antigues del poble fetes entre el 1880 i el 1945, i que va publicar i repartir quan ell era Alcalde, l'any 1991. N'he deixat una còpia a Can Vidal, i sembla que està causant furor. En alguna de les imatges es pot veure uns barracons que antigament hi havia a la plaça on es controlava que els carincers venguessin el número exacte de caps de vestiar que deien. També n'hi ha de la font dels Àlbers (antiga Font del Carme en conmemoració de la dona del qui la va fer construir, el Sr. Usart), molt més maca fa un segle que ara, de l'entrada del poble, de les fonts del Fonoll, el Cussonell i l'Escletxa, del Pla de l'Os, dels antics safreigs abans ubicats a sota de l'actual Centre Cívic...

Si algú te imatges antigues del poble, o més informació sobre la Plaça de la Pau, us agrairia que ho fessiu arribar. I si reunim el material suficient, potser es podria proposar l'edició d'un nou recull de fotos, ja que al poble no s'en fa cap des del que va fer el Toni l'any 91.

El valenciano sí es catalán

La Justicia valenciana obliga a la Generalitat a aceptar la titulación en Filología Catalana para acreditar el conocimiento de valenciano

El Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana ha estimado los recursos interpuestos por las universidades de Valencia y Alicante contra la orden de la Generalitat que no reconocía la titulación de Filología Catalana para acreditar el conocimiento de valenciano en las oposiciones a docentes de Enseñanza Secundaria.

Fuentes de la Universitat de Valencia han informado en un comunicado de que los dos nuevos pronunciamientos judiciales reconocen el título de Filología Catalana y el término "catalán" para denominar a la lengua propia del País Valenciano.

Ambas universidades recurrieron una Orden de la Conselleria de Educación y Cultura del 19 de julio de 2006 que no reconocía la titulación de Filología Catalana para acreditar el conocimiento de valenciano en las oposiciones a los cuerpos de profesores de ESO.

Según las fuentes, la sentencia, además, "avala" la doble denominación de valenciano y catalán para el nombre de la lengua del País Valenciano, "oficialmente 'valenciana' en su Estatuto de Autonomía, y en el ámbito académico 'catalana'".

El fallo de la sección segunda de la Sala de lo Contencioso- Administrativo es el decimoquinto del TSJCV en este sentido y el decimoséptimo "si se tiene en cuanta que sobre este punto" hay también sendos pronunciamientos del Tribunal Constitucional y del Tribunal Supremo, según las fuentes.

La Generalitat "desobedece" a la Justicia

Por otra parte, el TSJCV también ha dictado una resolución interlocutoria que acepta las medidas cautelares que las universidades de Valencia y Alicante le pedían respecto de las órdenes de la Conselleria de Educación del 15 de abril de 2008, en las cuales la Generalitat "vuelve a desobedecer a la justicia".

Por ello, el Tribunal Superior de Justicia ordena a la Conselleria que "exima de la realización de la prueba de acreditación de conocimientos de valenciano a los aspirantes admitidos a las citadas pruebas que tengan el título de Filología Catalana".

www.publico.es

65 minuts contra les 65 hores!

Concentració de Rebuig a l’eurodirectiva del temps de treball: 65 minuts contra les 65 hores!

La JSC-Barcelona en col·laboració amb la JSC organitza una concentració de rebuig a l’euro directiva del temps de treball el proper dissabte dia 5 de Juliol a les 18.00hh davant de la seu de les Institucions Europees al Passeig de Gràcia 90 (amb Provença).

La concentració de 65 MINUTS CONTRA les jornades laborals de fins a 65 HORES que possibilita la directiva esperem que sigui un acte obert de compromís ferm amb la dignitat laboral i els drets dels treballadors.

Comença la Setmana Jove!

Demà, dijous 3 de juliol, s'inaugura la Setmana Jove. És la primera vegada que a Sant Feliu de Codines es dedica una setmana a la joventut del poble, i hi haurà activitats de tot tipus i per a tots els gustos. Per a joves més grans, i per als joves més petits.

Segurament a hores d'ara la majoria haureu vist a algun lloc o altre el programa imprès de la Setmana Jove, i per apuntar-se als tallers o activitats amb places limitades, cal anar al Centre Social de Can Buixó, on la Tècnica de Treball de l'Ajuntament us rebrà i apuntarà al taller que vulgueu. L'horari d'atenció al públic d'estiu va començar ahir, i és de 16.30 a 20.30, tots els dimarts i dimecres del mes de juliol.

Els i les joves socialistes estem molt contents que gràcies a la moció que vem presentar al Ple de l'Ajuntament, i que tots els partits van recolzar, es pugui celebrar una setmana d'aquest tipus per als i les joves. Ja era hora que es comensessin a fer coses per a la joventut codinenca, oblidada per els anteriors governs durant anys i anys.

També demà, s'inaugurarà el nou Casal de Joves, ubicat a la sala del Cívic on antigament hi havia l'Escola de Música.

Visita a les obres del Poligon Industrial

Avui hem anat a visitar les obres d'ampliació del polígon Pla de la Costa. Hi he anat amb l'arquitecte municipal i l'aparellador municipal. I allà, ens hi esperaven els representants de l'empresa constructora i gestora de les obres. El carrer nou, perpendicular al Miquel Martí Pol, ja està força avançat, tot i que els dos mesos de pluja han fet retardar una mica l'avanç de les màquines.

Queden per acabar de parlar temes com el desaigüe de les aigües fluvials, que es podrà infiltrar lentament al subsol o bé aprofitar-la per als Voluntaris Forestals. Obivament, la segona opció m'agrada més.

I ja que hi som, aprofitarem també per arreglar el carrer principal, que té uns arbres precisoso però que s'estàn carregant el paviment de les voreres. La idea és evitar haver de tallar els arbres, perquè una zona industrial ja és de per si grisa, com perquè a sobre anem tallat uns arbres d'aquest tipus. Potser la millor solució serà la d'ampliar el coll, l'espai al voltant de l'arbre, amb sauló, mantenint el paviment no danyat entre arbre i arbre. Són petits detalls que queden per decidir, i que probablement pasaran per Reunió de Regidors el proper dilluns.

Ben aviat també, em faran arribar el projecte de zones verdes i revegetació que afecta a la part de l'ampliació. Considero que és molt important que l'impacte visual sobre el medi sigui sempre el menor possible. Que el gris no pugui sobre el verd.

Esperem poder tenir-ho enllestit a finals del proper octubre.

El PP cree que "los musulmanes son una amenaza para la democracia"

El retorno al centro de los conservadores parece haber caído en el olvido. El portavoz del PP en la Comisión de Interior del Congreso, Ignacio Cosidó, sentencia a esta comunidad por tener "costumbres distintas"

El portavoz del PP en la Comisión de Interior del Congreso, Ignacio Cosidó, sentenció hoy que los inmigrantes musulmanes suponen "un riesgo para nuestra democracia" porque en sus costumbres e ideas traen a España un modelo de vida que presenta "incompatibilidades serias". Durante su participación en una mesa redonda de los cursos de verano organizados por la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES), Cosidó advirtió del "riesgo creciente de radicalización" del millón de musulmanes que residen en España, ya que entre ellos hay actualmente "un 5% que apoya la yihad y el terrorismo islamista".

Cosidó avisó que ese porcentaje "irá a más" durante los próximos años hasta superar el cálculo actual de "50.000 personas que justifican o amparan el terrorismo islamista", lo que definió como "una base muy inquietante". Aunque partió de la base de que preferiría entenderse "con un islamista moderado que con un laicista radical", el diputado del PP señaló que una política de tolerancia hacia los preceptos musulmanes sólo serviría "para generar más problemas, lejos de conseguir un apaciguamiento".

"Yo no comparto que haya una incompatibilidad radical entre Islam y democracia", dijo Cosidó que, sin embargo, si alertó de que la interpretación de esta religión que "mayoritariamente es compartida por los musulmanes que vienen a nuestro país genera algunas incompatibilidades con nuestros principos democráticos, sobre todo en términos de igualdad entre hombres y mujeres y en la concepción del islam como sistema político", dijo.

Cosidó avisó también de que España es "después de Francia" el país europeo donde actualmente existe "una mayor presencia de células de terrorismo islamista".

Ahmadineyad, el peligro

"En seis meses de 2008 llevamos tantas detenciones como en todo 2007, esto demuestra una buena labor de las Fuerzas de Seguridad del Estado pero prueba también que España es junto a Francia el país donde los terroristas islamistas tienen más actividad", añadió. Cosidó lamentó que, pese a esta presencia de musulmanes en España, no exista "una clara percepción de la amenaza" porque el gobierno actual de José Luis Rodríguez Zapatero "prefiere renunciar a sus principios con tal de no provocar un choque" con los países donde impera el Islam.

Por su parte, el profesor Emanuele Ottolenghi, experto en el conflicto de Oriente Próximo, dio una voz de alarma ante la posibilidad de que el régimen iraní de Mahmoud Ahmadinejad pueda hacerse en breve con armas nucleares, ya que considera que eso abrirá inmediatamente la puerta al resto de países islamistas. Ottolenghi aseguró que se trata de "un riesgo mucho más grave" de lo que la gente piensa, por lo que se necesita una respuesta contundente e inmediata porque "mañana será imposible".

A su juicio, Irán "lleva años engañando" al resto del mundo con su programa nuclear, que según las autoridades del país sólo tiene fines energéticos pero que desde EEUU se mira como una amenaza mundial por la posibilidad de construir la bomba atómica. Finalmente, el profesor Serafín Fanjul, doctor en Filosofía y Letras Árabes por la Universidad Complutense, reclamó el uso de la "fuerza" como única solución a la amenaza islamista y se opuso a cambiar las costumbres españolas para facilitar la integración de los inmigrantes musulmanes.

A modo de ejemplo, Fanjul explicó que en algunos pueblos de la sierra oeste de Madrid este colectivo ha pedido que las piscinas municipales tengan un horario exclusivo para que las mujeres musulmanes puedan bañarse sin presencia de hombres.

www.publico.es

Gràcies Mª Antònia!

Avui, crec que és moment de donar les gràcies a la Regidora de Sanitat i Esports, la Mª Antònia Gomez. Amb la seva gestió, ha aconseguit democratitzar d'una vegada la Piscina Municipal de Solanes.

Durant molts anys, aquests instalacions esportives, que eren privades, han estat el símbol de la jet set codinenca, vinguda a menys amb el pas del temps. Avui, podem dir amb satisfacció que la Zona Esportiva Municipal de Solanes ha quedat del tot democratitzada, i amb preus molt assequibles per a totes les butxaques, tots els codinencs i codinenques hi podem anar facilment.

Per 2 euros amb cinquanta, tots i totes podem anar a la piscina. I aquest any, amb moltes millores. S'han sanejat els vesdiors d'homes i dones, i a la gespa afegida l'any passat, enguany s'hi suma la nova piscina per als més petits.

A més, per primera vegada a Sant Feliu de Codines, els nanus que a l'estiu acostumaven a fer cursets de natació no hauran d'anar ni a Caldes ni a d'altres indrets, ja que la regidoria d'Esports n'ha organitzat durant tot el més de juliol, i ja són més de 30 els qui s'han apuntat.

Diumenge passat vam pujar-hi amb la colla a passar el dia, i crec que mai havia vist tanta gent allà dalt. Tanta gent, i de tot tipus i edad. Aquest és el tipus de polítiques públiques i socials que el PSC prometia abans de les eleccions, i els resultats, tant en aquest àmbit com en molts altres, són un goig. Cal però, seguir invertint en mesura del possible per millorar l'accés, ja que des de la Carretera de Sant Llorenç fins l'entrada de la Zona Esportiva Municipal és actualment de sorra.

Ben aviat també, es restauraran i pintaran els tres cartells indicatius que al llarg del tragecte indicaran el recorregut per arribar-hi. Sense més, moltes gràcies Mª Antònia!

Quan el Toni era Alcalde

Avui, donant voltes per la xarxa, m'he trobat amb el web www.presodelescorts.org , del Departament d'Interior de la Generalitat.

Dins, podem trobar la història de molts presos polítics, i també un llistat d'alcaldes. Al Toni Verdaguer, actual President Local del PSC de Sant Feliu de Codines, també li han fet un espai dedicat al web del Museu de Granollers, on hi ha una biografia d'Alcaldes i Alcaldesses del Vallès Oriental des del 1900 fins l'actualitat. I a l'apartat de Sant Feliu de Codines, podem veure'ls tots, un a un, amb el seu context històric. És molt interessant, i es pot veure que el nostre poble ha estat dominant durant gairebé tot el segle XX per la dreta i els industrials del tèxtil.

Del company Toni, en diuen el següent:

Alcalde de SANT FELIU DE CODINES: 31-01-1990 - 15-06-1991

Fuster. Va treballar durant divuit anys a Sant Feliu de Codines en una fusteria de la qual era copropietari i després, durant vuit anys, d'encarregat en una fàbrica d'encenedors. Més tard, a Barcelona, exercí durant sis anys de coordinador d'activitats del Centre d'Estudis Urbanístics i Territorials de Barcelona, i després, de cap del Gabinet de Presidència del Patronat Metropolità del Parc de Collserola, fins als nostres dies. Fou representant del Vallès Oriental a l'Assemblea de Catalunya (1971-1973), i va ser empresonat a la Model durant quatre mesos. Entre 1976 i 1982 fou secretari de política municipal del PSC, juntament amb Pasqual Maragall, i primer secretari de la Federació del partit al Vallès Oriental. Des del 1976 fou el primer secretari de l'Agrupació Local del PSC. Regidor de l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines des de l'any 1969, primer com a representant del terç familiar (1969-1977) i després com a candidat pel PSC (1983-1989 i 1992-1998), exercí d'alcalde entre 1990 i 1991 per mitjà d'un pacte amb el PSUC pel qual s'acordà l'alternança en l'alcaldia. Entre les actuacions del seu mandat cal destacar la finalització del centre cívic La Fonteta i la inauguració del Centre de Salut (1991). També fou membre del CCVO durant quatres anys (1988-1991) i ha continuat com a regidor de l'Ajuntament en el consistori presidit per Francesc Pineda*. Durant uns quinze anys ha estat president de l'Associació de Veïns i és soci de diverses entitats locals.

Laia Berenguer en el moment del traspàs de l'alcaldia de Sant Feliu de Codines a Antoni Verdaguer el 31 de gener de 1990, en virtut del pacte de govern entre IC i el PSC. (Fotografia: Toni Torrillas / El 9 Nou)




Ple municipal a Sant Feliu de Codines celebrat el 23 de febrer de 1990. Presideix el nou alcalde Antoni Verdaguer; al seu costat, Laia Berenguer, que el va precedir en el càrrec. (Fotografia: J. Segalés / El 9 Nou)




L’alcalde de Sant Feliu de Codines, Antoni Verdaguer, inaugura el Centre Cívic La Fonteta, el 5 de maig de 1991. Al seu costat, Laia Berenguer, que el precedí en el càrrec. (Fotografia: J. Segalés / El 9 Nou)

Antoni Verdaguer, amb la vara d'alcalde, durant la inauguració del Centre Cívic La Fonteta, el 5 de maig de 1991. (Fotografia: Museu Municipal Can Xifreda de Sant Feliu de Codines)

Bibiana Aido, portada de la revista Zero

Bibiana Aido en aquesta foto es converteix en la Dorothy d''El Mag d'Oz' a la portada de la revista Zero.

La Ministra d'Igualtat és una de les meves preferides, apart d'un físic espectacular, pot i podrà presumir d'una gran valentia durant tota la legislatura. És i serà l'encarregada, entre d'altres coses, de plantar cara a un masclisme mediàtic controlat per la dreta més rància de l'estat.

Judit Centelles representarà la JSC-SFC a l'Onzè Congrés del PSC

La Secretària d'Educació, Formació i Cultura de l'Executiva Local de la JSC-SFC, Judit Centelles, serà l'encarregada de representar la nostra agrupació local al Congrés del Partit dels Socialistes, que es celebrarà els propers 18, 19 i 20 de juliol al Palau de Congressos de Catalunya.

Jo aniré amb la delegació del PSC de Sant Feliu de Codines, amb l'alcalde Pladevall i la regidora Laia Jordana com a delegats designats per l'agrupació local del partit.

El Congrés es preveu intens. En tres dies s'ha de fer moltíssima feina. Molts debats, moltes idees i moltes propostes. I tot això per sortir amb un partit encara més unit i encara més reforçat, si cap.

L'Assemblea de Militants de la JSC-SFC estem segurs que la companya Judit Centelles sabrà representar-nos a la perfecció. Aportant tot allò que hem anat debatint a nivell local i sumant la nostra veu a la de la resta de companys de les agrupacions locals del Vallès Oriental.

PSC-SFC i JSC-SFC contra l'explotació laboral

L'eurodirectiva recentment pactada pels ministres de Treball i Assumptes Socials de la Unió Europea permetrà ampliar les jornades laborals fins a 65 hores setmanals, essent en l'actualitat de 48 com a màxim.

Després de segles amb reivindicacions i conflictes obrers, de lluites contra jornades maratonianes i explotadores de més de 10 i 12 hores diàries que impedien la conciliació entre la vida laboral, familiar i personal, l'aprobació d'aquesta eurodirectiva de la vergonya representa un retrocés en els drets dels treballadors i les treballadores. Un abús que anirà bé a empresaris i classes dirigents, però que representarà un perill per a la salut i la qualitat de la feina dels treballadors. Sense espais de temps de descans en les jornades intensives, i sense tenir gens clar l'efectivitat d'aquesta eurodirectiva clarament de dretes i neoliberal.

Aquesta no és l'Europa social que se'ns plantejava en un principi. I com no podria ser d'alta manera, el PSOE i el PSC hi estan totalment en contra. Però els vots negatius d'Espanya i Bèlgica no han pogut constituir una minoria de bloqueig davant la neoItàlia de Bersluconi, les neoteories de la França de Zarkozy...

I és per això que des del PSC s'ha iniciat una campanya de mocions que s'aniran impulsant als ajuntaments del pais perquè siguin aquests els que es posicionin a favor o en contra de l'eurodirectiva de l'explotació. I a Sant Feliu de Codines, també. Probablement, serà durant el proper Ple del 26 de juliol.

Nou web per a la JSC de Sant Feliu de Codines

Fa temps que tenim previst crear la web de l'agrupació codinenca de la JSC, i entre una cosa i l'altra ho hem anat deixant. Però la setmana que ve ens reunirem amb el Jonatan Martínez, Primer Secretari de la JSC del Vallès Oriental (recentment nomentat regidor de Joventut i Noves Teconologies a l'Ajuntament de Montmeló) i Àlex Coron, Secretari adjunt a Organització i Tecnologies de la Informació i la Comunicació, per anar concretant el tema i fent de la web local una realitat en menys de quinze dies.

Serà un espai més de difusió de la nostra agrupació local, on es podrà seguir el dia a dia i l'acció que duem a terme des de la JSC-SFC. La idea és anar creixent i seguir essent una organització juvenil política, però també social i amb una visió oberta del municipi. Més enllà dels propis militants i de nosaltres mateixos. Oberts a tots els debats i a totes les persones, pensin com pensin i tinguin l'edad que tinguin. Amb ganes d'influir positivament en el desenvolupament i progrés a Sant Feliu de Codines.

Incendi al carrer Sant Joan

Ahir al vespre va haver-hi un incendi al meu carrer, el Sant Joan. En una casa antiga on hi vivia una veïna sola, sembla ser que antimosquits conectat a la corrent va provocar un incendi important. Tot i així, hi ha qui diu que va ser una espelma. Però aquestes coses a Sant Feliu sempre passen, que cadascú es fa la seva pròpia versio dels fets.

Passades les 24h. vaig sortir per la finestra i vaig veure un merder considerable. Un camió de bombers intentava accedir al carrer, no sense les dificultats que un cotxe mal aparcat li va causar mentre la casa s'anava consumint.

Per sort la noia no va patir grans ferides, tot i que es va cremar una mica a la mà i va respirar molt fum. Es veu que el seu gos la va despertar bordant, i aleshores va poder sortir de la casa i avisar rapidament als veïns, que van trucar a les autoritats i aquestes als bombers.

Rapidament el carrer es va omplir de veïns preocupats, i l'alcalde Pladevall i el regidor Joan Puig no van trigar gens en arribar. Va ser tont un susto que per sort no va causar ferits greus, però la veritat és que ha de ser tota una putada perdre no només un sofà o una tele, sinó un àlbum de fotos o records de tota una vida.